El 1859, el naturalista, biòleg i geòleg anglès Charles Darwin va desenvolupar la teoria de l'evolució biològica a partir de la selecció natural i la va recollir en l'obra L'origen de les espècies. Es tracta de l'acta fundacional de la biologia com a ciència i continua servint com a base de l'estudi de l'evolució dels éssers vius dos segles després.
De manera molt resumida, Darwin va descriure que les espècies estan en una lluita permanent per la supervivència i que són els individus millor adaptats al medi ambient els qui sobreviuen i es reprodueixen, estenent les seves característiques genètiques. La resta, moren, en un procés que va denominar "selecció natural". Aquest lent procés va transformant les espècies i, amb el temps, en crea de noves.
Ara, però, un estudi liderat pel grup de Filogenòmica i Evolució de Genomes Animals a l'Institut de Biologia Evolutiva de la UPF i amb la participació de la UAB publicat a la revista Nature Ecology and Evolution ha identificat un animal que desafia la teoria de Darwin. Es tracta de l'estudi del cas dels cucs de mar, que van trencar el seu material genètic en mil trossos per reconstruir-lo de manera radicalment diferent quan van canviar els oceans per la terra ferma fa 200 milions d'anys.
Una troballa que pot obrir un nou paradigma
Aquesta reorganització dels gens "no es pot explicar amb el mecanisme parsimoniós que proposa Darwin", defensa la investigadora de l'IBE i coautora de l'estudi Rosa Fernández. I és que els cucs d'aigua van aplicar mecanismes de desordre genètic per adaptar-se ràpidament a la respiració fora de l'aigua i l'exposició a la llum del sol. Si bé, la velocitat d'aquesta transformació de l'ADN podria haver comportat l'extinció de l'espècie.
Els investigadors han descobert que els cromosomes dels cucs moderns són molt més flexibles que el dels vertebrats. "Aquesta plasticitat podria ser el que fa que una reconfiguració tan extrema del genoma sigui compatible amb la supervivència i l'adaptació", apunta la catedràtica de la UAB Aurora Ruiz-Herrera. Amb tot, la troballa fa intuir que podrien haver-hi altres mètodes evolutius alternatius al darwinisme i obre noves vies per a tractaments de malalties genètiques.
