Els mars i els oceans han estat vies determinants al llarg de la història. Des de fa segles i segles són un dels principals canals de comunicació i de transport de mercaderies, i en grau més baix, de persones. Però no tots els països en tenen.

Si bé hi ha 45 estats que no tenen sortida al mar, hi ha dos casos al món que són excepcionals, ja que són estat que pateixen un "doble aïllament". Què vol dir això? Doncs que és un estat sense sortida al mar i que, a més, les seves fronteres són amb altres països que tampoc tenen una sortida al mar.

Això vol dir que un ciutadà d'aquest país ha de creuar fins a dues fronteres per tenir un accés al mar. El primer dels casos és Liechtenstein, aquest petit estat del centre d'Europa que fa frontera amb Àustria i Suïssa. El segon cas és l'Uzbekistan, a l'Àsia central, i que està envoltat per l'Afganistan, Kazakhstan, Kirguizstan, Tadjikistan i Turkmenistan.

Però, curiosament, és gràcies a la geopolítica i als contextos polítics del moment que existeixen els estats doblement aïllats. Abans del 1919 aquesta figura no existia. Això es deu al fet que Uzbekistan formava part de l'Imperi Rus, que sí que tenia sortida al mar; i Liechtenstein sí que feia frontera amb un estat amb sortida al mar, que era l'Imperi Austrohongarès.