Un (altre) any judicial enverinat

Tot el que envolta l'alta judicatura acaba tenint un tel tèrbol i un ús partidista, ja sigui perquè Pedro Sánchez es presenti com a víctima d'una persecució o perquè Feijóo continuï instal·lat en els gestos i no en els fets

Publicat el 05 de setembre de 2025 a les 06:05

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que és divendres. La dolenta? Que s'han acabat les vacances. També per a l'alta judicatura espanyola, que aquest divendres es reuneix al Tribunal Suprem en la tradicional arrencada de l'any judicial. Un acte pompós, d'aquells que ningú es vol perdre, amb l'excepció d'Alberto Núñez Feijóo. Les crítiques de Pedro Sánchez als jutges -fa un temps que ha descobert que hi ha jutges que fan política, a diferència del que devien fer (i encara fan) magistrats com Pablo Llarena i Manuel Marchena- i la situació del fiscal general de l'Estat han portat el líder del PP a plantar una celebració que sempre té com a convidat estrella el rei Felip VI. 

El rei, que ha tingut una setmana entretinguda -ha rebut a La Zarzuela els directius d'OK Diario, amb l'inefable Eduardo Inda al capdavant, en una fotografia que explica moltes coses i cap de bona-, podrà tastar en directe el rebuig que bona part de la cúpula judicial professa cap a Sánchez. Res de nou: l'estiu va desviar el focus de la crispació cap als incendis, però la tornada a la normalitat ha fet tornar la política -una vegada més- a la magistratura. El president del govern espanyol, amb l'acusació directa a determinats jutges de fer política, ha aprofundit una bretxa que no li facilitarà la vida. Al contrari. La seva família i els col·laboradors més estrets, de fet, semblen objecte d'un Hundir la flota.

Aquest divendres, a Madrid, es podran escoltar múltiples proclames a favor de complir la llei, de l'estat de dret i de la necessitat de preservar la convivència a través de les normes. Podrien començar per aplicar la llei d'amnistia, vigent des de l'any passat i que encara no ha servit perquè Carles Puigdemont emprengui el camí de tornada definitiu cap a Catalunya. O perquè Oriol Junqueras deixi d'estar inhabilitat, per exemple. Perquè, mentre el PP i el PSOE es llancen els plats pel cap per la corrupció -que hi és, o com a mínim hi ha estat-, o pel fiscal general de l'Estat, o per les crítiques als jutges, el Suprem continua ignorant una norma aprovada pel Congrés. El pitjor? Que no sorprèn gens.

Ens ha agradat

Els comunicats de premsa acostumen a ser volgudament avorrits. Tendeixen a explicar unes quantes coses per, en el fons, no explicar-ne cap. No és el cas del document remès als mitjans aquest dimecres per part de Maurici Lucena, president i conseller delegat d'Aena, contra la decisió de Ryanair de reduir la seva presència a l'Estat. "Si els aeroports espanyols evolucionessin al ritme de les exigències, el ploriqueig, els embaucaments i la infumable estratègia d'extorsió de Ryanair, a mitjà i llarg termini, els aeroports deixarien de funcionar bé (com ho fan actualment) i no serien sostenibles financerament", es llegeix al comunicat. Probablement, això sí, ja reposi en alguna paperera de l'aerolínia. 

No ens ha agradat

Giorgio Armani era una figura que transcendia la moda. Era una referència d'elegància, de sobrietat dins del luxe -evident- de la roba que dissenyava. Capaç de ser una figura indispensable de l'alta costura, però també entregat a l'hora de proveir equips esportius -com la selecció olímpica italiana, o bé el primer equip del Nàpols- amb peces distintives. Mort ahir als 91 anys, Armani havia acumulat una fortuna de més de 10.000 milions d'euros, segons la revista Forbes, com a colofó a una carrera que va arrencar a mitjans dels anys setanta. Se'l trobarà a faltar en la lectura estival de la revista Hola, que sempre publicava els retrats d'unes vacances en un iot blau i l'elegància innata de sempre. 

Què fem aquest cap de setmana

Per als qui trobeu a faltar el futbol de Primera Divisió, no patiu, que de plans no us en faltaran. Aquest cap de setmana hi ha les festes majors d'Horta i de Poblenou, que serveixen per anar escalfant motors de cara a la Mercè. També us podeu acostar al trentè aniversari de l'Aquàrium, al Port Vell, sempre una bona idea si voleu distreure els petits de la casa. I, si preferiu la vida indoor, no us farà cap mal posar-vos al dia de la sèrie Only Murders in the Building, a Disney+, que dimarts vinent arrenca la cinquena temporada amb l'emissió de tres episodis. Un entreteniment ben fet, sense pretensions i amb un guió solvent, que entra d'allò més bé. Bon cap de setmana!