Dinamarca ha rebaixat el to de confrontació amb els Estats Units i es mostra disposada a parlar sobre Groenlàndia. El govern danès ha afirmat que coincideix amb la Casa Blanca sobre el fet d'abordar l'statu quo actual del territori i que, per tant, "no pot seguir així" atesa la tensió desencadenada des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. Ara bé, un cop oberta la porta, han establert els marcs del diàleg: en els termes de l'acord d'entesa signat entre els dos països el 1951.
És un nou episodi dels constants atacs de l'administració de Donald Trump sobre la sobirania de Groenlàndia. El vicepresident J. D. Vance ha visitat l'illa i ha mantingut el seu discurs antieuropeista.
Les ambicions dels Estats Units xoquen tant amb el sentiment històric de pertinença que Groenlàndia genera en part de la població danesa i amb els interessos independentistes de part de la població de l'illa. Totes aquestes qüestions han reaparegut amb la visita a Groenlàndia efectuada divendres passat pel vicepresident nord-americà, JD Vance, que ha arribat a assegurar que al seu país "no li queda més opció" que "negociar l'adhesió del territori un cop s'independitzi de Dinamarca a través d'un referèndum d'autodeterminació".
Després d'una primera resposta de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, aquesta matinada ha estat el torn del ministre d'Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, que, igual que la cap del Govern ha lamentat "el to" de les declaracions de Vance. "Així no es parla a un vell aliat", ha explicat Rasmussen, que ha tornat a fer referència a l'acord de 1951, eina que Copenhaguen segueix considerant perfectament vàlida.
Dear American friends.
— Lars Løkke Rasmussen (@larsloekke) March 28, 2025
We agree that status quo in the Artcic is not an option.
So let’s talk about how we can fix it - together.
Lars Løkke Rasmussen
Danish Foreign Minister pic.twitter.com/vQrcUP7cwi
"(L'acord) ofereix una àmplia oportunitat perquè els Estats Units tinguin una presència militar molt més forta a Groenlàndia. Si això és el que desitja, en parlem", ha indicat el ministre d'Exteriors abans de recordar que "el 1945, els Estats Units van arribar a disposar de 17 bases i instal·lacions a Groenlàndia".
"Podem fer molt més, molt més, dins del marc actual. Aprofitem-ho i fem-ho junts", ha afegit el ministre d'Exteriors en un missatge publicat al seu compte de la xarxa social X en què ha rebatut altres declaracions del vicepresident, que ha acusat Dinamarca d'haver actuat amb passivitat sobre aquesta qüestió.
