Un abril poc plujós, fins ara
Els models ja preveien un abril amb pluja entre la mitjana o per sota. De moment, les dues primeres setmanes han estat molt seques, seguint un març desastrós on a quasi tot el país va ploure entre el 0 i el 30% de la mitjana.[nointext] [intext1]
En els pròxims dies, això sí, s'espera certa inestabilitat. Per la setmana vinent s'esperen situacions de ruixats locals, difícils de predir i que no suposaran cap gran millora en el context de sequera. De cara a Sant Jordi, per la seva banda, hi ha molta incertesa. Mentre el model americà pronostica un front que podria deixar precipitacions, l'europeu torna a plantar l'anticicló a Catalunya.
“Hi ha poques esperances de mitigar la sequera”, admet Clara Brucet. I és que els models estacionals tampoc dibuixen un maig i juny plujós. “Més enllà de la poca fiabilitat d'aquestes prediccions a llarg termini, dibuixen mesos més càlids dels habituals i amb precipitacions entre habituals per l'època o per sota la mitjana”, assenyala.
Model europeu versus americà
Els dos grans models meteorològics són l'europeu (ECMWF) i l'americà (GFS). El Meteocat s'inclina per utilitzar preferentment el del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques, ja que en principi “està més adaptat a la realitat del nostre continent”.[intext2]
Tanmateix, internament s'usen i es comparen contínuament les dues eines. “Ens fixem en cada tipus de situació quin ha resultat més fiable i quin es comporta de manera més estable”, explica a Nació la tècnica de predicció.
A curt termini s'utilitzen prediccions deterministes d'aquests models, amb diverses actualitzacions diàries. Per obtenir una predicció estacional, es fan fins a 51 simulacions matemàtiques del model, amb diferents punts de partida de les condicions de l'atmosfera. D'aquesta manera, s'obtenen 51 prediccions que poden diferir, a partir de les quals es calculen les probabilitats que en cada punt del territori succeeixi o no un fenomen meteorològic concret. “És molt important saber interpretar les estadístiques que ens ofereixen el model per poder fer la predicció”, explica Clara Brucet.
Són fiables els models a llarg termini?
Els models estacionals, tant l'europeu com l'americà, segueixen el mateix funcionament que els deterministes, però la predicció s'aconsegueix a partir d’un conjunt de simulacions que permeten fer-ne càlculs estadístics, mentre que el determinista és el resultat d’una sola simulació que dona un únic escenari. Això sí, només fan una actualització mensual –el dia 5- i ofereixen una resolució més baixa, on cada punt és un quadrat de 36 km de costat –en els models a més curt termini és de només un quilòmetre-.[noticia]255224[/noticia]
Després d'una primavera entre normal i seca, l'europeu pronostica un estiu amb més pluja de l'habitual, però també molt més càlid que la mitjana. L'americà, per la seva banda, coincideix amb la calor, però és una mica més optimista amb les precipitacions. Ara bé, té algun tipus de fiabilitat intentar predir el temps que farà a l'agost?
La meteoròloga Clara Brucet no hi confia gens i assenyala que aquesta baixa fiabilitat és encara pitjor en regions com la nostra. “Els processos de verificació ens mostren com funcionen millor als tròpics”, assenyala. Això sí, manifesta que la millora prevista al centre de predicció ubicat a Bolonya per aquest juny pot permetre fer un salt endavant que permeti millorar aquests productes de cara al futur.
[noticia]255170[/noticia]
