El líder dels talibans, Hibatulá Ajunzadá, compleix amb una de les promeses que va fer el seu "govern" només conquerir el poder. Aquest diumenge, ha decretat la prohibició de consumir, cultivar, transportar, comprar i vendre opi i altres estupefaents -com les pastilles o la marihuana- a l'Afganistan amb efecte immediat. En una publicació a Twitter, el principal portaveu talibà i viceministre d'informació, Zabibulá Muyahid, s'ha fet ressò del decret i ha alertat que "si algú viola la llei de Déu, la collita serà destruïda i l'infractor serà tractat seguint la llei islàmica". 

Per a fixar-nos en només una de les substàncies que han prohibit els talibans, és interessant el cas de l'opi. L'Afganistan té el mercat d'opi més gran del món. Segons l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), la collita d'aquesta substància el 2021 va arribar a assolir les 6.800 tones. Això són 320 tones d'heroïna pura, un 8% més que l'any anterior. El país controlava el 2020 el 85% de la producció mundial i subministrava a 8 de cada 10 usuaris arreu del món.

Els ingressos derivats d'aquest negoci rondaven els 1.800, 2.700 milions de dòlars el 2021. Això, contant, només, el mercat nacional. Si obrim la mirada, tot i que no tenim xifres en què emmirallar-nos, sí que sabem que els guanys es multipliquen exponencialment. Segons informa l'oficina de l'ONU, la presa del poder dels talibans al país ha generat un increment de la incertesa que ha fet que els preus dels estupefaents es dupliqués respecte a l'any passat.

La directora executiva de la UNODC, Ghada Waly, considerava fa uns mesos que "la situació general de les drogues a l'Afganistan destaca la necessitat urgent d'assistència internacional". Per a ella, la solució passava per a "promoure reduccions sostenibles en el cultiu, la producció i la demanda de drogues il·lícites". La prohibició imposada ara pels talibans recorda a la seva etapa anterior al capdavant del país, quan a finals de la dècada de 1990, van prohibir la producció d'opi. Aleshores, l'ONU va verificar que el cultiu es va erradicar en gran part del territori. Després de l'expulsió de la milícia l'any 2001, la principal via d'ingressos per a molts jornalers va tornar a ser la droga.

L'altra cara de la moneda ens l'ensenyen informes i experts internacionals com Roberto Saviano, que no dubten a qualificar el país de “narcoestat”, assenyalant que són els mateixos líders talibans els que s’enriqueixen del negoci malgrat que ells ho neguin.