ENTREVISTA

Samuel Reyes: «Els vaixells amb aigua potser arribaran a l'abril o fins i tot abans»

El director de l'ACA defensa la bateria de projectes per aconseguir més recursos hídrics a curt termini: “La interconnexió amb el minitransvasament de l'Ebre no està sobre la taula”

Samuel Reyes, director de Agència Catalana de l'Aigua
Samuel Reyes, director de Agència Catalana de l'Aigua | Hugo Fernández
24 de novembre del 2023
Actualitzat el 26 de març del 2024 a la 13:53h

L'ambientòleg Samuel Reyes (Barcelona, 1981) es va convertir en el director de l'Agència Catalana de l'Aigua el setembre de 2021. Vint dies després havia d'encapçalar la primera reunió del comitè permanent de sequera, una "emergència nacional" que ha monopolitzat el dia a dia de la seva gestió al capdavant de l'administració hidràulica. 

Defensa la bateria de projectes per aconseguir més recursos hídrics a curt termini -més regeneració, potabilització del Besòs i vaixells amb aigua potable-, assegura que la interconnexió de xarxes no està sobre la taula i fa una crida a ciutadania, sectors econòmics, ajuntaments i companyies subministradores a unir esforços per reduir-ne el consum. "Que Barcelona es quedés sense aigua seria molt greu", adverteix.

"Tenim un pla de sequera que és una meravella", va dir fa un mes i mig. Ho manté?

Sí, tots els plans són documents fets en un moment molt concret i quan els apliques pots veure possibles millores. El pla ha funcionat molt bé, però també cal actualitzar-lo a partir de situacions o demandes concretes dels municipis, com per exemple casos en què s'han connectat a xarxes de distribució. Ara bé, cal avaluar com ha reaccionat el territori i potser no ho ha fet com s'esperava. És per això que ha calgut activar la preemergència.

El missatge era precisament que tot estava previst. Però, de cop, sorprenen a tothom amb una preemergència que no estava contemplada.

El pla especial de sequera permet, si hi ha un risc per a l'abastament, anticipar un estadi abans que ho marquin els indicadors. Ho vam fer amb l'excepcionalitat i ara també ho podríem haver fet amb l'emergència. Ara mateix, l'hauríem d'activar entre el 15 i el 20 de desembre. Ens hauríem pogut esperar o intentar fer aquest crit d'alerta que és la preemergència i intentar endarrerir una mica l'emergència, que suposen unes restriccions molt dures per a les activitats econòmiques.

Precisament una de les raons de no decretar l'emergència és limitar l'impacte sobre les activitats econòmiques. Això ha estat fruit de pressions des de dins o des de fora del Govern?

No. En sectors com la gran indústria poden presentar plans d'estalvi individuals que certifiquin les inversions que han fet i com tenen un ús eficient de l'aigua. El pla de sequera no tracta tothom igual i és més flexible amb aquells casos que han fet un esforç. Hi ha molts casos que ja han fet els deures.

Segur que a l'ACA, des del director fins a l'últim treballador, no s'han relaxat ni un sol dia, ans al contrari. Però ha passat amb el Govern, si més no comunicativament? La portaveu va dir el 29 d'agost que s'havia superat el moment més crític.

No. A l'abril estàvem en una situació molt crítica perquè havíem perdut dos dels mesos més humits sense pluges i tampoc n'esperàvem. Anàvem directes cap a declarar l'emergència a finals d'agost. Tanmateix, va ploure maig i sobretot juny, això va permetre recuperar una mica als embassaments i arribar a l'estiu molt millor del que estàvem a l'abril. Vam dir que havíem passat el pitjor perquè l'estiu és quan hi ha més consum i perquè la tardor, en principi, era una finestra de precipitacions, però no ha plogut gens. Comunicativament, s'han continuat fent coses, però és cert que ara cal fer un pas més.

Més enllà de la regió metropolitana, ja hi ha 37 municipis en emergència, especialment a l'Empordà. Està servint? Municipis com Peralada continuen gastant 419 litres.

Cal una evolució. A un ajuntament no se li pot demanar d'avui per a demà que redueixi el consum a la meitat. Els veïns han d'intentar gastar menys, però sobretot cal que els ajuntaments coneguin les dades. Invertir per saber qui, quan i com consumeix l'aigua. A partir d'aquí, es poden aplicar mesures d'estalvi: sigui perquè s'omplen piscines o perquè la xarxa té pèrdues.
 

Samuel Reyes és el director de l'Agència Catalana de l’Aigua. Foto: Hugo Fernández


Això requereix inversions i els pressupostos municipals són els que són.

Per ajudar vam convocar precisament una línia de subvencions de 50 milions d'euros, per a digitalitzar i millorar les xarxes d'abastament municipal, que inclouen la qüestió de les fuites. Es va publicar al juliol, però les obres que hi poden entrar són des de l'1 de gener. Insistim als ajuntaments que facin les inversions, siguin amb la subvenció de l'ACA o carregant-ho a la tarifa. Però s'han de fer ja.

