El debat entre els candidats a vicepresident a les eleccions americanes, celebrat aquesta matinada, ha fet guanyar pes a la figura de JD Vance, el candidat de Donald Trump, que ha aconseguit superar les expectatives. Partia com l’aspirant amb pitjors enquestes en la història de les eleccions nord-americanes, mentre que el seu oponent demòcrata, Tim Walz, arribava com un dels candidats amb més suport registrat. Aquesta diferència inicial en la percepció dels dos aspirants ha estat clau a l’hora de valorar els resultats del debat, en què Vance ha sorprés per la seva capacitat de connectar amb la base republicana i els votants indecisos.
Durant el debat, que ha durat gairebé dues hores, els dos candidats han presentar visions oposades sobre aspectes crucials com l'economia, la immigració, el canvi climàtic i l’avortament. No obstant això, la clau del debat ha estat l’estratègia de Vance, amb una frase que va colpejar constantment Waltz: "Per què no ha fet tot això durant els gairebé quatre anys que porta Kamala Harris a la Casa Blanca?". Aquesta pregunta, repetida una vegada i una altra, ha deixat Waltz sense una resposta clara en la majoria d’ocasions .
Tot i que Vance ha arribat al debat amb una actitud més agressiva, ha sabut mantenir una imatge empàtica i propera, reconeixent alguns punts positius del dempocrata per després retorçant-los al seu favor, canviant el sentit de les afirmacions del seu oponent sense ser hostil. Això ha contrastat amb Waltz, que, tot i mantenir la seva imatge d’home afable i proper, no va aconseguir connectar del tot amb els votants, probablement perquè les expectatives eren molt més altes per a ell i massa baixes per a Vance, com tampoc ha sapigut posar els temes en que es fort tota l’estona en l’agenda del debat com si que ha fet el republicà amb la inflació o la immigració.
Aquesta imatge de proper de Waltz i d’home no hostil de Vance ha produït una imatge que no es va poder veure en el debat entre Trump i Harris: en acabar, les parelles dels candidats a vicepresident s'han trobat amb els seus marits a l'escenari, i han estat conversant amigablamente després del debat.
Els debats presidencials mouen molt pocs votants, però en una cursa tan renyida com aquesta un petit grapat de votants movent-se cap a un costat o cap un altre en algun dels estats claus, pot ser crucial. I un segments on més moviments hi ha hagut fins ara es encara que sembli impossible de creure amb la mirada europea, es amb el segment dels votants dels latinos. Per això, cal posar el focus en dades molt rellevants que la darrera enquesta feta publica per la NBC ha posat en evidència.
El vot de la comunitat llatina
Un dels elements clau que pot decantar les eleccions és el vot de la comunitat llatina. Es tracta de la segona comunitat més gran del país, després de la blanca, i és la que està creixent més ràpidament en termes de població i de votants. De fet, respecte a fa quatre anys, hi ha dos milions més de votants llatins, un fet que podria tenir un impacte significatiu en estats clau com Geòrgia o Wisconsin, on el resultat es pot decidir per marges molt petits, de pocs milers de vots, com va passar fa quatre anys.
Curiosament, malgrat que Trump ha estat molt crític amb la immigració, un assumpteque afecta directament aquesta comunitat, cada vegada més llatins estan recolzant el candidat republicà. Fa només quinze anys, la comunitat llatina votava gairebé exclusivament pel Partit Demòcrata, però ara les enquestes mostren un panorama molt més equilibrat. Segons l’enquesta de la NBC, Harris obté un 54% de suport entre els votants llatins, mentre que Trump en té un 40%. Tot i que Harris manté un avantatge de 14 punts, fa una dècada la diferència era de 44 punts.
Aquesta divisió es fa més evident en anàlisis detallades de les dades: entre els homes llatins hi ha un empat, amb la meitat donant suport a Trump i l’altra meitat a l'aspirant demòcrata. En canvi, la vicepresidenta té un clar avantatge entre les dones llatines, amb una diferència de 26 punts. La diferència també es percep segons l’edat: els llatins de més de 50 anys recolzen massivament Harris, amb una diferència de 57 punts, però entre els menors de 50 anys, la distància es redueix a només 5 punts. Entre els homes llatins de menys de 50 anys, Trump supera Harris per 9 punts.
El nivell educatiu també influeix en la preferència dels votants llatins. Trump lidera entre els homes llatins sense estudis, amb una diferència de 13 punts, mentre que Harris guanya entre les dones sense estudis, amb una distància de 27 punts. També manté un avantatge entre les dones amb estudis (+26 punts) i els homes amb estudis (+16 punts). Un altre factor decisiu entre els llatins és la religió. La vicepresidenta té un avantatge de 20 punts entre els catòlics, mentre que Trump guanya per 26 punts entre els protestants. Això demostra que el vot llatí no es pot generalitzar i està influenciat per factors diversos, com el gènere, l’edat, el nivell educatiu i la religió.
Pel que fa les qüestions més importants per als llatins, Harris lidera en l’avortament (+32 punts) i en la competència (+17 punts), però Trump té avantatge en economia (+4 punts), inflació (+9 punts) i immigració (+13 punts). Aquesta última dada és especialment significativa, ja que en 2016, el 69% dels llatins creia que la immigració millorava la vida als Estats Units, mentre que el 2024 aquesta xifra ha caigut al 62%, i el percentatge que creu que la immigració empitjora la vida ha augmentat fins al 35%. Aquest canvi de percepció pot ser un factor clau en el resultat electoral.