[centrareport]Catalunya afronta una de les campanyes d'incendis més complicades de la història recent. De fet, per primera vegada va començar l'1 de juny –15 dies abans de l'habitual- i s'allarga durant quatre mesos. Es tracta d'una mesura estructural que es mantindrà els anys vinents i que mostra com també en la prevenció i extinció d'incendis cal adaptar-se al canvi climàtic.
 
De fet, els efectes de l'increment de temperatura, la sequera prolongada que afecta Catalunya des de fa més de dos anys –tot i les pluges del maig i juny- així com el creixement sostingut de la massa forestal provoquen una gran vulnerabilitat dels boscos catalans respecte al foc.
 

Una sequera històrica a bona part de Catalunya

Catalunya viu un període de sequera molt prolongat des de fa més de dos anys i mig. Juntament amb la del 2006-2008 són de les pitjors de la història contemporània del país i mostren un canvi de tendència respecte al segle XX, quan el clima es va comportar de forma més benigne. De fet, experts en sequeres històriques com Mariano Barriendos apunten que, en termes paleoclimàtics, es pot entendre que estem vivint una megadrought que va arrencar el 1998.
[nointext]
Les pluges dels dos darrers mesos han permès recuperar les reserves als embassaments i un reverdiment de paisatge. Tanmateix, el dèficit hídric continua sent molt important, fet que també es nota a la massa forestal. “Als boscos tenim una situació molt complicada i el que és excepcional és que sigui tan general a bona part de Catalunya”, explica Xavier Castro, cap de Servei de Prevenció d'Incendis Forestals del Departament d'Acció Climàtica. Un estudi recent quantifica en 33.000 hectàrees la superfície forestal amb una afectació greu per la sequera.
 

IPE24 (31 de maig de 2023)

Les dades no enganyen i una bona manera de veure l'impacte de la sequera al conjunt del país és l'índex de precipitació estàndard (IPE). Desenvolupat per climatòlegs nord-americans fa uns trenta anys, permet quantificar i unificar el dèficit de precipitació per a diferents escales temporals. Si el valor supera el -1, es considera que la sequera és moderada mentre que si supera el -2 ja és forta.

El Servei Meteorològic de Catalunya calcula l'IPE a 6, 9, 12, 24 i 36 mesos. Els mapes resultants de l'anàlisi dels dos darrers anys són molt explícits. Tot Catalunya té un dèficit hídric notable –excepte l'extrem nord del Pallars Sobirà, el sud de la Val d'Aran, els Ports de Tortosa i zones properes de les Terres de l'Ebre- que arriba a ser extrem en un arc litoral i prelitoral que abasta des del Penedès fins a l'Alt Empordà, així com altres zones més localitzades de l'interior. En tots aquests territoris l'IPE supera el -3 –a partir de -2,5 és sequera excepcional-, l'últim nivell de l'escala d'aquest índex.
 

Canvi climàtic: d'excepcionalitat a “nova normalitat”

Cal tenir en compte que les actuals condicions no són una situació conjuntural. Catalunya, com a país de la riba mediterrània, és una de les zones zero del canvi climàtic. De fet, tal com adverteix el programa Copernicus, Europa és el continent del món que s'escalfa més de pressa. Els càlculs del Meteocat, per la seva banda, apunten que el 2022 –el més càlid d'ençà que es tenen registres del conjunt del país-, la temperatura va ser 2,4 graus superior a l'era preindustrial. Al conjunt del planeta, en canvi, aquest diferencial se situa en “només” 1,15 ºC.

L'estiu passat va ser el més càlid de la història al conjunt d'Europa. Ja amb l'impacte de la sequera, només al sud-oest d'Europa es van cremar unes 470.000 hectàrees, quan la mitjana se situava en 173.000. Especialment greu va ser la situació a les Landes on, segons un estudi liderat per la Universitat de Lleida, la superfície calcinada va ser 50 vegades major a l'habitual. Fora d'aquest àmbit, també es van disparar els incendis a Xipre, Grècia, Israel, Montenegro, el Líban, Itàlia i Turquia, així com a països del centre d'Europa on fins ara els incendis forestals eren anecdòtics.

Al nostre entorn la campanya va ser molt dura al País Valencià i l'Aragó, mentre que a Catalunya, tot i patir el pitjor estiu de la dècada amb més de 5.800 hectàrees calcinades, la xifra es va situar a la mitjana dels darrers 35 anys. David Borrell, màxim responsable operatiu dels Bombers de la Generalitat, assenyalava mesos després en una entrevista a Nació que les decisions preses en l'episodi de simultaneïtat del 15-19 de juny van evitar un megaincendi que hagués pogut afectar mig Prepirineu. 

