08
de setembre
de
2023, 12:10
Actualitzat:
12:12h
Un ramat format per un centenar de cabres de la raça murciana-granadina recuperarà la transhumància al Camí Ramader de la Marina, que uneix l'Alta Cerdanya amb el Penedès. Durant els dies previs s'han estat aclimatant a la zona i a partir d'aquest dissabte començaran un recorregut de 282 quilòmetres, que són els que separen el llac de la Bollosa, a més de 2.000 metres d'altitud, amb Cunit on hi arribaran l'1 d'octubre.
En les diverses etapes s'organitzaran diferents activitats, com ara munyides o tastets de formatge, amb l'objectiu de posar en valor la feina de pastor. Tot i que el camí ja és totalment transitable, des de l'associació que el promou continuen treballant en la seva senyalització.
Per la seva banda, la tècnica del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància, Íngrid Vilardaga, explica que un dels objectius de la recuperació del Camí Ramader de la Marina és la preservació del patrimoni. Amb aquesta activitat, a més, pretenen visualitzar l'ofici de pastor i totes les activitats que hi estan relacionades, com ara l'artesania o la funció dels animals per a la prevenció d'incendis, entre d'altres.
El projecte, anomenat "Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori", el lidera l'associació que promou el Camí de la Marina, integrada per una trentena de municipis. Llívia (Cerdanya) va ser un dels seus impulsors, juntament amb els ajuntaments de Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). L'alcalde de Llívia, Albert Cruïlles, veu en la seva recuperació una oportunitat per desestacionalitzar el turisme, ja que es tracta d'una ruta que també es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall.
El Camí de la Marina, que és el que té una referència més antiga, passa per deu comarques i més d'una cinquantena de municipis, fent d'aquesta una ruta singular i plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. A més, evoca el pas transhumant des de fa més d'un miler d'anys.
En les diverses etapes s'organitzaran diferents activitats, com ara munyides o tastets de formatge, amb l'objectiu de posar en valor la feina de pastor. Tot i que el camí ja és totalment transitable, des de l'associació que el promou continuen treballant en la seva senyalització.
Un camí de 23 etapes
Daniel Giraldo és un ramader provinent del Baix Camp i porta una setmana a la Cerdanya amb el seu ramat de cabres per anar-les preparant per descendir pel Camí de la Marina. Recorreran una distància d'uns vint quilòmetres al dia en 23 etapes i assegura que tot i que hi ha moments en què "patiran una mica", els animals hi estan acostumats. De fet, des de l'any 2019 han fet transtermitàncies -recorreguts de fins a 100 km, habitualment dins de la mateixa comarca- al Baix Camp i al Priorat. Ara, se sent motivat i veu com un "somni" poder travessar una "part idíl·lica de la pastura de muntanya".Daniel Giraldo munyint una de les seves cabres a Llívia. Foto: Albert Lijarcio / ACN
Per la seva banda, la tècnica del Centre d'Estudis i Recursos de la Transhumància, Íngrid Vilardaga, explica que un dels objectius de la recuperació del Camí Ramader de la Marina és la preservació del patrimoni. Amb aquesta activitat, a més, pretenen visualitzar l'ofici de pastor i totes les activitats que hi estan relacionades, com ara l'artesania o la funció dels animals per a la prevenció d'incendis, entre d'altres.
El projecte, anomenat "Camins de vida, transhumància, patrimoni i territori", el lidera l'associació que promou el Camí de la Marina, integrada per una trentena de municipis. Llívia (Cerdanya) va ser un dels seus impulsors, juntament amb els ajuntaments de Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès). L'alcalde de Llívia, Albert Cruïlles, veu en la seva recuperació una oportunitat per desestacionalitzar el turisme, ja que es tracta d'una ruta que també es pot fer a peu, en bicicleta o a cavall.
El Camí de la Marina, que és el que té una referència més antiga, passa per deu comarques i més d'una cinquantena de municipis, fent d'aquesta una ruta singular i plena de patrimoni històric, cultural i ambiental. A més, evoca el pas transhumant des de fa més d'un miler d'anys.