Bòsnia i Herzegovina ha demanat oficialment entrar a la Unió Europea, 21 anys després de la guerra civil que va arrasar el país i va deixar més de 100.000 morts. Des de llavors té una estructura estatal complicada: un govern central feble, tres parlaments, tres governs autònoms i una multitud d'entitats locals. 

L'estiu passat va entrar en vigor un acord d'estabilització i associació entre la Unió Europea i Bòsnia previ al procés de candidatura. Els bosnians es van comprometre a treballar per complir el pacte tot i que s'ha avançat molt poc i tampoc està gens clar qui dirigirà una negociacions hipotètiques amb la Unió Europea. 

La cap de la diplomàcia comunitària, Federica Mogherini ha dit que "la UE continua sent molt atractiva pels de fora, tot i que en aquest moment els que són a dins la posin en qüestió, així que donem la benvinguda a aquest senyal d'energia positiu".

Tot i això, els veïns exiugoslaus de Bòsnia i Hercegovina, Macedònia, Montenegro i Sèrbia que ja tenen l'estatus de candidat, són a la llista d'espera des del 2005, 2010 i 2012 respectivament; i Eslovènia i Croàcia van ser acceptats com a estats membres de ple dret el 2004 i el 2013. Pel que fa a Kosovo, tot just va signar l'acord d'associació i estabilització amb la UE l'octubre passat. Els bosnians confien aconseguir la candidatura el proper 2017.