Les condicions del 2022, segons l'estudi de la UdL liderat per l'investigador Víctor Resco de Dios, seran la “nova normalitat” a partir del 2035, a partir de l'anàlisi de les projeccions de canvi climàtic. O cosa que és el mateix, la dècada vinent valors ara clarament excepcionals passaran a situar-se a la mitjana amb els consegüents impactes en la prevenció i extinció d'incendis. A més, totes les previsions apunten a un escenari amb una petita reducció de les precipitacions, però sobretot molt més mal repartida al llarg de l'any.
 

Com afecta la sequera als boscos catalans?

La sequera –que no és absència d'aigua sinó un període prolongat amb menys precipitacions que la mitjana climàtica- no és bona per cap dels nostres ecosistemes forestals, que ja ocupen un 64% de la superfície del país a causa de l'abandonament de les activitats primàries. Ara bé, en aquells boscos on hi ha una càrrega de combustible elevada l'impacte és dramàtic. “Són zones on es produeix una guerra soterrada per l'aigua”, explica Xavier Castro.

Malgrat les darreres pluges, la situació dominant al país és tenir molta matèria seca i poca humitat. “És la combinació preferida per al foc”, apunta el responsable del Departament d'Acció Climàtica. En aquest sentit, assenyala que més que afavorir la ignició, un context de sequera permet a un incendi avançar amb molta més velocitat i, per tant, dificultar-ne l'extinció en les primeres fases i evolucionar cap a un gran incendi forestal.
 
Però, tornant a la vegetació: quina estratègia tenen les plantes per afrontar la sequera i no morir? Una opció és rebaixar la humitat i l'altra és desprendre's del nombre més gran de fulles. Evidentment, no és desitjable, ja que han gastat molta energia per aconseguir-ho. Una tercera, a mitjà termini, és reduir la mida de la planta. Tot i això, “una part rellevant de les plantes poden acabar morint” si la sequera es prolongués al llarg de l'estiu, pronostica Castro.

De fet, un dels elements a tenir en compte és com la velocitat del canvi climàtic ha deixat els nostres boscos fora de joc. “Són una fotografia d'un passat acumulat, d'un clima històric que ja ha canviat”, destaca l'expert d'Acció Climàtica. A diferència dels animals que poden reaccionar amb moviments a la recerca de climes similars als que estaven acostumats, la vegetació té menys capacitat d'adaptació. “Hi haurà espècies que desapareixeran i acabaran sent substituïdes”, conclou.
 

Anticipació i més mitjans

La sequera no només empitjora les condicions ambientals pels incendis, sinó també les operatives per extingir-los. Davant d'aquest escenari, el Govern ha optat per una doble estratègia: anticipació i més mitjans. En aquest sentit, per primera vegada la campanya forestal es va avançar 15 dies i va començar l'1 de juny.

Un període de quatre mesos amb tots els recursos activats que ja passarà a ser el normal els estius vinents. Tot plegat, després d'una primavera on es va arribar a activar per primera vegada el pla Alfa 3 –fet que ha comportat el tancament de massissos com el de Montserrat- i s'han produït focs amb comportament de gran incendi forestal.
 
Els Bombers de la Generalitat compten aquest estiu amb un total de 35 mitjans aeris, entre helicòpters i hidroavions, set dels quals ja es van incorporar excepcionalment el passat mes de maig. També s'han estrenat 40 vehicles terrestres nous –amb la previsió de renovar-los tots en cinc anys- i, sobretot, amb més bombers i bomberes sobre el terreny.

Concretament, el cos d'emergències disposa de més de 2.600 bombers funcionaris amb la incorporació la tardor passada de 250 bombers de l'escola bàsica i la promoció de 161 efectius més de l'escala bàsica a bombers de primera. Aquesta primavera, a més, els bombers voluntaris han guanyat 176 nous efectius als 1.350 existents.

També cal destacar els quasi 500 efectius dels Agents Rurals –cos que enguany creixerà amb 54 incorporacions- amb 256 vehicles, un helicòpter i 18 drons, tres dels quals acabats d'adquirir. Finalment, els recursos sobre el terreny es completen amb els 60 tècnics del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) del Departament d’Acció Climàtica i els 15.000 voluntaris de les 320 agrupacions de defensa forestal (ADF) repartides arreu de país i claus tant en la prevenció d'incendis com en les primeres fases de l'extinció.[ficentrareport]
[suportGeneralitat] [sensepubli] [senseminutaminut]