La figura de Salvador Allende i tot el que envolta l'experiència de la via xilena al socialisme, així com el cop d'estat i la repressió pinochetista, han tingut una enorme repercussió en la cultura i les arts. Aquest capítol de la història va generar un enorme interès des del mateix moment de la victòria de la Unitat Popular. En el món de la Guerra Freda, un govern elegit a les urnes que es proposava passar del capitalisme al socialisme, i de l'àrea d'influència nord-americana al neutralisme, de manera gradual i parlamentària semblava un desafiament a l'ordre sorgit de Ialta.  

Segurament l'impacte causat per la fi sagnant de la via allendista va incrementar l'interès per Xile. La bibliografia i la producció cinematogràfica sobre el cas xilè són abassegadors. Aquí us oferim un breu llistat de llibres i films per si voleu aprofundir en aquell somni que va acabar derrocat per la força de les armes.  
 

1. "Allende y la experiencia chilena"

Aquesta obra de Joan Garcés, editada per Siglo XXI, és un clàssic. Aporta la visió -amb sòlid aparell documental- dels anys de la Unitat Popular des de dins mateix del Palau de la Moneda. Garcés és un valencià que va ser assessor de Salvador Allende i va estar al seu costat fins a l'11 de setembre del 1973. Allende li va demanar que sortís del Palau perquè era l'únic que ho podria explicar tot.

2. "La vía chilena al golpe de estado"

Aquest va ser el primer llibre (editat per Saturno) que va aparèixer a Espanya sobre els esdeveniments de Xile, a finals del 1973. L'autor va ser l'escriptor i periodista Manuel Vázquez Montalbán i és un text ple de documentació (cronologia completa, material sobre els partits polítics xilens, informació sobre societat i economia, sobre les forces armades). Permet copsar com es va viure l'experiència des d'un intel·lectual de l'esquerra que mostra una gran capacitat analítica i no deixa de fer algunes crítiques a l'esquerra xilena, a les seves divisions, a l'oblit del paper de l'exèrcit i a la impotència davant un "cop exterminador". Però va estar pocs dies a les llibreries: va ser prohibit per les similituds que s'intuïen entre Pinochet i Franco, que no era citat. 

[noticia]262316[/noticia]

3. "Orlando Letelier. Testimonio y vindicación"

És un document excepcional editat per Siglo XXI: és la transcripció d'una gravació de l'exministre d'Allende que respon a un seguit de preguntes de Joan Garcés, exassessor del president xilè. S'endinsa en els dies del mes de setembre del 1973 en què va exercir com a ministre de Defensa i aporta molts detalls de les converses amb els generals i amb el mateix Pinochet abans del cop. Letelier va gravar les seves paraules el setembre del 1975, pocs mesos abans del seu assassinat a Washington.

4. "Golpe, 11 de septiembre"

És considerada la crònica més exhaustiva del cop d'estat, feta per dos periodistes xilens, Margarita Serrano i Ascanio Cavallo, que expliquen les 24 hores del cop militar, gairebé minut a minut. El llibre ha tingut diverses reedicions i ha anat ampliant el contingut amb testimonis de protagonistes i de figures secundàries que van jugar un paper destacat en algun episodi. 

5. "Salvador Allende. Biografía política, semblanza humana"

És la darrera biografia apareguda del president xilè, feta per Mario Amorós, doctor en Història per la Universitat de Barcelona i publicada per Capitán Swing. Permet seguir la trajectòria del líder socialista i aporta molta informació sobre els seus orígens i com un fill de la classe benestant va entroncar amb els sentiments de les classes treballadores. Dona detalls de la relació d'Allende amb la maçoneria xilena, un fet que va causar-li problemes dins dl Partit Socialista. L'autor, que no amaga la simpatia pel personatge, aporta un treball rigorós amb consulta de material de primera ma.  

A la pantalla

1. "No"

Pel·lícula xilena que narra la historia, des de personatges ficticis, de la campanya de publicitat i màrqueting engegada per un executiu per votar NO al plebiscit de Xile de 1988. La intenció de l'equip, en especial de l'executiu, és enviar un missatge d'esperança, evitant enfrontaments i violència, de cara a derrocar la dictadura de Pinochet a través de les urnes. 

2. "Missing"

Una de les millors pel·lícules de Costa Gavras, basada en fets reals, que explica la història del pare i la dona d'un jove periodista nord-americà que desapareix a casa seva, a Santiago de Xile, just després del cop d'estat. És una radiografia duríssima de la diplomàcia dels EUA, del seu favoritisme amb la dictadura, de totes les traves, problemàtiques i burocràcies que travessen per descobrir on és el seu fill, a més de mostrar com està el país just després del cop d'estat.

3. "Machuca"

La perspectiva social de la dictadura, en ple anys 70. Una història dramàtica, però afable, de com un director d'escola religiosa, molt idealista, vol integrar joves procedents de barris molt pobres en la seva escola elitista. El contrast d'aquelles famílies que sentien afecte pel règim amb els més necessitats es trasllada en la relació d'amistat de dos nens de poc més de deu anys que han de conviure l'experiment en una situació ultra tensa.

4. "Los archivos del cardenal" (minisèrie)

Una de les més estimades, reconegudes i aplaudides series sobre la dictadura xilena fetes al país. Molts dels grans actors xilens hi van participar. La sèrie narra les històries de l'advocat Ramón Sarmiento (Benjamí Vicuña) i l'assistent social Laura Pedregal (Daniela Ramírez), tots dos treballadors de la Vicaria de la Solidaritat, organisme que tenia com a missió la defensa dels drets humans durant el Règim Militar a Xile

5. "Mi mejor enemigo"

Una història humana emotiva i metafòrica de les desgràcies de la guerra i de la confusió absoluta que es van viure en molts períodes de la dictadura. El 1978, a punt d'iniciar-se un conflicte bèl·lic entre Argentina i Xile, una patrulla xilena s'endinsa als boscos de la Pampa, es perd i cava una trinxera sense saber en quins dels dos països estan. Una altra patrulla argentina els troba i se situa davant seu. A partir d'aquí, sense tenir ordres ni idea de que esta fent, comença a crear-se una relació entre tots dos grups. Primer tensa, després d'amistat.