Veïns de la Barceloneta recorden amb recel la Copa Amèrica i reclamen normalitzar les inversions al barri un any després de l'esdeveniment esportiu. Manel Martínez, portaveu de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, diu en declaracions a l'ACN que algunes inversions promeses pel govern ja eren "reivindicacions històriques", com ara la rehabilitació de l'antiga Cooperativa del segle XX o l'ampliació de l'escola bressol. Admet que les inversions són "lentes" però es mostra satisfet que després de 10 anys sense cap inversió "real" se'ls hagi escoltat. Per la seva banda, Esther Jorquera, veïna i portaveu la plataforma No a la Copa Amèrica, denuncia un "engany" als veïns i assegura que no han vist cap canvi "substancial" al barri.

En paral·lel, tots dos coincideixen a qüestionar que el rastre de l'esdeveniment encara sigui visible, ja que hi ha dues bases dels equips que van competir, Britannia i Alinghi, que segueixen en peu al Moll d'Espanya. D'altra banda, també és visible des de fora la imatge de la Copa Amèrica impresa al que va ser el centre de l'America's Cup Experience a l'antic cinema Imax.

"No han tret les pantalles, no han tret els cartells, no han tret res", diu Jorquera, que lamenta que s'hagi quedat "aturat".  "Jo no ho entenc", diu Martínez, que tenint en compte que es troben en "llocs estratègics" podrien donar un altre servei que fos de "retorn" a la població de Barcelona i a la comunitat nàutica que viu aquí.

Un paquet de 10 MEUR d'inversions

Abans de la celebració de la Copa Amèrica de Vela a Barcelona, que va donar el tret de sortida a la competició amb les regates preliminars a la ciutat fa un any, el govern va comprometre 10 milions d'euros en inversions com a retorn social per a la Barceloneta, un dels barris més afectats directament per la celebració de l'esdeveniment esportiu. És un paquet que es va pactar amb ERC i que, segons els republicans, ja s'han executat. Això no vol dir, però, que totes les promeses fetes ja siguin una realitat.

Manel Martínez agraeix que el govern i ERC arribessin a un acord, ja que d'alguna manera es recollien les reclamacions de les entitats veïnals de fer inversions a la Barceloneta, si bé diu que els veïns volien que fossin 30 milions d'euros. Entre les promeses incloses en el paquet de 10 milions hi ha reivindicacions "històriques" com l'ampliació de l'Escola Bressol del Mar i la rehabilitació de l'antiga Cooperativa del segle XX per fer-hi un projecte juvenil.

Escola bressol i espai per a joves 

Segons apunta l'Ajuntament de Barcelona a l'ACN, l'ampliació de l'Escola Bressol del Mar està prevista per aquest mes de setembre i -segons ERC- fins al 2027, amb dues noves línies i amb una inversió total de 2,2 milions d'euros. El portaveu de l'associació veïnal explica que la gent es vol quedar al barri i alhora hi ha gent nova que hi arriba. Segons ell, caldria una segona escola bressol, però fins que no arribi, almenys creu que cal ampliar la que hi ha ara. "És una escola que porta al voltant d'uns 25 anys en marxa i li falta fer una rentada de cara i una ampliació de places perquè la demanda de nanos és cada vegada més", apunta.

El que ja està en marxa són les obres de rehabilitació de l'antiga Cooperativa del segle XX per fer-hi un projecte juvenil. Les obres van començar el març passat i d'acord amb ERC el projecte de rehabilitació compta amb 3,7 milions d'euros i hauria d'estar enllestiu l'estiu vinent. Martínez destaca que el col·lectiu de joves ha estat "molt oblidat". "Esperem que a primers d'any ja comencem a parlar del projecte, a què destinar-ho i com gestionar-ho", afegeix admetent que estan "molt il·lusionats".

Entre les actuacions ja finalitzades, apunta el consistori, hi ha aquelles a la plaça del Mar, a la plaça del Poeta Boscà i al carrer de l'Atlàntida, per exemple, i que tenen a veure amb subministrament. 

Esther Jorquera sosté que les inversions com la rehabilitació de la cooperativa "ja s'havien pactat fa anys" i troba que és un "engany" cap als veïns que se'n parli com a inversions associades al pla de retorn de la Copa Amèrica. Sobre les millores urbanístiques, reconeix que es va arreglar el carrer Pepe Rubianes, que van arreglar "a correcuita" per l'esdeveniment esportiu, però denuncia que no hi ha hagut millores "excepcionals" al barri. Pel que fa a les millores en equipaments esportius, els veïns també reclamen més inversions amb pistes noves perquè la gent jove pugui practicar esport. 

CAP Barceloneta

D'altra banda, els veïns també reivindicaven un nou CAP. Respecte a això, Salut va anunciar aquest mes d'agost la licitació de la redacció del projecte constructiu del nou CAP Barceloneta, un equipament acordat en el marc del Pacte de Ciutat 2023 i validat per la comissió mixta Govern - Ajuntament de Barcelona. El nou centre substituirà l'actual CAP, ubicat des de 1992 a la planta baixa de l'Hospital del Mar.

