Artem Vorobyov, cònsol ucraïnès a Barcelona, ha estat el convidat estrella en la reunió de personal diplomàtic celebrada aquest dijous al matí al Palau de la Generalitat. Ha posat de manifest, d'entrada, que ja hi ha dos mil civils morts. "Rússia ataca infraestructures civils i ciutats amb coets i míssils, tot el que tenen al seu arsenal. I estem patint", ha indicat, al mateix temps que ha agraït les sancions econòmiques imposades al país agressor, tot i que ha demanat "fer més". En aquest sentit, ha remarcat que l'OTAN té a les seves mans que Ucraïna sigui marcada com a zona d'exclusió aèria. "Si no, tindrem una catàstrofe nuclear, i la patirem tots, no només els ucraïnesos", ha assenyalat. L'Aliança Atlàntica es reuneix aquest divendres.

Una zona d'exclusió aèria suposa la prohibició de volar per sobre d'un determinat territori -en aquest cas seria Ucraïna, en guerra des de fa exactament una setmana-, de manera que això implicaria que algun país -o més d'un, o bé una aliança com seria l'OTAN- s'encarregués de vetllar pel compliment de la mesura. En aquest cas, seria una decisió especialment sensible, en la mesura que abatre avions russos per part d'un tercer actor escalaria el conflicte. Si ho fes l'Aliança Atlàntica, en el fons, suposaria que les potències articulades al voltant dels Estats Units s'enfrontarien directament amb Rússia, un dels escenaris que fins ara han estat completament descartats.

Per què el cònsol ucraïnès parla de "catàstrofe nuclear"? Per començar, el president rus, Vladímir Putin, va posar en alerta les unitats de dissuassió nuclear. El seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, porta uns quants dies parlant sobre les armes atòmiques: primer per indicar que una Tercera Guerra Mundial tindria component nuclear, i després per acusar Occident de no estar fent "res" per evitar un conflicte atòmic. A banda, a Ucraïna hi ha centrals nuclears -inclosa la de Txernòbil- que podrien derivar en un episodi de contaminació en cas d'un atac aeri indiscriminat.

"Estem al costat del poble ucraïnès amb tota voluntat de col·laboració. El vostre dolors ens porta a maximitzar la nostra voluntat de solidaritat i de ple suport a les decisions que la Unió Europea (UE) estan adoptant per respondre a la invasió", ha remarcat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha tancat l'acte. "Es tracta de posar fi a la invasió de Putin. Estem convençuts que el món, davant l'atac imperialista de Putin, ha canviat. En aquest nou món, Catalunya sempre estarà al costat de la pau, la democràcia i els drets humans. Això, avui, vol dir estar al costat del poble ucraïnès, del seu govern i de la independència del país", ha apuntat el president. 

L'encarregada d'encetar els parlaments ha estat la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, que aquests dies està en contacte permanent amb el cònsol ucraïnès. "Volem mostrar solidaritat compartida amb el poble d'Ucraïna i amb el cònsol general, i per mostrar el compromís amb la independència i la pau al país. Davant d'aquest atac, hem d'estar units i determinats", ha apuntat Alsina. "Es tracta de paraules, i també d'accions. La violència, mai per sobre de la democràcia. Tots hi estem d'acord. El Govern treballa des del primer dia per ajudar Ucraïna i la seva gent, i fer costat a la colònia que viu a Catalunya. Estem a la seva disposició", ha apuntat la consellera.

La titular d'Acció Exterior ha indicat que el conflicte "no s'acabarà en dos dies", i ha explicat part de les actuacions que ha adoptat la Generalitat. El Govern ha posat en disposició 400 llits en albergs en règim de manutenció per "fer la vida més fàcil" a turistes que s'han quedat atrapats a Catalunya. Hi ha un telèfon i un correu electrònic d'urgència per la mateixa comunitat, que ja han rebut més de 400 peticions ja traslladades a les autoritats pertinents. La Generalitat ha estat en contacte amb una vintena de catalans que eren a Ucraïna, i també s'hi ha enviat material sanitari. A partir d'aquest dijous hi haurà punts de recollida per canalitzar el que es vulgui enviar.

"Catalunya, com Europa, estem amb Ucraïna. Les fronteres no es poden imposar per la força. Els valors fundacionals de la UE, la democràcia, la pau i la llibertat, ressonen a Ucraïna, on milions de persones estan lluitant amb capacitat de resiliència. Volen un futur en què la seva independència i llibertat no estiguin compromesos", ha assenyalat Alsina, que ha defensat el multilateralisme europeu. "Avui, com a europeus, volem dir que la llibertat no és gratuïta, i que aquest és un deure a entomar", ha ressaltat.

[plantillaucraina]