Un estiu i un inici de tardor sec, especialment a les capçaleres, havien tornat a encendre els llums d'alarma. El Govern havia iniciat el compte enrere per tornar a endurir les restriccions i, en el pitjor dels escenaris, s'hauria pogut decretar l'excepcionalitat a mitjan novembre. Ara, els darrers episodis de pluja han permès un punt d'inflexió en els embassaments que, per primera vegada en els darrers quatre anys, han aconseguit guanyar reserves de manera significativa a la tardor. Amb les dades actuals, pràcticament es pot descartar que calguin més restriccions d'aigua en el que queda de 2024.

Una segona meitat d'octubre molt positiva

L'inici d'octubre va continuar sent negatiu per als embassaments del sistema Ter-Llobregat. Tanmateix, la consellera Sílvia Paneque va mostrar certa confiança que les precipitacions que es pronosticaven a curt i mitjà termini pogués allunyar l'escenari de noves restriccions.

L'escenari va començar a canviar a partir del 15 d'octubre i, després d'un doble episodi de pluja, es van guanyar reserves per primera vegada en quatre mesos. Va ser una millora molt lleugera, però que trencava una tendència molt clara. Aquest cap de setmana, l'acumulació de fins a 100 litres a la capçalera del Cardener, 95 a la del Llobregat i 75 a la del Ter ha permès consolidar el tomb. Els embassaments del sistema Ter-Llobregat han guanyat en poc més de 48 hores uns 13 hm3 i han recuperat el llindar del 31%. Destaca el cas de la Baells, que en pocs dies, ha pogut passar del 42 al 49%.

Malgrat que la tardor és una de les dues estacions humides, cal remuntar-se el novembre de 2020 per trobar un episodi de pluja que fos tan profitós per als embassaments. El 2023 no se'n va produir cap mentre que els dos anys anteriors pràcticament només en una ocasió i amb menys volum d'aigua guanyada.

Evolució de les reserves del sistema Ter-Llobregat 2020-2024

Les restriccions s'allunyen

L'Agència Catalana de l'Aigua preveia que si es repetia el comportament del 2023 -l'any amb menys pluja registrada-, a mitjan novembre hauria estat necessari augmentar les restriccions, ja que s'hauria arribat al llindar dels 145 hm3. En canvi, els escenaris més probables -el Meteocat apuntava que la tardor s'acostaria a la mitjanada- indicaven que es podria esquivar l'excepcionalitat.

La realitat és que s'arriba a final d'octubre amb més de 190 hm3. Són les reserves que Catalunya tenia el 13 de setembre. No només no s'han complert els escenaris més pessimistes, sinó que s'ha guanyat un mes de marge. Ara mateix, és materialment impossible arribar al llindar de l'excepcionalitat abans d'acabar l'any. A més, en els pròxims dies les reserves encara aniran a l'alça, a l'espera de nous episodis de precipitacions i en un context en què el consum baixa i les temperatures frenen l'evaporació.

Siurana i Riudecanyes milloren, però es mantenen en situació crítica

L'episodi de precipitacions ha estat molt general i només n'ha deixat fora l'extrem nord-est així com punts de Ponent i de l'interior de les Terres de l'Ebre -en aquest cas, rebran grans acumulacions d'aigua aquest dilluns-.

Una de les zones on ha plogut notablement és l'interior del Camp de Tarragona, fet que ha afavorit els pantans de Siurana i Riudecanyes, els més afectats per la sequera. Malgrat començar a augmentar reserves, la situació es manté crítica amb un 1,45 i un 1,76%, respectivament.

Al conjunt de les conques internes els embassaments se situen al 29,5%. Entre els pantans petits, destaca el creixement de Foix fins al 93% mentre que Darnius-Boadella, encara en emergència, es manté per sota del 17% després que les pluges hagin esquivat l'Alt Empordà.