L'expert en geopolítica Cyril Trépier. Foto: Andrea Menéndez Fernández

Cyril Trépier (París, 1980), doctorat en Geografia (opció Geopolítica) per la
Universitat París VIII i en Sociologia per la Universitat de Barcelona (UB), fa any que analitza el procés independentista català de prop, fins al punt que va realitzar-ne la seva tesi doctoral. Radio Vaticana l'identificava fa quinze dies com un dels màxims experts francesos en la qüestió catalana. En aquesta entrevista amb Nació Digital coincidint amb el 14 de Juliol, assegura que el govern francès ja no veu la independència catalana "únicament com una hipòtesi", sosté que el conjunt de la ciutadania francesa està al cas del procés independentista i decodifica els silencis dels governs europeus: "No parlar-ne no vol dir no analitzar la situació."


- En articles d'anàlisi acadèmica que ha realitzat, afirma que "la independència ja no és estrictament hipotètica". A França també ho veuen així?

- Vist tant des de Catalunya com des de França, la independència de Catalunya ja no és únicament una hipòtesi. De fet, ara a França seria difícil no haver escoltat parlar de l'independentisme català, hi ha interès per saber què passa i què pot passar en un futur proper. De la mateixa manera, per al personal diplomàtic de França a Espanya també seria difícil ignorar el procés polític en curs a Catalunya. Sobretot perquè, des d'un enfocament diplomàtic, cal preparar totes les hipotèsis, fins i tot les poc probables.

- De fet, tant l'Institut Français des Relations Internationales (IFRI) com el conseller d'Estat Yves Gounin ja ho han fet així.

- Cert. Però en llegir l'article de Gounin, podia semblar obvi que Catalunya serà independent. Personalment, no tinc cap certesa de què pot passar. Ja ho veurem. Ningú no ho sap, ni a Catalunya mateix. Però l'article és una prova que des de França es mira des de prop el procés polític català.

- Més enllà dels cercles especialitzats, hi ha interès mediàtic en el referèndum català?

- Hi ha interès. I quan parlo d'interès, parlo de saber què passa, no significa necessàriament que es doni suport a una Catalunya independent. De fet, personalment, he tingut moltes possibilitats d'intervenir en mitjans de comunicació parlant sobre Catalunya, i no pas sobre turisme o sobre llengua, sinó sobre l'independentisme avui. És a dir, no cal creure que França no sap res de Catalunya, la realitat es coneix.

- La República francesa pateix perquè Catalunya afecti a la seva pròpia unitat nacional?

- Sí. Responsables francesos pensen en la unitat nacional a França, però sobretot també en les conseqüències que podria tenir una independència dins la Unió Europea (UE) en el conjunt del continent. És a dir, la possibilitat de crear un precedent podria inspirar d'altres nacionalistes regionals a Europa, més enllà de França.

- Però el nacionalisme cors, per exemple, no té ni de llarg la força en vots que té el català. París realment pateix pels moviments independentistes que té en el seu si?

- París no pateix tant per això, sinó perquè, des d'un enfoc francès, el perill més gran no se situa a França mateix, sinó dins d'Europa. A Bèlgica, per exemple. O a Ucraïna. Que no és el mateix, cert, però té similituds. Quant a França, l'exemple de Catalunya sí que podria inspirar a diversos nacionalistes regionals, que poden demanar competències diverses, tot i que no sigui la independència. Perquè és el comportament normal d'un moviment regional demanar coses, i obtenir un poder.

-  França té un paper a jugar en el procés independentista? Quan Manuel Valls era ministre de l'Interior, va dir en declaracions a la premsa que el referèndum "l'inquietava", però oficialment la República no s'ha pronunciat.

- Hollande també va fer unes declaracions mostrar-se proper a la postura del president del govern espanyol, tot i que no parlant directament sobre la consulta. No tinc constància de cap altra declaració. El que vull dir que el màxim que pot esperar el govern català del francès és silenci, no declaracions a favor de la seva postura.

- I interpreta que l'actual silenci és positiu per als interessos de l'independentisme?

- Ara mateix, res no indica que el govern d'Artur Mas pugui obtenir cap suport per part del govern francès. Per tant, l'únic que pot esperar del govern francès actual, i de molts dels altres governs europeus, és silenci envers el seu projecte de sobirania.

- En articles acadèmics ha defensat que l'Estat català "provoca un debat polític europeu". Realment és així, tenint en compte el mutisme oficial de les institucions comunitàries?

- No parlar-ne no vol dir no analitzar la situació, perquè hi ha qui pensa que parlar-ne podria reforçar l'independentisme català. Dels meus viatges a Brussel·les, dono testimoni que França i d'altres països es miren de prop què pot passar a Catalunya i Escòcia, i amb molt d'interès. Un interès que mai no vaig observar fa uns anys.

- És a dir, ha detectat un abans i un després de la manifestació de la Diada del 2012?

- Sí, claríssimament.

- Geopolíticament, França estaria interessada en tenir una mena de "Bèlgica del sud", situada entre ella i Espanya?

- No ho crec. No crec que li interessi tenir un nou estat a la seva frontera. Catalunya és important per a França, i li afecta directament la perspectiva de tenir un nou estat a tocar. Però el govern francès no té per què alegrar-se d'aquesta situació. Ara bé: la possibilitat de tenir un nou estat a la frontera fa que el cas català sigui fins i tot més importants per a França que no pas d'altres casos.

- Si el 9-N no hi ha consulta, ERC proposa bloquejar l'economia catalana per forçar el govern espanyol a autoritzar-la. Això afectaria directament l'economia francesa, en tant que es podrien aturar el port de Barcelona i l'eix Algesires-París. Contempla aquest escenari?

- És difícil determinar-ho. D'una banda, és lògic que ERC faci aquest tipus d'anuncis, ja que no governa. Ja no és l'únic partit explícitament independentista, i això facilita una tendència a fer anuncis contundents d'aquest tipus. No vull dir que aquest escenari sigui impossible, però no canvia el fet que ningú no sap què passarà a Catalunya en uns mesos.