El pròxim 5 de novembre el món mirarà atentament els Estats Units per esbrinar qui encapçalarà la primera potència mundial els pròxims quatre anys. Però del que ben segur també estaran pendents els milions de ciutadans estatunidencs és del resultat dels 146 referèndums que tindran lloc el mateix dia de les eleccions presidencials en algun dels 41 estats que en celebren. Més enllà de temes menors, iniciatives per canviar la legislació sobre l’avortament a alguns estats han irromput de ple en la campanya presidencial.
Aquests referèndums tenen caràcter vinculant i es convoquen a proposta de la ciutadania o del parlament de l’estat corresponent. En el primer cas, per aconseguir que es voti una qüestió, les organitzacions que impulsen el referèndum necessiten reunir milers de firmes. Greta Bedekovis, directora associada de política de democràcia a l’institut Center for American Progress, destaca que aquestes votacions poden servir per “augmentar la confiança en el govern i la democràcia perquè els ciutadans ajuden a configurar de manera més directa les polítiques que els afecten, a traçar el seu futur i perquè veuen com s’actua sobre qüestions polítiques crítiques”. Bedekovis explica que aquests referèndums poden ser útils a les minories perquè "si són capaços d'aconseguir prou suport entre la gent per portar la seva mesura a votació, tenen una via paral·lela i potser fins i tot més accessible per participar en la política i influir en els resultats".
Un cop es fa públic què es votarà a cada estat, comença la cursa de les organitzacions a favor i en contra de cada mesura per impulsar o evitar-ne l’aprovació. Tot i que hauria de ser un sistema perquè els ciutadans intervinguessin d’una manera més directa en la presa de decisions, sovint el bàndol que gasta més milions, guanya.
A Florida, per exemple, els grups que promouen una esmena a la Constitució per legalitzar el consum de la marihuana recreativa ja han gastat més de 90 milions de dòlars fent campanya i els grups que en són contraris, 14 milions. Bedekovis, que compta amb una llarga trajectòria com a assessora política al Senat dels Estats Units, destaca que “per garantir que la gent decideixi el resultat de les mesures electorals, és essencial que hi hagi lleis de finançament de campanya sòlides per garantir que les grans corporacions i els diners foscos no influeixen indegudament en el procés o el resultat”.
L’avortament, un dels temes que més divideix el país, especialment des que el 2022 el Tribunal Suprem el va anul·lar com a dret constitucional, serà una de les qüestions que se sotmetran a votació a més estats. En concret, aquest 5 de novembre, Florida, Colorado, Dakota del Sud, Arizona, Nevada, Montana, Maryland, Missouri, Nebraska i Nova York preguntaran als seus ciutadans si l’avortament ha de ser un dret constitucional en el seu estat. La decisió del Tribunal Suprem fa dos anys donava via lliure als estats perquè prohibissin o limitessin la interrupció voluntària de l’embaràs i és el que ha passat a més de la meitat del país, governada majoritàriament pels republicans. Ara, desenes d’organitzacions en defensa dels drets reproductius aprofitaran l’ocasió per intentar revertir aquestes mesures.
Donald Trump, candidat republicà a la presidència, va tornar a assegurar al debat electoral celebrat la setmana passada que votaria no a la iniciativa sobre l’avortament a Florida, on té la residència. La mesura d’aquest estat de la costa est dels Estats Units permetria practicar l’avortament sempre que fos necessari per protegir la salut de la mare i en cas que el fetus no pogués sobreviure fora del cos de la mare. A Nebraska, a part del referèndum a favor del dret de l’avortament, grups antiavortistes han impulsat una votació per determinar si es prohibeix l’avortament després del primer trimestre de gestació, amb l’excepció que l’embaràs sigui conseqüència d’una agressió sexual o incest o en cas d’emergència mèdica.
L’increment del salari mínim ha estat una qüestió popular en aquests referèndums històricament i, entre el 1996 i el 2022, es van aprovar 26 iniciatives de pujada de salari mínim i se’n van rebutjar dues. Aquest any, els ciutadans de quatre estats votaran sobre la qüestió: a Alaska i Missouri la proposta és incrementar-lo fins als quinze dòlars l’hora, actualment es troba al voltant dels 12, i a Califòrnia l’increment seria fins als 18 dòlars l’hora, actualment es troba als 12. A Massachusetts, la mesura, que té l’oposició del gremi de restauració, augmentaria fins al salari mínim general, de 15 dòlars l’hora, el salari mínim dels treballadors que reben propines, que actualment és de 6,75 dòlars l’hora.
Més enllà dels temes habituals que creen controvèrsia al país, la majoria dels estats tenen iniciatives pròpies. A l’estat de Maine, a la costa est del país, els ciutadans hauran de decidir si canvien el disseny de la seva bandera actual, en vigor des del 1909, per un disseny previ, que data del 1901 i que es considera l’original. A Florida, per altra banda, s’hi celebrarà un referèndum per considerar el dret a la pesca i la caça un dret constitucional. Tot i que els grups opositors critiquen que la reforma podria obrir la porta a què es vulneressin prohibicions de pesca o caça d’espècies protegides, arreu dels Estats Units 23 estats tenen disposicions constitucionals que protegeixen el dret de caça i pesca i la mesura és molt probable que tiri endavant.
Altres referèndums també inclouen l’aprovació de paquets de finançament per a escoles privades i edificis públics així com l’ampliació de l'exempció de certs impostos per a veterans de guerra. A West Virginia, governada pels republicans, només hi haurà una votació que servirà per determinar si s’inclou a la Constitució la prohibició de participar en la pràctica de l’eutanàsia i a Califòrnia es votarà l’augment de les penes pel consum de drogues com ara el fentanil, la cocaïna o l’heroïna.
Els referèndums més surrealistes
Cada any centenars de mesures es porten a votació i algunes, sovint aprovades no fa molts anys, criden l’atenció. El 1998, per exemple, Alaska va aprovar amb una gran majoria una mesura que prohibia la col·locació de cartells publicitaris a l’aire lliure. Aquell mateix any, Califòrnia va aprovar la prohibició de matar cavalls per al consum humà i va tipificar com a delicte la venda de la carn d’aquest animal. La mesura, que va generar polèmica, prohibia a qualsevol persona “posseir, transferir o participar en la mort d’un cavall, poni, burro o mula amb la intenció de matar-lo o fer-lo matar per utilitzar-ne alguna part per al consum humà”.
Poc abans, a l’estat de Maine, el 1989, un referèndum va ordenar al governador que pressionés perquè no s’utilitzés el territori de l’estat per fer proves de míssils de creuer, unes peticions que van ser desestimades per l’exèrcit que va continuar fent diverses proves els anys posteriors. Per altra banda, a Dakota del Nord, el 1948, una votació molt ajustada va establir que els mestres no podrien vestir roba religiosa per donar classe i, cinquanta anys més tard, en una votació a l’estat de Nova Jersey, la ciutadania va aprovar que no es destinés cap dòlar provinent de la loteria al sistema de presons de l’estat ni a cap tipus de programa de reeducació de presos.