El Tribunal Suprem del Brasil condemnat l'expresident Jair Bolsonaro a 27 anys i tres mesos de presó pel que ha confirmat com un intent de cop d'estat després de perdre les darreres eleccions presidencials contra Lula da Silva el 2022, un complot que incloïa l'assassinat del seu rival polític. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha denunciat una "cacera de bruixes", després de pressionar amb aranzels perquè se li retiressin els càrrecs a Bolsonaro, que recorrerà contra la sentència i no es descarta que pugui ser amnistiat.

En l'assalt a la plaça dels Tres Poders de Brasília, la capital del país, uns 4.000 seguidors i partidaris de Bolsonaro van envair els edificis federals del Palau del Planalto -la seu del govern-, el Congrés Nacional -el parlament- i el Suprem Tribunal Federal -el màxim òrgan judicial-. L'escena va recordar a l'assalt al Capitoli posterior a la derrota de Trump a les eleccions estatunidenques del 2020 i va fracassar, tot i que els manifestants van provocar múltiples danys en sales, escultures i documentació.

És la primera vegada a la història del Brasil en què un excap d'estat i de govern és castigat per aquest delicte. Per quatre vots a favor i un en contra, l'alt tribunal ha considerat que Bolsonaro, que està sota arrest domiciliari amb una polsera electrònica, ha de ser condemnat pels delictes d'organització criminal armada, temptativa d'abolició violenta de l'Estat democràtic de dret, cop d'estat, violència i greu amenaça.

El Suprem ha condemnat també set acusats que formen part de l'anomenat nucli central de la trama per perpetuar-se al poder després de les eleccions presidencials del 2022. Entre ells, hi ha l'exministre de Defensa Paulo Sergio Nogueira o l'extitular de Justícia Anderson Torres.

Després de tres dies de votacions, els jutges Alejandro de Moraes, relator del cas, Flávio Dino, Cármen Lucia i Cristiano Zanin han votat a favor de la condemna. La vigília, i a diferència dels altres magistrats, Luiz Fuz va votar per absoldre diversos dels acusats, inclòs Bolsonaro. Després del seu vot dissonant, De Moraes ha manifestat durant la jornada que els actes colpistes del 8 de gener del 2023 no van representar "un diumenge al parc, ni una visita a Disney". "No van ser esvalotadors descoordinats que, al so de la flauta, van coincidir i van destruir la seu dels Tres Poders", ha sostingut.