Aquest dimarts, 26 d’abril, votaran cinc estats en les eleccions primàries nord-americanes. Es tracta de Connecticut, Rhode Island, Delaware i els més rellevants Maryland i Pennsilvània. Hillary Clinton té molts números per emportar-se la major part de les places en competència i si s’imposa a Pennsilvània (210 delegats en joc), el seu camí a la nominació ja estarà aplanat. Donald Trump també somriu després del triomf esclatant a Nova York, tot i que en aquest cas encara hi ha marge de sorpresa. Però tots dos favorits, cadascun a la seva manera, estan començant a pensar ja en com unificar els seus respectius partits després de la batalla. No és una tasca fàcil.

Trump intenta asserenar la cúpula republicana

Donald Trump és qui ho té més complicat per unificar el Partit Republicà. Tradicionalment, les primaries solen ser lluites molt dures, amb joc brut, pe`ro els aspirants fan esforços per mostrar solidaritat i proximitat amb els rivals, ja que pertanyen al mateix partit. Trump ha trencat amb això i no ha tingut problema sper insultar els contrincants. Durant tota la campanya no ha parat de referir-se a Ted Cruz com un  “mentider” i enriure’s dels altres en els debats. Ara comença a veure que necessitarà el suport de la maquinària del partit perquè no li facin el buit en cas que aconsegueixi la nominació a la Convenció, que es reunirà a  Cleveland (Ohio), del 18 al 21 de juliol.

Trump ha enviat Paul Manafort, braç dret seu en la campanya, a parlar amb els principals dirigents del partit per tranquil·litzar-vos i dir-los que l’estil del candidat ha estat tan sols una estratègia per aconseguir fer-se amb el lideratge però que trump és conscient que, un cop nominat, ha de suavitzar el to i mostrar-se més presidencial. Cal veure si el magnat de Manhattan aconseguirà asserenar un Partit Republicà molt irritat amb ell.   

Comença la ‘cursa’ pel ‘running mate’

L’equip de Hillary Clinton està analitzant amb cura cada possible ‘running mate’, el company de viatge de l’exsecretària d’estat, és a dir, el candidat a la vicepresidència. Es treballa amb una llista nombrosa, de prop de vint persones. Malgrat l’esforç de discreció, ja fa setmanes que la premsa especula amb els més ben posicionats per acompañar Hillary en la batalla final, la que l’enfrontarà el novembre amb el nominat republicà.  

Normalment, el nom del proposat com a vicepresident es coneix al llarg de la Convenció que elegeix el nominat oficial a la Casa Blanca. Sol ser la primera decisió del candidat. En aquest cas, és més que probable que serà també així, ja que la Convenció republicana –que es preveu animada- se celebra una setmana abans que la demòcrata (a Filadèlfia, del 25 al 28 de juliol), i Clinton esperarà a veure a quin ‘ticket’ s’enfronta.

Si Trump, o Cruz –o un altre nominat- designessin John Kasich, candidat I governador d’Ohio com a candidat a vicepresdient, potser Hillary optaria per Sharrod Brown com a vicepresidenciable. És senador per Ohio, ben connectat amb els sindicats, I se’l situa en l’ala esquerra del partit. Si fos Marco Rubio, senador per Florida, el ‘running mate’ republicà, potser guanyaria opcions un hispà per fer costat a Hillary. Es parla de Julián Castro, secretari d’Habitatge de l’Administració Obama, o l’actual secretari del Treball, Tom Pérez.

Els noms que Clinton mira potser amb més simpatia són els de Tom Kaine i Mark Warner, senadors de Virgínia, demòcrates més aviat centristes. També s’especula amb Elizabeth Warren, senadors progressiosta de Massachusetts. Però serien dues dones al ‘ticket’. Massa arriscat?

L’altra possibilitat seria Sanders. Es tractaria d’un ‘ticket’ amb una mitjana d’edat de 71 anys, potser excessiu. No sembla una sortida probable. L’equip de Clinton està convençut que els votants de Sanders li donaran suport en qualsevol cas, i que cal buscar algú més centrat. El senador ja ha dit que per mostrar un suport actiu a Clinton vol que la palataforma (el programa del partit) inclogui propostes progressistes. Però tradicionalment, als EUA el text de la plataforma té poca rellevància. El que està clar és que Clinton haurà de fer concessions a Sanders si vol anar al novembre amb el suport entusiasta d’un segment jove, que vota per primer cop i que ha confiat, paradoxalment, en un senador de 74 anys.