Sovint se'm reclama que no assenyali ajuntaments. Jo no ho faig i, per exemple, felicito municipis que encara estan consumint 350 litres com és Begur. Per què? Ha aconseguit una reducció de 200 i, a més, gràcies a les dades ja sap on ha d'actuar per atacar el problema. Esperem que els consums es redueixin, perquè l'aigua es pot acabar.

Hi ha municipis que fan els deures, encara que incompleixin, i altres que no. Quants expedients han obert?

Amb les dades d'agost, quan encara no hi havia el règim sancionador vigent, vam enviar requeriments a 200 ajuntaments i una quarantena d'empreses. Molts d'aquests ens han enviat comunicacions per veure com solucionar-ho. Ara, amb les dades de setembre, incoarem els expedients, començant pels que hagin produït més dany, a partir de multiplicar el volum excedit per la població del municipi.

A vegades es diu que els embassaments estan sobredimensionats, malgrat que pel temporal Glòria van sobreeixir. Què en pensa?

No tinc aquesta impressió. Fa tres anys estaven plens i ens van ajudar a evitar inundacions més greus. Si portessin 20 anys buits, ho podria entendre, però no estem en aquest escenari.
 

A un ajuntament no se li pot demanar d'avui per a demà que redueixi el consum a la meitat. Però sí que coneguin les dades per poder aplicar mesures d'estalvi


De fet, estudien fer recréixer Darnius-Boadella. Com està aquest projecte?

És una demanda dels regants, que necessiten per cada campanya 24 hm3 d'una capacitat total de 60. L'estudi ha d'analitzar si tècnicament es pot augmentar i si, amb dades pluviomètriques, està justificat o quedaria sobredimensionat.

Els pantans han perdut capacitat de reserves per l'acumulació de sediments?

Malgrat que considerem que no, estem iniciant estudis batimètrics per determinar-ho. Se'n parla molt en el cas de Mequinensa, que de 1.500 n'ha perdut un centenar. Ara bé, és un embassament que està a la part inferior d'una conca molt gran com és l'Ebre. El context a les conques internes és un altre, però les batimetries ens permetran comparant el volum de l'execució de projecte amb la realitat.

Que a les conques internes no s'han buidat embassaments per produir energia elèctrica és un fet. Però segur que aquest argument triomfarà a les sobretaules de Nadal.

En aquesta qüestió només podem recórrer a les dades i a la transparència. Al web tenim els actes i les presentacions de les comissions de desembassament. No es reserva cap volum per a usos hidroelèctrics i s'explica exactament on es destina cada hectòmetre: reg agrícola, usos urbans o cabal ecològic. Ara bé, és evident que per atendre aquests usos cal buidar progressivament els pantans i que s'aprofita aquest desembassament per generar energia hidroelèctrica.
 

Samuel Reyes, entrevistat en el seu despatx de l'Agència Catalana de l’Aigua. Foto: Hugo Fernández


El conseller va sorprendre aquest dimarts anunciant que les obres del port de Barcelona per rebre vaixells ja han començat. Treballen en un horitzó temporal o un nivell d'emergència per activar aquesta operació?

En emergència 2 segur que s'hauran activat. La qüestió és estar preparats i per això s'estan fent aquestes obres per valor d'uns 4 milions d'euros per readaptar la infraestructura. També hem parlat amb empreses de vaixells i estem analitzant d'on podria venir l'aigua. Això pot estar acabat el febrer. Algú pot preguntar per què no s'han portat vaixells abans? Perquè l'aigua pot costar 4 o 5 euros per metre cúbic. Crec que posarem en marxa els vaixells tan aviat com puguem. Però, sobretot, tenir-ho tot preparat perquè el dia que ho decidim, puguin venir. Potser és a l'abril o fins i tot abans.

Si amb els indicadors que tenim avui, l'emergència 1 es declararà entre 15 i 20 de desembre, quan pronostiqueu l'emergència 2 que limita la dotació a 180 litres per habitant i dia?

És difícil de determinar perquè dependrà molt de si hi ha pluges o no i, sobretot, quan es produeixen. Però, sense grans temporals, es podria arribar-hi el segon trimestre de 2024.

El 2008 van arribar dos vaixells, un de Tarragona amb l'aigua de l'Ebre i un de Marsella. Ara d'on vindrien? Si acaba sent del minitransvasament de l'Ebre, caldrien canvis legislatius?

Les dues qüestions les estem estudiant. Les parlarem amb la ministra de Transició Ecològica i amb el Consorci d'Aigües de Tarragona. Puntualment, han portat camions cisterna a municipis fora del seu àmbit amb una autorització. Podria ser una via.
 

Si algun dia necessitem l'aigua regenerada que utilitza un golf com a recurs prepotable, ho farem


El conseller va dir que, més enllà dels vaixells, s'estan estudiant totes les alternatives. Quines són?

N'hi ha moltes i a molts llocs. Una de molt important és la potabilització del Besòs: hem licitat dos projectes i ja s'han començat a fer pous i sondejos. També millores en la reutilització a les depuradores del Prat i Sant Feliu així com un projecte amb l'empresa de clavegueram de Barcelona per enviar aigua residual cap a l'estació de regeneració. Al Llobregat s'estan fent nous pous i aquests dies estem explicant una línia de subvenció perquè se'n facin a comarques com el Maresme o el Garraf. A banda, totes les grans infraestructures com les noves dessalinitzadores previstes a la planificació.

