David Cameron admet haver tingut accions en un fons «offshore»

El primer ministre britànic va vendre la seva part del fons de la família de les Bahames per més de 30.000 lliures el 2010, abans d'assumir el seu actual càrrec

Publicat el 07 d’abril de 2016 a les 18:58
David Cameron ha admès aquest dijous que va tenir accions per més de 30.000 lliures esterlines en un fons d'inversió offshore creat pel seu pare, Ian Cameron. Pocs dies després que sortissin a la llum els "papers de Panamà", el primer ministre britànic també ha reconegut que va ser titular juntament amb la seva esposa de 5.000 títols de Blairmore Investment Trust, registrat a les Bahames, entre 1997 i gener de 2010, quatre mesos abans de prendre possessió del seu càrrec.

Segons el seu portaveu, Cameron va adquirir les accions per 12.497 lliures i les va vendre per 31.500 lliures 17 anys després. Segons el diari The Guardian, els documents del bufet d'advocats Mossack Fonseca revelen que Blairmore Holdings, que va rebre el nom de la finca familiar dels Cameron a Aberdeenshire (Escòcia), va gestionar desenes de milions de lliures en inversions de famílies riques.

El primer ministre ha volgut deixar clar que totes les transaccions que va fer "sempre van estar subjectes a tots els impostos del Regne Unit".

Vuit punts per entendre millors els "papers de Panamà"

Els denominats "papers de Panamà" han marcat l'actualitat mundial des de diumenge al vespre. Albert Sagués, de la Comissió Fiscal del Col·legi d’Economistes de Catalunya, repassa per NacióDigital alguns dels punts claus de l'escàndol.

Segons aquest economista es pot ser propietari d’una societat offshore i complir amb Hisenda. Considera que la manera com el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i els mitjans internacionals estan presentant la informació dels implicats és poc clara. "No se sap ben bé quin és el criteri que estan seguint", assenyala. “Em genera dubtes el fet que no hagi aparegut cap cas dels Estats Units i també que no surtin empreses o noms menys coneguts”, comenta Sagués. "Potser estem assistint a un judici popular de persones que ja van complir amb Hisenda amb l’amnistia del 2012, i s'estan traient draps bruts que ja es van netejar", afegeix.
 
Explicacions sobre el cas "papers de Panamà", per l'economista Albert Sagués
1. Una societat offshore es crea en un territori, de baixa tributació. És un vehicle opac per poder moure diners d’origen poc clar, com ara el tràfic de drogues o la venda d'armes. Por norma, també es fan servir per no pagar impostos. Es creen en paradisos fiscals. 

2. Panamà és un paradís fiscal per alguns països però no per altres. Hi ha una superposició de llistes de països que poden ser  o no considerats paradisos fiscals. Per exemple, Panamà i Espanya tenen un acord de compromís per passar-se informació tributària. 

3. Mossack Fonsseca és un "majorista" de societats opaques però no tenen el control de les transaccions, ni saben totes les operacions que es realitzen.

4. La multiplicació d’empreses a diferents llocs fa molt complicat seguir la pista al propietari real, perquè apareixen terceres persones i testaferros. 

5. És legal tenir una societat offshore a Panamà, però no ho és deixar de pagar impostos a l’estat espanyol.

6. Messi, Oleguer Pujol, Àlex Crivillé o Almodòvar han estat acusats d’operar en societats opaques però encara està per veure si es van acollir a l’última amnistia fiscal de l’estat espanyol. En cas contrari, es podrien enfrontar a penes de presó per delictes fiscals.

7. Tenir els diners en una societat offshore dóna major llibertat d’actuació amb els diners, no estan sotmesos a tantes normes administratives i garanteix més privacitat. Es pot decidir que ningú sàpiga els diners que tens al compte i complir amb Hisenda per no ser il·legal.

8. Tradicionalment la banca sempre ha fet servir estructures offshores. No és una novetat. Segurament molt pocs noms dels que surten a la llista han trepitjat mai Panamà o qualsevol altre paradís fiscal. Mossack Fonsseca només és l’intermediari. Es despenja en el moment que un banc suís, per exemple, agafa la societat. I així es crea una cadena de societats.