La mort per l'atac d'un llop del poni de la presidenta de la Comissió Europea el setembre de 2022 va ser un punt d'inflexió. Des d'aleshores, l'expansió d'aquest mamífer tan perseguit històricament s'ha vist contrarestada per accions per intentar-ne rebaixar la protecció. La darrera, la votació al Congrés dels Diputats per eliminar-lo d'una llista d'espècies silvestres, fet que obriria la porta -amb molts condicionants- a permetre'n la caça. Ara bé, la situació del llop canvia a Catalunya? La resposta és clara: de moment, no.
Què va aprovar realment el Congrés sobre el llop?
La setmana passada el Congrés espanyol va convalidar la llei contra el malbaratament alimentari. En aquest marc, el PP va presentar una esmena per rebaixar la protecció del llop que va comptar amb el suport de Vox, Junts i PNB -i l'abstenció d'ERC i EH Bildu-. Concretament, va tirar endavant eliminar-lo de la llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial en una zona al nord del riu Duero que inclou part de Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria, el País Basc, Navarra i la Rioja.
Però això suposa que ja es pugui caçar en aquestes zones?
No, de moment. Aquesta zona era una de les poques d'Europa on el llop no estava “estrictament protegit” (annex 4 de la Directiva Hàbitats) sinó “protegit” (annex 5), per tenir una densitat considerable d'individus. Tanmateix, el Ministeri per la Transició Ecològica -a partir de les dades que li transmeten les comunitats autònomes- va constatar que tenia una situació de conservació desfavorable, fet que el va portar a incloure'l al llistat de protecció especial. Ara, s'haurà de revisar aquesta circumstància i, si es manté, la caça només estaria permesa contra individus concrets que provoquin danys a la ramaderia i, en cap cas, es tractaria com una espècie cinegètica com el cérvol, el cabirol, l'isard, el senglar o la guineu.
I Europa ja n'ha rebaixat la protecció?
Sí i no. El Conveni de Berna sobre biodiversitat -en el marc del Consell d'Europa- va aprovar definitivament a inicis de març rebaixar la protecció del llop al conjunt del continent: l'espècie ha passat d'“estrictament protegida” a “protegida”. Més enllà que la mesura no s'aplicarà a la República Txeca, Mònaco i el Regne Unit -perquè els respectius governs van presentar-hi al·legacions-, als estats de la Unió Europea no serà d'aplicació fins que es modifiqui la Directiva Hàbitats.
I a Catalunya aquesta doble decisió tindrà cap efecte?
No, en cap cas, segons el Departament de Territori. La votació del Congrés fa referència només al territori del nord del Duero mentre que la decisió del Conveni de Berna -i en un futur de la Directiva Hàbitats- no en rebaixarà la protecció al nostre país. En aquest sentit, actualment es considera com a “espècie extinta com a reproductora” i, fins i tot en el cas que es donés per establerta, el seu estat ecològic seria molt desfavorable i no se n'autoritzaria la caça en cap circumstància.
Es retallaran les indemnitzacions públiques als ramaders afectats?
L'eliminació del llop del llistat de protecció especial pot suposar que l'Estat deixi d'aportar a les comunitats el finançament per a les mesures de prevenció i compensació dels danys als ramaders. Malgrat que a Catalunya les indemnitzacions s'assumeixen amb fons propis de la Generalitat, l'Estat aporta uns 50.000 euros anuals per afavorir-ne la coexistència. Segons el Departament de Territori, aquesta partida no perilla, ja que la protecció legal de l'espècie al nostre país no ha variat.
Catalunya pot decidir no aprovar un pla de recuperació del llop?
El retorn del llop a Catalunya genera moltes discussions socials i polítiques, però hi ha una decisió que no és discutible. Si se'n constata la reproducció, la Generalitat haurà d'aprovar-ne un pla de recuperació, ja que es tractaria d'una espècie en perill d'extinció. Es tracta d'una obligació -no pas d'una decisió política, segons assenyalen fonts del Govern a Nació- que estableix el decret 172/2022 del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.
El llop va ser exterminat de manera definitiva a Catalunya cap als anys 20 del segle passat. Just cap als 2000, va començar el retorn. Mascles solitaris procedents de França -de la variant italiana- van arribar de manera puntual, especialment al nord del país.
Des d'aleshores, s'ha constatat la presència d'almenys una vintena d'exemplars diferents, en comarques com l'Empordà, el Ripollès, la Cerdanya, el Solsonès, el Pallars i l'Alta Ribagorça. També ha tornat a Osona -concretament, al Collsacabra- mentre que el llop que es va establir al Moianès, tot apunta que va ser el mateix que es va plantar a les portes de Barcelona el març de 2022.
I ara mateix? A Catalunya hi ha, segons el Departament de Territori, entre vuit i deu exemplars, el que seria la xifra més alta d'ençà del seu retorn. D'aquests, hi ha evidències genètiques de sis diferents, entre els quals una femella a l'Empordà -el 2008 se n'havia detectat una altra al Cadí-, que se la va veure amb un mascle. Tot i això, mesos després continua sense haver-hi cap evidència de reproducció. Si això acabés passant, es donaria l'espècie per establerta i caldria engegar el pla de recuperació.