I una interconnexió d'urgència amb el minitransvasament de l'Ebre com es va estar a punt de fer el 2008?

No està sobre la taula.

I està descartada?

No sé si comunicativament vol dir el mateix. El que tinc clar és que ara mateix no està sobre la taula.

Com a director de l'ACA, no viuria més tranquil amb les conques interconnectades?

Com a director de l'ACA m'agradaria que tinguéssim una mica més de marge per acabar amb les obres que tenim en marxa. Perquè crec en l'autosuficiència de l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, confio en el poder de la ciutadania d'entendre la importància dels recursos hídrics, en la Taula Nacional de l'Aigua de fer propostes més enllà de la nostra planificació i que tots fem les inversions necessàries per no haver de tornar a patir mai més aquesta situació.
 

Samuel Reyes va assumir el càrrec el setembre de 2021. Foto: Hugo Fernández


A la sequera del 2008, amb un govern antitransvasaments, no només es va estar a punt de fer la interconnexió sinó que van aparèixer estaques a tocar del túnel del Cadí. Aquest tipus d'actuacions a la desesperada i sense transparència garanteix que no les veurem?

Garanteixo que tot el que farem serà amb transparència. Hem fet fins a 700 sessions informatives per al món local per explicar els canvis d'escenari o les línies de subvencions. Amb la preemergència hem avisat abans de declarar-la, hem explicat clarament el tema dels vaixells... No és la solució que voldríem perquè es molt cara, però que Barcelona es quedés sense aigua seria molt greu. Només cal veure els casos d'altres grans ciutats com Montevideo, Ciutat del Cap o Mèxic DF.

S'està estudiant una moratòria quan es decreti l'emergència per aquelles activitats que consumeixin molta aigua. Quines seran?

Es tracta d'una proposta del Govern i no pas específicament de l'ACA. En tot cas, l'únic que puc dir, és que no tindria sentit que si una activitat econòmica està patint restriccions, al costat se n'obri una altra. Això no vol dir, evidentment, que es puguin continuar tramitant.

Molta gent no entén que el golf no tingui cap restricció -més enllà de si puntualment fan servir aigua potable- per molt que el 63% del recurs sigui regenerat. No es plantegen canviar-ho?

Ara mateix, ningú ha sol·licitat aquesta aigua i no té ús prioritari per sobre, és a dir, per abastament. Cal tenir en compte que és un volum molt petit i no ens permet salvar l'agricultura . Ara bé, si algun dia necessitem l'aigua regenerada que utilitza un golf com a recurs prepotable, ho farem.
 

No podem obligar les companyies a rebaixar la pressió de la xarxa


S'ha parlat molt de reduir pressions. Pretenen que es generalitzi encara que un municipi no incompleixi la dotació màxima?

A reduir la pressió se li ha donat molt valor. Ara bé, tota la xarxa d'una ciutat no té la mateixa pressió, en funció de la tipologia urbanística. Hi ha municipis com Terrassa, Girona i Figueres que aquests dies estan fent proves i està servint, sobretot, per comprovar que sovint hi ha marge. Baixar-la, no només pot permetre gastar menys aigua sense afectar la qualitat del servei sinó reduir les fuites perquè l'aigua fa menys força contra les canonades. De fet, part de les subvencions que concedirem són per instal·lar reguladors de pressió per sectoritzar la xarxa i afavorir l'estalvi.

No podem obligar a rebaixar la pressió ni a fixar-ne una de concreta, però cal apel·lar a la bona voluntat de les companyies subministradores i també a la dels ciutadans, amb la instal·lació de reguladors o airejadors.

Un dels grans projectes a mitjà termini és replicar la regeneració del Llobregat al Besòs. Des de l'ACA s'adverteix que abans cal construir potabilitzadores en aquest riu. Per què?

La regeneració va començar al Prat de Llobregat perquè hi ha activitat industrial, agricultura i la necessitat de garantir el cabal ambiental del riu. I, a més, ara la bombem aigües amunt com a recurs prepotable que es barreja al 50% amb l'aigua del riu abans de potabilitzar-la.

Al Besòs no hi ha indústria, el riu té més que garantit el cabal ecològic i no cal com a barrera hidràulica perquè no s'explota l'aqüífer. El pacte amb el PSC és que la planta de regeneració estigui acabada el 2030, però abans cal construir les potabilitzadores perquè aquesta aigua es pugui reaprofitar com a recurs prepotable o per injectar a l'aqüífer. Es construiran l'any vinent a Montcada i Barcelona mitjançant el procediment d'emergència.

Amb aquesta gran obra, l'àrea metropolitana de Barcelona passarà a ser autosuficient?

Sí, acabarà sent autosuficient amb regeneració, potabilització de pous, també amb una petita part de recurs superficial del Llobregat i una part d'aigua dessalinitzada, combinant-ho amb mesures d'eficiència i digitalització.