Capital cosmopolita i pionera, Berlín ha elegit un nou parlament. No és només una gran ciutat, o la capital de l’Alemanya reunificada, és alhora un “land”, una ciutat-estat en el si de la República Federal. Les eleccions d’aquest diumenge han estat un nou avís per a la classe dirigent, ben representada pel govern de gran coalició entre la CDU (Unió Cristiana Democràtica), que encapçala Angela Merkel, i el SPD (Partit Social Demòcrata) que ara presideix Sigmar Gabriel. L’alcalde Michael Müller, producte de l’escola de dirigents de l'SPD, romandrà a l’alcaldia, ni que només sigui perquè no hi ha majoria alternativa que el pugui foragitar. Amb el seu prop del 22%, ha quedat en primera posició, però lluny del resultat de fa quatre anys (28%).
 
Els socialdemòcrates governaven Berlín amb la mateixa fórmula del govern federal que lidera Angela Merkel, una gran coalició. Tot i que, en aquest cas, sent Berlín un feu del SPD, l’executiu de la ciutat el presidien ells. Ara serà diferent, ja que la CDU s’ha hagut de conformar amb poc més del 17%, a l’espera del recompte final. Darrera d’ella, vénen les altres forces com Die Linke, L’Esquerra, fregant el 16%, el 15% d’Els Verds i l’extrema dreta xenòfoba amb un 13%. El petit Partit Liberal, que les passa magres des de fa anys, ha entrat al Parlament berlinès amb el 6% dels vots.  

L’extrema dreta aconsegueix, com preveien els sondejos, penetrar en un altre parlament estatal. Ho fa amb menys incidència que en altres estats d’Alemanya. Però que l’AfD s’hagi convertit en un partit important a la ciutat de Berlín hauria de fer pensar la classe dirigent.

La ciutat de Brandt avisa Merkel, però també l'SPD
 
Les eleccions a Berlín, com les que han tingut lloc en diversos estats federats recentment, han suposat un càstig als partits majoritaris. La fórmula de la gran coalició desgasta els seus integrants. El problema és que, a diferència del que passava fa dècades, el mapa polític es troba actualment fragmentat. Seran sis partits els que formaran grup en la cambra berlinesa.

Els anys seixanta, el polític Willy Brandt va saber fer de la seva alcaldia berlinesa una base del seu poder per esdevenir, el 1969, canceller de la República Federal. Brandt va ser l’alcalde que va rebre el 1962 el president Kennedy en la seva llegendària visita a Berlín. Després d’ell, però, no hi ha hagut cap alcalde que hagi sabut combinar tan bé la gestió del dia a dia amb l’èpica del líder visionari.

La CDU s’ha vist reduïda a un trist 17% per un partit com aquest. Angela Merkel veurà les properes setmanes com li mouen la cadira dins del seu partit. La seva política d'acollida als refugiats està sent contestada des dels rengles de la CDU, però es fa difícil d'imaginar que un canvi en el cap de cartell de la CDU garantís uns resultats bons en les federals de l'any vinent.  

L'SPD ha tingut un resultat pèssim, només suportable si es té en compte que han quedat en primer lloc. Res a veure amb el llegat de Brandt. A la capital alemanya hi havia fins ara també un govern de gran coalició, però les dues grans formacions han quedat lluny de la majoria, per sota del 40% dels vots. Els analistes ja donen per fet que Müller haurà de formar un govern en aliança amb verds i excomunistes.

L’aritmètica ho pot forçar, però no serà ben rebut per l’establishment que els socialdemòcrates donin entrada a l’executiu berlinès a un partit com Die Linke, L’Esquerra, molts dels quadres del qual són hereus del partit comunista d’Erich Honecker que va governar la República Democràtica Alemanya. Un acord tripartit que no serà políticament fàcil i que pot ser el laboratori d’una possible coalició d’esquerres de cara a les eleccions federals de la tardor del 2017.