Barack Obama enfila els mesos finals del seu mandat i pensa en el seu llegat. Roser Martínez, professora de Dret Administratiu de la UAB I experta en el dret d’armes als EUA, explica a NacióDigital que “el president Obama té clar que la violència als carrers d’Amèrica és un dels grans temes que resten pendents del seu mandat. Hi ha pensat i té la voluntat d’encarrilar-ho”. És la batalla en què abocarà les seves energies els mesos finals de la seva era. En la seva visita a Orlando per fer costat a les famílies de les víctimes, ha tornat a fer una crida a canviar la legislació sobre les armes.

Dijous, els demòcrates del Senat van aconseguir que s'aprovés la discussió de dues propostes per reforçar el control en la venda d'armes, sobretot en el que afecta el seu accés per part de persones que estan sent investigades per l'FBI. Ho van aconseguir gràcies a la vella tàctica del filibusterisme: un senador, en aquest cas Christopher Murphy, demòcrata de Connecticut, va començar a parlar i no va parar fins després de catorze hores. El filibusterisme s'usa per bloquejar els debats i pot forçar, com en aquest cas, que els adversaris acceptin introduir un debat legislatiu.     
 
Però com en moltes altres coses, el que digui el Tribunal Suprem (TS) dels EUA és més rellevant en el tema de l’accés a les armes que l’opinió del president o del Congrés. Els nou magistrats que el formen són proposats de manera vitalícia pel president a mesura que hi ha vacants, però han de ser confirmats pel Senat. Actualment, l’organisme judicial està dividit per la meitat entre conservadors i liberals. La mort d’Antonin Scalia ha deixat el TS sense una majoria clara. Obama ja ha elevat al Senat la seva proposta de nou magistrat: Merrick Garland.

Per Roser Martínez, no es pot desvincular la nominació de Garland del tema de les armes: “Es tracta d’un jutge moderat, centrista, que pot ser votat per un sector dels republicans. Però que té clar que cal reforçar el control d’armes”. La seva confirmació resta bloquejada al Senat i és una de les grans pugnes polítiques en aquests moments als Estats Units. Obama vol deixar la Casa Blanca havent aconseguit que com a mínim, cinc dels nou magistrats siguin favorables a limitar l’accés a les armes d’assalt.

L’Administració Clinton va assolir una moratòria en la venda d’armes, però ja fa anys que va acabar. Com ens recorda Roser Martínez, “la venda d’armes s’ha estès en aquests darrers anys. Hi ha tres milions d’armes d’assalt als EUA en mans de civils. Són armes com l’AR15, amb què es va perpetrar la massacre d’Orlando”.    
 
Sentències polèmiques                                     

El debat sobre el dret d’armes als EUA no és fàcil. La segona esmena de la Constitució (aprovada el 1791) diu que “sent necessària una milícia ben ordenada per la seguretat d’un Estat lliure, el dret del poble a posseir i portar armes no serà infringit”. Els sectors més conservadors de l’opinió pública i de la judicatura s’aferren a aquesta lectura literal de la Carta per mirar d’impedir una limitació d’aquest dret, que consideren un principi fundador de la nació.

La jurisprudència del Suprem ha generat sentències i controvèrsies intenses sobre el dret a portar armes de foc. La majoria conservadora del tribunal ha impedit un canvi en aquest assumpte. El 28 de juny del 2010, el tribunal va emetre una sentència decisiva, coneguda com McDonald contra la ciutat de Chicago. Es discutia si l’Ajuntament de Chicago tenia dret, per preservar la seguretat pública, a impedir la tinença d’armes a la ciutat. Un ciutadà. Otis McDonald, un negre de 76 anys que vivia amb por l’estat de violència a la ciutat i sentia desprotegida la seva autodefensa, va recórrer al Suprem amb l’argument que les normes municipals podrien deixar els carrers en mans de criminals que ja s’espavilarien per fer-se amb armes. Finalment, el tribunal va sentenciar –per cinc vots a quatre, com moltes vegades- que el dret a l’autodefensa no podia ser coartat en cap àmbit estatal o local.  
 
El llarg braç de la NRA

En l’actual batalla, no es pot desconèixer un dels grans factors que juguen en el debat sobre les armes, i és el poder d’alguns lobbies. El de l’Associació Nacional del Rifle (NRA) és ben conegut i s’ha convertit en la principal organització contrària a tota limitació de l’ús d’armes. “The Washington Post” ha publicat un gràfic interactiu que mostra el suport donat per la NRA a molts membres del Congrés dels Estats Units. Dóna una idea força exacta de l’immens poder del sector proarmes.

Fins a quaranta-dos dels cent senadors actuals han rebut algun tipus de suport econòmic de la NRA. Com també 252 dels 435 membres de la Cambra de Representants. La gran majoria pertanyen al Partit Republicà, però no en exclusiva. Les xarxes de la NRA depassen les fronteres dels partits. El mateix líder dels demòcrates al Senat, Harry Reid, ha acceptat diners de l’associació.