El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha tornat a salvar un match ball. Ha sobreviscut a la qüestió de confiança impulsada per un grup de parlamentaris del seu propi partit, que reclamaven rellevar-lo del lideratge conservador i de Downing Street després de l'escàndol del partygate, les festes a la residència oficial del primer ministre durant el període de restriccions per a la contenció de la pandèmia al Regne Unit. La votació, promoguda per un 15% dels diputats tories, s'ha resolt a favor de Johnson: 211 vots a favor de la seva continuïtat i 148 en contra. El triomf, ajustat i que evidencia el moment de crispació a les files conservadores, fa albirar mesos de complicacions per al primer ministre.

La polèmica associada al partygate ha erosionat la imatge pública de Johnson, fins al punt de provocar que el seu partit hagi reculat en les enquestes. El primer ministre és a l'ull de l'huracà i això ha estat a punt de costar-li el càrrec i la carrera política. En les últimes setmanes, diputats conservadors han expressat el seu malestar amb el comportament de Johnson, que continua erosionant les expectatives electorals dels tories. Del torcebraç del seu propi partit el primer ministre n'ha sortit amb esgarrinxades però viu. Ara Johnson utilitzarà la votació per passar pàgina al partygate.

[noticiadiari]2/229455[/noticiadiari]
En la votació d'aquest vespre s'han pronunciat els 359 diputats conservadors, convocats per determinar el futur de Johnson. La votació era anònima, i també hi participaven ministres i alts càrrecs de l'executiu. Theresa May ja va superar una situació similar el desembre del 2008, enmig de la tempesta política pel Brexit.

Al seu torn, Johnson va resistir durant mesos al partygate demanant disculpes i negant que fos conscient que s'estaven incomplint les normes contra la Covid, però aviat va quedar clar que havia mentit al Parlament. Però ha demostrat tenir moltes vides: quan semblava que ja era contra les cordes, l'esclat de la guerra a Ucraïna li va donar un temps afegit, que ha aprofitat per intentar desviar, tant com ha pogut, l'atenció dels mitjans i dels seus enemics polítics.

Periodista i escriptor, Johnson no ha pogut evitar, o potser l'ha buscat, oferir una imatge de líder teatral. Orador brillant, s'ha mogut sempre segons bufava el vent alhora que buscava la glòria, encarnada en els dirigents històrics del conservadorisme als qui admira, com Benjamin Disraeli o Winston Churchill, sobre el qual va escriure una biografia divertida. Va radicalitzar el seu discurs euroescèptic quan va veure venir la victòria del Brexit, sent alcalde de Londres, on va ser relativament popular i va engegar mesures que van donar-li bona premsa, com un equivalent del Bicing i la recuperació de l'autobús de dos pisos. Ara, amb l'aigua al coll per l'escàndol de les festes durant la pandèmia, ha tornat a sobreviure. Es preveuen, però, mesos de turbulències a Downing Street.