L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) ha publicat un estudi en què defensa una política que recuperi els escorxadors locals per garantir la supervivència de la petita i mitjana pagesia. L'informe mostra que per cada euro públic d'inversió se'n mobilitzen vuit per a l'activitat econòmica local. Per això, proposa desenvolupar un Pla Nacional d'Escorxadors de Baixa Capacitat.
Aquest estudi arriba tot just en unes setmanes marcades pel brot de pesta porcina africana a Catalunya. Com a model exemplar, l'IDRA aposten per estendre el prototip de l'escorxador de l'Armentera (Alt Empordà). Aquest és operat sota el model públic-cooperativa-comunitària (CPCC) i apunta un camí per al canvi de model ramader i per a una transformació més àmplia del sistema alimentari.
La consolidació d'un model altament industrialitzat
L'estudi ha analitzat l'evolució de la ramaderia dels últims 50 anys a Catalunya centrant-se en la producció de porc. Esmenten que, a poc a poc, s'ha anat consolidant un model industrialitzat i concentrat en un grup molt reduït d'empreses. Això ha fet que només cinc companyies sumen 10.000 milions d'euros de facturació i més de 500 milions de beneficis.
Al mateix temps, han tancat 15.000 finques porcines i més de 200 escorxadors en els darrers 40 anys. Fet que ha provocat que aquelles finques que continuïn amb l'activitat han multiplicat per cinc la seva ganaderia. "Allà on desapareixen els escorxadors locals, la pagesia es veu abocada als macroescorxadors, perdent marge, autonomia i capacitat de decisió", recalca l'estudi.
L'Armentera, l'escorxador de gestió comunitària
Per als autors de l'informe, l'escorxador d'Armentera, de titularitat pública i gestió comunitària, és un model de governança innovador que mostra que un altre model ramader i alimentari no només és necessari, sinó que també és possible. Les dades de l'IDRA revelen que l'ús d'aquesta infraestructura de proximitat permet als productors esquivar intermediaris industrials i desenvolupar circuits curts de comercialització alimentària.
Així mateix, destaquen que l'escorxador té un alt efecte multiplicador, ja que cada euro invertit en el seu funcionament es tradueix en vuit euros d'activitat econòmica local i genera ocupació arrelada al territori. Perquè l'estudi també destaca que el model d'èxit de l'Alt Empordà es fonamenta en la proximitat.
Per això, la proposta de l'IDRA és que l'Armentera no sigui una excepció sinó un "proto-model". Al mateix temps, deixen clar que "perquè esdevingui una alternativa real caldrà replicar i enfortir-lo amb polítiques públiques, xarxes cooperatives i planificació territorial".
L'estratègia de país: la reobertura d'escorxadors
Per aconseguir que l'Armentera no sigui un cas aïllat, l'estudi proposa una sèrie de polítiques públiques. D'una banda, insta a desenvolupar un model de gestió públic-comunitari per al conjunt d'infraestructures del sistema alimentari. I, al mateix temps, aposta per promoure la reobertura d'escorxadors municipals com a part d'estratègia de país.
"Cal un suport polític explícit a aquestes instal·lacions si volem democratitzar els sistemes alimentaris i abordar les desigualtats estructurals del sector agrari", ressalta l'IDRA. Per això proposa desenvolupar un Pla Nacional d'Escorxadors de Baixa Capacitat (EBC) amb finançament específic per a la recuperació, modernització, la cooperativització i la certificació ecològica.
