Noves dades sobre l'ús del català en el sector del consum, ara més concretament pel que fa als centres comercials. Un estudi de Plataforma per la Llengua publicat aquest divendres ha determinat que cap dels 44 centres comercials del país compleix exhaustivament amb la normativa lingüística, ja que sempre hi ha algun establiment que no disposa de la retolació fixa en català.

En total, hi ha 2.812 establiments dins del conjunt de centres comercials del país, dels quals 443 tenen algun element de retolació erroni. Per tant, un 15,75% de les botigues no compleixen amb el codi de consum català, que estableix que la retolació fixa de cara al públic ha de ser, com a mínim, en català, a més de poder incloure altres idiomes com el castellà o l'anglès.

Els centres comercials amb menys retolació en català

Malgrat que cap centre comercial compta amb tots els establiments correctament encartellats en català, hi ha grans diferències entre espais. El "premi" dels incompliments amb la norma lingüística se l'emporta el centre comercial Les Mates del Vendrell, on el 54,5% dels establiments presenten una retolació sense el català. Altres centres comercials amb un baix percentatge d'establiments que respectin la retolació en català són El Ramassar de Granollers (50%), Som Multiespai (44,4%), Marina Port Premià (41%) o El Triangle (36,4%).

A l'altra banda també hi ha centres comercials que freguen el ple respecte a la llei. A l'Illa Diagonal només el 2,87% dels locals presenten alguna irregularitat lingüística en la retolació, mentre que passa el mateix en un 2,98% dels establiments de l'Splau de Cornellà de Llobregat. Altres espais amb una retolació en català més alta són el Tramuntana de la Jonquera (3,45%), l'Ànec Blau de Castelldefels (4,5%) o la Roca Village (4,7%).

Plataforma per la Llengua demana canvis als centres comercials

Per tal de revertir aquesta situació, Plataforma per la Llengua s’ha posat en contacte amb les gerències dels diferents centres comercials. Tot i la bona voluntat mostrada per la majoria, la velocitat amb la qual s’estan aplicant les millores no és la volguda. El principal problema és que en el lloguer d'espais que fan els centres comercials als establiments no hi ha cap clàusula lingüística.

Això fa que, tot i la bona predisposició de moltes gerències a normalitzar el català al seu centre comercial, realment tinguin poc control i un marge de fiscalització molt limitat. A aquest fet, cal sumar-hi que molts establiments són franquícies que pengen de grans cadenes molt poc respectuoses lingüísticament. Amb tot, l'entitat demana regular el model de franquícies, qui considera "una font d’incompliments dels drets lingüístics". 

A més d’haver fiscalitzat la retolació física dels establiments, Plataforma per la Llengua també ha avaluat si els webs i les xarxes socials dels centres comercials utilitzen correctament el català. Els resultats són prou positius: un 90 % de les webs d'aquestes grans superfícies estan en català, mentre que la minora que no ho compleix s'han compromès amb l’entitat per incorporar la llengua.

Plataforma per la Llengua demana tant als responsables dels establiments com a les gerències dels centres comercials que assumeixin la seva responsabilitat i garanteixin els drets dels consumidors. Tot i algunes millores observables després de les gestions de l’entitat, el compliment de la normativa lingüística continua sent insuficient a molts espais comercials del país.