15
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
16:21h
Els col·legis professionals han tornat a proposar interconnectar el sistema Ter-Llobregat i el del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), alimentat amb els recursos del minitransvasament de l'Ebre. Es tracta d’un plantejament recurrent i que es torna a posar sobre la taula poques setmanes abans que la regió metropolitana de Barcelona entri en emergència persequera.
Si fa uns mesos ja se'n va començar a parlar, avui hi han apostat formalment des de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, que intenten evitar de totes totes el concepte transvasament.
En aquest sentit, aposten per un corredor de l’aigua que connecti totes les xarxes en alta, un sistema d’interconnexions que permeti resoldre situacions puntuals de manca d’aigua i d’emergència. El sistema, asseguren els col·legis, hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.
“Som conscient del simbolisme que la primera proposta sigui la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATLL, però la situació a què s’ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques”, agrumenta Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins.
Els col·legis també demanen altres mesures, com ara accelerar la construcció de la desalinitzadora del Foix -que estarà connectada precisament a les xarxes d'ATLL i el CAT-, l’ampliació de la de la Tordera; reforçar l’aposta per l’aigua regenerada i accelerar intervencions al Besòs que permetin noves captacions superficials i subterrànies.
Malgrat que a la pràctica suposaria que part de l'aigua del minitransvasament de l'Ebre pogués arribar a la regió metropolitana, els impulsors de la proposta consideren el contrari. Segons Albert Vilalta, coordinador de la jornada, amb aquesta proposta es deixen enrere els escenaris de transvasament i s’aposta per un nou paradigma, les interconnexions, que servirien per “fer front a situacions puntuals que poden tenir a veure amb moments puntuals de sequera, però també per garantir cabals ecològics i millorar la seguretat davant de problemes de contaminació”.
Aquestes dues realitats es confonen al Camp de Tarragona, ja que el minitransvasament de l'Ebre garanteix l'abastament de municipis i indústries d'aquest territori des del 1989. Des d'aleshores, en diverses ocasions, s'ha plantejat allargar la connexió fins a la regió metropolitana de Barcelona. Ho plantejava el pla hidrològic nacional de 2000 i es va arribar a aprovar com a mesura d'urgència en la sequera del 2008. Malgrat que van arribar a començar les obres, les pluges van evitar el pitjor escenari i el projecte es va aturar.
En l'actual crisi el Govern sempre ha descartat aquesta possibilitat. Ho va fer el president Pere Aragonès a la primavera i, fa poques setmanes, el director de l'ACA Samuel Reyes assegurava en una entrevista a Nació que "no estava sobre la taula". Això sí, va evitar respondre la pregunta si "estaria més tranquil amb les conques interconnectades".
Malgrat que la interconnexió no és una alternativa pel Govern, sí que és una opció que l'origen de part o de tots els vaixells sigui Tarragona i, per tant, amb aigua de l'Ebre. Una possibilitat que ja ha rebut crítiques de la Plataforma en Defensa de l'Ebre així com el mateix president del CAT.
Si fa uns mesos ja se'n va començar a parlar, avui hi han apostat formalment des de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, que intenten evitar de totes totes el concepte transvasament.
En aquest sentit, aposten per un corredor de l’aigua que connecti totes les xarxes en alta, un sistema d’interconnexions que permeti resoldre situacions puntuals de manca d’aigua i d’emergència. El sistema, asseguren els col·legis, hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.
Començar per fer arribar l'aigua de l'Ebre a Barcelona
Per crear aquest futur corredor de l’aigua, els col·legis plantegen que cal començar per connectar el sistema Ter-Llobregat i el del CAT, ja que és el que té més viabilitat tècnica, financera i ambiental. “En cap escenari requeriria d’una ampliació del cabal d’aigua de l’Ebre concedit al CAT”, apunten en un comunicat, on xifren que el pressupost aproximat per dur a terme aquesta obra seria d’uns 300 milions d’euros, amb una durada dels treballs de 18 mesos.“Som conscient del simbolisme que la primera proposta sigui la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATLL, però la situació a què s’ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques”, agrumenta Carles Conill, president de la Comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins.
Els col·legis també demanen altres mesures, com ara accelerar la construcció de la desalinitzadora del Foix -que estarà connectada precisament a les xarxes d'ATLL i el CAT-, l’ampliació de la de la Tordera; reforçar l’aposta per l’aigua regenerada i accelerar intervencions al Besòs que permetin noves captacions superficials i subterrànies.
Malgrat que a la pràctica suposaria que part de l'aigua del minitransvasament de l'Ebre pogués arribar a la regió metropolitana, els impulsors de la proposta consideren el contrari. Segons Albert Vilalta, coordinador de la jornada, amb aquesta proposta es deixen enrere els escenaris de transvasament i s’aposta per un nou paradigma, les interconnexions, que servirien per “fer front a situacions puntuals que poden tenir a veure amb moments puntuals de sequera, però també per garantir cabals ecològics i millorar la seguretat davant de problemes de contaminació”.
Catalunya, un país i dues realitats hidrològiques
Catalunya té dues grans realitats hidrològiques. Per una banda, les conques internes: gestionades per l'ACA i amb el 70% del consum d'origen domèstic i industrial. Per l'altra, les conques catalanes de l'Ebre, administrades per la CHE i on el sector agrícola representa quasi el 80% del consum.Aquestes dues realitats es confonen al Camp de Tarragona, ja que el minitransvasament de l'Ebre garanteix l'abastament de municipis i indústries d'aquest territori des del 1989. Des d'aleshores, en diverses ocasions, s'ha plantejat allargar la connexió fins a la regió metropolitana de Barcelona. Ho plantejava el pla hidrològic nacional de 2000 i es va arribar a aprovar com a mesura d'urgència en la sequera del 2008. Malgrat que van arribar a començar les obres, les pluges van evitar el pitjor escenari i el projecte es va aturar.
En l'actual crisi el Govern sempre ha descartat aquesta possibilitat. Ho va fer el president Pere Aragonès a la primavera i, fa poques setmanes, el director de l'ACA Samuel Reyes assegurava en una entrevista a Nació que "no estava sobre la taula". Això sí, va evitar respondre la pregunta si "estaria més tranquil amb les conques interconnectades".
Malgrat que la interconnexió no és una alternativa pel Govern, sí que és una opció que l'origen de part o de tots els vaixells sigui Tarragona i, per tant, amb aigua de l'Ebre. Una possibilitat que ja ha rebut crítiques de la Plataforma en Defensa de l'Ebre així com el mateix president del CAT.