El buc West Virginia atacat i en flames que, un cop reparat va entrar a la badia de Tòquio com integrant de la flota que va firmar la rendició japonesa. Foto: NPS.GOV

Mentre s'allargava la xarada d'unes negociacions diplomàtiques entre Tòquio i Washington per regular les respectives zones d'influència entre el Pacífic i l'Extrem Orient així com els seus recursos, el 7 de desembre de 1941, el missatge en clau "Enfileu-vos al cim Niitaka 1208" ordenava l'atac aeronaval més precís de la història militar. El Govern japonès atacava Pearl Harbor, a l'illa de Oahu, Hawaii, base central de la flota del Pacífic dels Estats Units.

La fase mundial de la Segona Gran Guerra s'aixecava amb un gran terrabastall, un atac sorpresa sense precedents, malgrat que els nord-americans sabien que entrarien en guerra però no quan. Aquell 7 de desembre, que el president Franklin Delano Roosevelt va titllar com el "Dia de la Ignomínia", els EUA entraven de ple en el conflicte que va crear un nou ordre mundial. L'imperi japonès cridava Banzai! a casa l'enemic sense que aquest ni sospités per on sentiria el crit. La revenja, però, va ser sagnant.

Estratègia militar d'orfebreria

L'atac a Pearl Harbor és tota una lliçó d'estratègia militar fruit de l'almirall Isoroku Yamamoto (foto esquerra), comandant suprem de la flota combinada del Japó. Yamamoto, des de bon principi, sabia que la milícia japonesa no resistira una llarga contesa amb l'emergent poder militar dels Estats Units.

Així que l'almirall va plantejar un cop simultani i audaç a la flota nord-americana just al començament de la guerra al sud-est asiàtic que donaria oxigen a l'exèrcit japonès per assolir objectius i pactar condicions amb els EUA, mentre aquests es refeien d'una desfeta en la seva capacitat de resposta militar.

Basat en el secretisme i en l'efecte sorpresa, Yamamoto va entrenar les seves tropes en un paratge similar a la badia militar de Hawaii. A més va perfeccionar armament per tal que fos efectiu en aigües poc profundes com la del port de Pearl Harbor. Enginys com torpedes amb estabilitzadors de fusta (foto inferior) i submarins de butxaca capaços de navegar a poca profunditat encara sorprenen els historiadors de les tècniques armamentístiques.

Després de mesos d'entrenament i preparació, una flota de sis portaavions amb 350 avions i torpeders; dos cuirassats; tres creuers; nou destructors i vuit petroliers arribava a 380 kilòmetres de la base naval nord-americana.

Des d'allí i només despuntar el dia, els bombarders van atacar en dues onades. Cada assalt estava marcat per dos senyals telegràfics: to (senyal per llençar l'atac) i to ra-to ra -to ra (per confirmar que la sorpresa de l'atac s'havia assolit). En cap cas volia dir tigre -tora en japonès-. Un senyals que es van repetir una vegada i una altra en un foc constant, intens i esfereïdor. En només dues hores d'atac el balanç de víctimes es va enfilar a 2.403 morts i 1.178 ferits. Dues hores de crits entonant "Atarimashita!" (tocat) que van fer estralls entre la tropa nord-americana.

Les errades

Tot i que l'operació militar japonesa està considerada com una estratègia magnífica, els historiadors retreuen el fet que van obviar l'atac a les drassanes i les reserves de petroli de la base naval nord-americana. Un descuit que els japonesos van lamentar més endavant perquè no va minvar la capacitat de construcció i reparació de l'armada nord-americana.

De fet, gran part de la flota, com tres portaavions, eren fora de la base, i només tres bucs de guerra van ser declarats sinistre total: l'Arizona -actual mausoleu-, Utah i l'Oklahoma. Ara bé, només una quarta part dels avions que es trobaven a l'illa de la base americana, uns 400, es van poder escapar de l'atac.

Per la banda americana les errades també van ser clamoroses. Un radar en proves va alertar de la presència d'avions en aigües pròximes a Oahu que va ser ignorada pels serveis d'informació i contraespionatge militars. Tot i que el govern dels EUA tenia coneixement que s'havia emès un ultimàtum de guerra per part del Japó el missatge d'alerta enviat a Pearl Harbor per l'estat major de l'exèrcit nord-americà no va arribar fins passat l'atac per culpa de la meteorologia. Així mateix, també va arribar tard l'albirament d'un submarí de butxaca japonès a les portes de la badia per part d'un dragamines nord-americà.  

La revenja

A partir de llavors, l'obsessió dels Estats Units va ser destruir i enfonsar un a un tots els aparells que havien participat en l'escomesa marítima. És més, Nagasaki, la ciutat on es van construir els torpedes capaços de lliscar per les aigües poc profundes de la badia de Pearl Harbor fou arrasada per una bomba nuclear el 9 d'agost de 1945. Setanta anys després d'aquell 7 de desembre de 1941, encara es dringa un crit que va mantenir ferma tota una potència en el pitjor conflicte armat dels darrers temps: recordeu Pearl Harbor.

Galeria de fotografies