En plena “desescalada” de la crisi hídrica, el Govern es compromet a revisar el pla especial de sequera. Aquest és un dels acords que representants dels moviments socials de l'aigua han arrencat aquest dimarts d'una trobada amb la consellera Sílvia Paneque. També han demanat, sense una resposta clara, derogar el transvasament del Siurana a Riudecanyes una vegada entri en servei la regeneració de la depuradora de Reus.
Canvis al pla especial de sequera
El pla especial de sequera es va aprovar el 2020 i des d'aleshores ha guiat l'acció del Govern, primer el de Pere Aragonès i després el de Salvador Illa, en el marc de la pitjor crisi hídrica de la història contemporània. Des d'aleshores, ha calgut fer modificacions i, en alguns moments, ha mostrat les seves limitacions.
En aquest context, l'executiu s'ha compromès a revisar-lo i les entitats agrupades a la Cimera Social de l'Aigua volen aportar-hi la seva visió. Així ho han expressat aquest dimarts en una reunió al Departament de Territori amb Sílvia Paneque, la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, i el director de l'ACA, Josep Lluís Armenter.
Algunes de les demandes, segons explica Dante Maschio, portaveu d'Aigua és Vida, és que el consell interdepartamental de sequera -l'organisme encarregat d'aplicar el pla- compti amb la presència d'agents socials. També que s'elimini la possibilitat de reduir a la mínima expressió els cabals de manteniment en cas d'entrar a l'escenari d'emergència -per aquesta qüestió l'exdirector de l'ACA va ser denunciat a la Fiscalia en un cas que va quedar arxivat-. Per altra banda, en la revisió caldrà incloure-hi els acords amb Revolta Pagesa de reduir les restriccions al sector agrari i ramader que actualment poden arribar al 80%.
Dades de consum i estalvi de sectors econòmics
Després de la reunió amb Paneque, els representants de les entitats han explicat que el Govern també s’ha compromès a facilitar dades sobre els consums d’aigua dels sectors de la ramaderia, l’agricultura i la indústria. “Necessitem dades”, ha reclamat Maschio. A les portes d’una nova temporada turística, exigeixen conèixer el consum que suposa aquesta activitat econòmica a escala catalana i municipal.
Des de la Cimera Social de l'Aigua lamenten que el pla del Govern “centri els esforços a aportar més aigua”. Per això, els han demanat apostar també per polítiques de gestió de la demanda d’aigua, emprendre els consells de conca per abordar la limitació de consum a les activitats econòmiques, i apostar per un pla de rehabilitació hídrica que fomenti l’estalvi i el reaprofitament de les aigües grises i pluvials als municipis.
A Catalunya hi ha tres transvasaments. Els més coneguts són el del Ter cap a la regió metropolitana de Barcelona i el de l'Ebre cap al Camp de Tarragona. Tanmateix, el més antic és el que desvia aigua des de l'embassament de Siurana cap al de Riudacanyes. Les entitats de la Cimera Social de l'Aigua -a la reunió hi havia Aigua és Vida, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Greenpeace, Enginyeria Sense Fronteres, la IAEDEN - EdC i el Grup de Defensa del Ter- han intentat arrencar el compromís de derogar-lo una vegada entri en servei la regeneració de la depuradora de Reus.
El transvasament del sistema Siurana-Riudecanyes va entrar en funcionament el 1949. L'embassament de Riudecanyes, acabat el 1917, va quedar petit i se'n va construir un segon al riu Siurana que es va fer realitat el 1972 gràcies a la Comunitat de Regants i un conveni amb l'Ajuntament de Reus.
En l'actual sequera s'ha extremat una situació que ja era crònica. No hi ha prou aigua per les demandes de reg, però al mateix temps no es compleix el cabal ecològic d'un riu Siurana que queda sec. Tot plegat, ha provocat una llarga lluita al Priorat -fins i tot amb un procediment judicial contra dos activistes- per aturar el transvasament.
Segons els ecologistes, la consellera de Territori s'ha compromès a estudiar-ne la derogació una vegada entri en funcionament l'estació de regeneració d'aigua a la depuradora de Reus, previsiblement a mitjans del 2027. El projecte, en la recta final de la seva redacció, preveu no només el sistema per produir aigua regenerada sinó també un conducte i una bassa d'emmagatzematge per poder regar. "Serà una alternativa amb una garantia de cabal en continu molt superior que l'actual basat en la pluja", destaca Dante Maschio.