Múltiples drons militars russos han entrat a l'espai aeri de Polònia durant un atac a Ucraïna la matinada d'aquest dimecres i han obligat l'exèrcit polonès a desplegar-se per abatre'ls i assegurar la zona. El primer ministre, Donald Tusk, ho ha denunciat com una vulneració "sense precedents" de la seva integritat territorial i, per això, ha invocat l'article 4 del Tractat de l'Atlàntic Nord.

Aquest punt indica que els estats membre de l'OTAN es cridaran a consulta quan un consideri que la seva integritat territorial, independència política o seguretat està amenaçada. Es tracta, doncs, de l'avantsala d'alguna decisió o acció conjunta en nom de l'OTAN que, en el cas més extrem, consistiria en el desplegament dels exèrcits per dur a terme una acció de contraatac.

I és que l'article 4 és el pas previ per a la invocació de l'article 5, que és el que contempla qualsevol atac armat contra un o més dels estats membre a Europa o Nord-amèrica com un atac contra tots. Per això, tots tindrien dret a la legítima defensa individual o col·lectiva que contempla l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides i, per tant, podrien contraatacar. En aquest cas, a Rússia.

L'última vegada que es va aplicar l'article 4 va ser després de la invasió militar russa d'Ucraïna, quan Estònia, en coordinació amb Letònia, Lituània i Polònia, van invocar-lo. Pel que fa a l'article 5, només s'ha invocat una vegada: després dels atemptats de l'11-S al World Trade Center de Nova York per part d'Al-Qaeda. De fet, el va activar el mateix secretari general de l'OTAN, aleshores el britànic George Robertson, després que els Estats Units rebutgessin fer-ho ells mateixos.

Què és l'OTAN?

L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és una aliança de seguretat entre diferents països creada el 4 d'abril de 1949 per Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, el Regne Unit i els Estats Units. Arran de la Guerra Freda, el seu potencial va disparar-se en oposició al Pacte de Varsòvia signat el 1955 per Albània, Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania i la Unió Soviètica.

Precisament, durant el període de la Guerra Freda, el ventall d'estats membres es va anar ampliant, amb l'entrada de Grècia, Turquia i Alemanya Occidental. Amb la caiguda de l'URSS i, per conseqüència, la fi d'aquest període històric, l'OTAN va perdre sentit i va haver de reinventar-se. Els Estats Units van fer ús de les bases a Europa per actuar a la guerra del Golf.

Per altra banda, l'organització va fer la seva primera operació d'atac contra les forces sèrbies a Bòsnia i Hercegovina el 1995, i posteriorment a Iugoslàvia, el 1999, en el context de la guerra de Kosovo. Abans d'això ja s'havia incorporat Espanya, el 1982, i posteriorment, el 1999, Hongria, Polònia i la República Txeca. Aquests últims van tenir un pes molt simbòlic perquè anteriorment eren situats en el bloc d'enemics de l'OTAN.

El fet que l'OTAN compti avui dia amb aquests 30 territoris, i la possibilitat que l'aliança s'ampliï encara més a l'est d'Europa apropant-se a les fronteres russes és un dels arguments amb els quals Vladímir Putin ha justificat la invasió d'Ucraïna. Mentrestant, l'aliança entre els Estats Units i la majoria d'Europa no ha intervingut militarment en la guerra, però ha aplicat sancions a Rússia i han donat suport a Ucraïna amb armes i formació militar.