Les platges no són una foto fixa sinó que constitueixen un ecosistema viu. El seu avanç o retrocés depèn bàsicament de la dinàmica litoral, un moviment que els garanteix l'arribada de sediments.

Els rius transporten sediments fins a la desembocadura. Una part es queden atrapats en aquest punt formant deltes –el de l'Ebre, el del Llobregat o el de la Tordera, per exemple- i la resta van cap al mar. Les corrents marines provoquen un moviment en ziga-zaga: inicialment aquests materials sorrencs van mar endins i després tornen cap a la costa però més al sud de la posició inicial.

D'aquesta manera, les platges vivien processos naturals de regressió i regeneració, una dinàmica que s'ha anat trencant. Per una banda, els embassaments retenen sediments i provoquen la regressió dels deltes. Per una altra, la construcció d'infraestructures portuàries trenca aquest moviment en ziga-zaga i provoca acumulacions de sorra al nord (i dèficits al sud).

[noticia]242293[/noticia]
Finalment, l'augment de la freqüència dels grans temporals i el propi augment del nivell del mar, són efectes del canvi climàtic que agreugen i agreujaran la regressió de les platges catalanes.

[patrociniImpacte]