La previsió és que les obres no arranquin fins al 2027 i acabin el 2029. En paral·lel, fins a la posada en marxa del nou equipament, s’ampliarà l’actual CAP amb una estructura modular ubicada en un solar annex, que ha estat requalificat com a sòl d’equipaments.

"Necessitem metges, el CAP Barceloneta està sota mínims, no tenim ginecòloga, hem de canviar de barri, les visites al metge són cada vegada més tardanes, no t'agafen el telèfon i és per falta de personal", relata Jorquera.

Habitatge, pisos turístics, comerç i sector nàutic

Els veïns coincideixen també en la necessitat de disposar de més habitatge assequible al barri. Segons Martínez, el barri ha estat "molt oblidat i darrerament molt utilitzat" i es queixa de l'oferta turística, la "massificació" de turisme "il·legal" i la manca d'inspectors o una operativa "com déu mana". Tot i que encara queda, aquest veí confia en l'efecte positiu que pot tenir l'eliminació dels pisos turístics promesa per Collboni el 2028, ja que "l'habitatge fa falta com l'aigua i el pa" i cal pensar de quina manera es pot fer i que sigui assequible també.  

Jorquera, per la seva banda, posa èmfasi en el "greu problema d'habitatge" que està sent ocupat per lloguers de temporada. Per això, demana que es regulin aquesta mena de lloguers i que no quedin fora de la llei de regulació dels preus dels lloguers. "Intentem fer un pla perquè els veïns no hagin de marxar", demana.

A més a més, denuncia que també s'està oblidant "el comerç de proximitat". "No hi ha una inversió cap a aconseguir locals o cap a que no hi hagi un monocultiu del turisme o cap a uns certs establiments com són els supermercats o són les botigues de souvenirs o ara mateix mil ferreteries al barri", lamenta. Segons ella, cal un comerç de proximitat divers perquè la gent s'hi senti a gust i es pugui quedar al barri i "tot va lligat també a unes bones condicions d'habitatge".

Una altra reivindicació que fan els veïns té a veure amb el sector pesquer i nàutic. Martínez es queixa que es vegi la Barceloneta com un barri mariner, però no s'inverteixi prou per donar-hi suport. "Nosaltres sempre diem: creieu-vos que som mariners, que podem navegar en un vaixell, que podem ser mercants, que podem ser pescadors". "Nosaltres el mar l'entenem com un veí més", diu. Per això, exigeix que s'integri els veïns i se'ls escolti en relació a les oportunitats al voltant del mar, com ara la pesca, l'economia blava o la nàutica. "No som espectadors com fem a la Copa Amèrica, que ho mirem de lluny, volem estar integrats", conclou.

Policia, civisme i neteja

Manel Martínez assegura que una de les coses bones que van viure els veïns és que van notar que l'any passat "no passava res". "Teníem tal reforç policial que era fantàstic, va ser l'única cosa bona que vam treure directament de la Copa Amèrica", comenta.

Segons l'Ajuntament, es van dur a terme mesures informatives, de control i sancionadores, així com campanyes comunicatives per a lluitar envers aquelles actituds que "degraden l'espai públic, la imatge de Barcelona i la convivència i incompleixen la normativa de civisme". Així, durant el 2024, l'Ajuntament de Barcelona va implementar diverses campanyes per millorar l'espai públic, la convivència i el civisme, especialment a Ciutat Vella i la Barceloneta. Segons el consistori, són campanyes que es continuen fent aquest any.

"Ens ha demostrat que podem fer grans coses, podem reforçar molts serveis, com són el de neteja, el de la seguretat", apunta Martínez. Per la seva banda, Jorquera subratlla la falta de neteja. Assegura que els carrers fan olor a pixum i estan "brutíssims".

El rastre encara visible de la Copa Amèrica

Tant Martínez com Jorquera estan sorpresos pel fet que la Copa Amèrica segueixi sent visible a la ciutat a través de les pancartes o seus que continuen allà on eren. Es tracta dels espais del Moll d'Espanya vinculats a la Copa Amèrica, l'America’s Cup Experience a l'antic cinema Imax i les dues bases que queden en peu, la dels equips Britannia i Alinghi.

Segons indiquen des del Port de Barcelona a l'ACN, s'ha anat desmuntant l'exposició de l'America's Cup Experience i el 31 de juliol es va tancar el centre perquè va expirar el contracte de la concessió. La zona de l’antic cinema Imax forma part del projecte Liceu Mar per la qual cosa, quan aquest es faci realitat l’edifici serà enderrocat. Mentre no arriba aquest moment, indiquen des del Port, s'estan valorant quins usos pot tenir.

Pel que fa a les bases dels equips Britannia i Alinghi seguiran en peu fins a finals d'any, segons el Port. Coincidint amb el Saló Nàutic d'enguany, que se celebrarà a l'octubre, obriran una última vegada les seves portes per ensenyar als visitants com és una base de la Copa Amèrica per dins i exposar elements de la tecnologia relacionada amb aquesta competició. Un cop acabi el Saló Nàutic, es desmantellaran definitivament entre finals d'any i principis de l'any que ve. L'espai que ocupa la base del Britannia també forma part del que serà el futur Liceu Mar i l'espai ocupat per la base de l'Alinghi quedarà lliure.