Els conservadors tornaran a manar a Alemanya, però l'extrema dreta ja és segona força. Els resultats oficials han consolidat la Unió Cristianodemòcrata (CDU) com a guanyadora a les eleccions federals celebrades aquest diumenge amb el 28,5% dels vots i 5 punts més que en els comicis del 2021, en què va tocar fons i va perdre l'hegemonia. La formació ultra Alternativa per Alemanya (AfD) ha doblat el percentatge de vot i se situa com a segona força (20,8%). L'altra cara de la moneda és la davallada de l'SPD. Els socialdemòcrates han marcat el pitjor resultat en l'actual règim i no revalidaran la cancelleria, que van assolir el 2021 encara marcats per la pandèmia, però es podrien mantenir al govern (16,4%).
Els Verds queden com a quarta força (11,6%), seguits del partit d'esquerra Die Linke (8,8%). Els liberals (4,3%) i l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), una formació nova, escissió de l'esquerra populista, ha obtingut el 4,3% dels vots. Cal almenys un 5% del vot per entrar al Bundestag. La participació dels comicis ha batut rècords: amb un 84% són les eleccions amb més votants des de la reunificació del país.
Merz descarta un govern amb l'AfD
Els resultats, ja oficials aquest dilluns al matí, apunten cap a un govern de coalició, una figura necessària en tots els governs des del 1945 a Alemanya. Abans dels comicis la CDU va assegurar que mantindrà el cordó sanitari a AfD. Tot i això, en declaracions després dels sondejos a peu d'urna la líder de l'extrema dreta, Alice Weidel, s'ha ofert a entrar al pròxim executiu. El candidat de la CDU, Friedrich Merz, ha descartat cap entesa amb l'extrema dreta. En la seva compareixença per valorar els resultats ha assegurat que l'AdF vol "tot el contrari del que volem nosaltres, i per tant, no és possible governar amb ells".
A l'espera dels resultats definitius, l'acord més plausible es podria concretar en un pacte d'estabilitat entre la CDU i l'SPD, una gran coalició, habitual durant els mandats d'Angela Merkel, que Merz ja ha admès que vol tancar de manerà "ràpida". Si els partits que pengen d'un fil per entrar es queden sense representació, conservadors i socialdemòcrates només s'hauran d'entendre entre ells. Si no, el llindar de majoria serà més alt i potser caldrà incorporar una tercera pota, que podria allargar les negociacions d'investidura. En la compareixença, Merz ha obert la porta als socialdemòcrates i, si necessités més suports, als Verds, per bé que la CSU, una de les famílies democristianes, ho vegi amb mals ulls.
El candidat a canceller dels Verds i actual vicecanceller alemany, Robert Habeck, ha assegurat que estan disposats a "assumir responsabilitats" de cara a la formació d'un nou govern liderat pels conservadors de la CDU. Poc després de la publicació dels sondejos a peu d'urna aquest diumenge a la tarda, Habeck ha comparegut per valorar-los i ha admès que esperaven "uns resultats millors". A l'espera de confirmar-se fins a quin punt seran decisius per tancar una coalició de govern entre la CDU i els socialdemòcrates de l'SPD, Habeck ha defensat que s'ha d'arribar a un pacte "ràpidament" davant la situació geopolítica actual: "Els altres no ens esperen".
Amb la repartició d'escons dels sondejos, les altres opcions d'acord passarien per un acord a tres bandes entre la CDU l'SPD i els Liberals, en cas que aquests tercers aconsegueixin representació. O, a l'altra banda, un acord entre conservadors, socialdemòcrates i Aliança Sahra Wagenknecht, per bé que pels postulats és improbable. La bona entesa entre socis i el revifament de l'economia, en recessió per segon any consecutiu, seran vitals per evitar un malson ultra a les pròximes eleccions de la principal economia europea.
El canceller alemany en funcions i candidat dels socialdemòcrates a les eleccions federals, Olaf Scholz, ha admès la derrota. Scholz ha comparegut públicament en saber-se els sondejos que donen la victòria a la CDU i deixen l’SPD com a tercera força i ha felicitat el candidat dels conservadors, Friedrich Merz. Tot i això, ha advertit que “no es pot cooperar amb l’extrema dreta” i ha confiat que “la resta de partits mantingui aquesta promesa”
Alemanya s'estanca
És la primera vegada en 50 anys que un canceller que es torna a presentar a les eleccions no és reelegit. El 2021, Scholz va aterrar amb un tripartit que tenia l'emergència climàtica com a prioritat. Només tres anys després, el canvi climàtic s'ha consolidat com una problemàtica entre els votants, però ha perdut protagonisme en el debat polític. La campanya electoral ha estat marcada per la immigració, on AfD ha fet forat i ha establert el marc per la resta de partits. Només Die Linke està en contra de les deportacions i la CDU fins i tot va votar a favor d'una moció de l'extrema dreta en contra dels migrants.
L'economia i el rol internacional han estat els altres protagonistes de la campanya. La guerra d'Ucraïna, amb la consegüent pujada de preus ha demostrat la dependència de l'energia russa, ara congelada per les sancions europees, i la debilitat de l'economia, durant lustres la més robusta d'Europa. Els problemes econòmics s'atribueixen arran de la pandèmia, però la davallada ja es mostrava el 2018, amb un PIB a la baixa i constata que la fe en collar el dèficit i estrènyer el cinturó que van receptar per tot Europa, no els han funcionat. Durant la campanya electoral tant perfils de la CDU com Merkel, i l'SPD s'han mostrat oberts a flexibilitzar els objectius de dèficit.
