L'acció terrorista del Moviment de Resistència Islàmica ha estat tan sorprenent i agosarat que ha agafat Tel Aviv amb la guàrdia baixa i està sent viscut per la societat israeliana com una humiliació sense precedents. Les preguntes s'acumulen mentre Israel i Palestina es converteixen de nou en un camp sagnant de batalla. Aquí teniu 10 perquès sobre una crisi de resolució incerta.
1.- Per què ara?
La penetració de Hamàs en territori israelià és la més greu que ha patit l'estat jueu des de la guerra del Yom Kippur, fa ara just 50 anys. No s'entén sense el moment polític que viu l'Orient Mitjà. Els Acords d'Abraham, impulsats per l'Administració Trump, van suposar l'inici d'una normalització diplomàtica entre Israel i la majoria de països àrabs. El primer a obrir relacions diplomàtiques amb Tel Aviv va ser els Emirats Àrabs Units. Després vindrien Bahrein, el Marroc i el Sudan. I ara s'estava en vigílies d'un acord amb l'Aràbia Saudita, el que seria un esdeveniment geopolític de llarg abast. Aquesta dinàmica implica l'aïllament del règim iranià i la marginació de l'expedient palestí de l'agenda internacional. "Algú" ha volgut estroncar aquesta tendència i recordar que el problema palestí està ben viu. [noticia]263767[/noticia]
2.- Per què Israel ha estat agafat per sorpresa?
Durant anys, Tel Aviv ha menystingut el lideratge palestí i ha mantingut les seves reivindicacions fora de les prioritats de la política israeliana. El govern de Beniamin Netanyahu ha pecat de supèrbia, donant per neutralitzat l'enemic. D'altra banda, però, ha acabat sent víctima del seu mateix extremisme. La influència dels colons més radicals és determinant en l'executiu a través de partits com Poder Jueu, a banda dels ultraortodoxos del partit Shaas. Contingents militars s'han desplaçat a Cisjordània per protegir els colons -sempre en conflicte amb la població palestina- i això ha contribuït a deixar descoberta la frontera de Gaza. A més, com explicava recentment el periodista de La Vanguardia i expert en relacions internacionals Ramon Aymerich, fiar-ho tot als sistemes de tecnologia punta ha fet oblidar la necessitat de disposar de bones antenes sobre el terreny.
3.- Per què Hamàs ha agafat tants hostatges?
Un centenar llarg de persones, majoritàriament civils, està en mans de Hamàs des de l'operació duta a terme dissabte passat. Per copsar la rellevància d'aquest factor cal recordar com va anar el segrest del sergent Gilad Shalit el 2006. Hi va haver unes llarguíssimes negociacions que van durar 5 anys. Hamàs reclamava l'alliberament de tots els 9.000 presoners palestins que hi havia en aquell moment. L'any 2011, finalment, 1.000 reclusos van ser posats en llibertat a canvi de la de Shalit. Hamàs sap que té un botí però també és obvi que les situacions són diferents. I aquell segrest no va impedir accions militars de càstig a la franja. Els hostatges d'avui tampoc ho impediran.
4.- Per què és tan important Gaza?
És, junt amb Cisjordània, el territori reconegut en els Acords d'Oslo com a sotmès sota el control de l'Autoritat Nacional Palestina. Amb una població d'uns 2.300.000 habitants i una densitat de 5.500 hab/km2, és un territori situat en el sud-oest d'Israel, amb sortida a la Mediterrània i un punt fronterer amb Egipte pel Sinaí. La situació social que s'hi viu, però, és explosiva, amb prop d'un 50% d'atur i un 40% de menors d'edat. Els talls de llum i aigua, l'estat dels serveis humanitaris i la pràctica impossibilitat de sortir a pescar agreuja el quadre de Gaza, on la densitat demogràfica fa també inviable una guerra "quirúrgica". D'altra banda, l'objectiu de Hamàs és tornar a convertir Israel en el gran enemic de tot el món àrab i el preu en vides humanes que això impliqui no treu la son a l'organització. [noticia]263811[/noticia]
5.- Per què aquesta guerra agafa el govern israelià afeblit?
Israel és governat per la coalició més a la dreta de la seva història. El Likud de Netanyahu compareix executiu amb formacions ultraortodoxes i amb Poble Jueu, supremacista jueu, que controla el ministeri de Seguretat. El juliol passat, el Parlament va aprovar una llei que deixa el Tribunal Suprem sense capacitat de decidir contra mesures decidides per l'executiu. Una llei que ha fragmentat el país i ha generat una onada de protestes. Aquest dimecres, Netanyahu ha format un gabinet de guerra amb presència del general Benny Gantz, el centrista cap de l'oposició. Però de moment els ultres resten al govern i tampoc es pot descartar que, abans que el mateix Netanyahu o que l'oposició de centre esquerra, siguin ells els beneficiats de la guerra a curt termini.
6.- Per què la diplomàcia àrab ho té complicat?
Egipte és la gran potència àrab, la que convertia les coalicions anti-Israel en una amenaça clara. Des del 1978, és un aliat a vegades crític amb Israel. Des dels anys de Mubàrak exerceix una gran autoritat diplomàtica, però l'actual règim del general Al-Sisi no té el mateix carisma. Amb frontera amb Gaza, el Caire està intentant fer de mediador en el conflicte, però l'acceleració del conflicte fa molt difícil el seu paper. El ministre egipci d'Exteriors, Sameh Shoukry, amb dècades d'experiència des dels anys 70, ha tingut molta feina aquests dies i ha estat en contacte directe amb Brussel·les i les principals capitals àrabs. També Qatar, amb bones relacions amb Hamàs, està intentant intervenir per a l'alliberament dels hostatges.
7.- Per què l'Autoritat Nacional Palestina està en fora de joc?
El lideratge palestí mai s'ha recuperat de la mort de Iàssir Arafat, el 2004. Mahmud Abbas va assumir la presidència de l'ANP en un moment en què la mateixa estrella d'Arafat declinava. La impossibilitat de forçar una política de negociació amb Tel Aviv, la llarga etapa de Netanyahu en el poder i l'erosió després de dècades d'hegemonia d'Al-Fatah, el partit d'Arafat, han esgotat Abbas. El president palestí porta anys allargant el seu mandat sense convocar eleccions i va veure com Hamàs emergia com a vencedora a Gaza. [noticia]263784[/noticia]
