Un dels ingredients que ha construït el mite polític de Donald Trump entre els seus seguidors és el de la seva suposada capacitat com a negociador. L’empresari seria algú una mica matusser, però amb unes habilitats magnífiques per aconseguir finalment el que es proposa. Fins i tot ell ho va teoritzar en un llibre escrit amb el periodista Tony Schwartz, L’art de la negociació, publicat als anys 80. Alguns consideren l’obra com l’inici del camí que el duria a la presidència i s’hi exposa la visió trumpiana de com arribar a acords, a partir d’una posició de partida molt agressiva que desconcerti els interlocutors.
El 28 de febrer, el món va comprendre que havia entrat en una altra dimensió, l’abast de la qual encara ningú pot copsar. No va ser cap conflagració ni tampoc un gran atemptat. Va ser una escena que va tenir molt de teatral, però en un marc impensable com la Casa Blanca. El president dels Estats Units va humiliar públicament el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, acusant-lo d’estar jugant amb la Tercera Guerra Mundial i de tenir "poques cartes" per negociar. Va ser una vexació en tota regla amb la pretensió que Ucraïna acceptés fer concessions importants a Rússia. Negociar, en definitiva. Dos mesos després, així és com està el panorama.
"Alto el foc" mentre Putin intensifica els atacs
L’efecte immediat de l’episodi de Trump amb Zelenski va ser un sentiment de triomf al Kremlin. Mentre els dirigents russos elogiaven la "voluntat de pau" del president nord-americà, es van iniciar converses per un alto el foc. Però la proposta de la Casa Blanca d’un alto el foc total no va ser acceptada per Vladímir Putin. Finalment, a finals de març, s’acordava un alto el foc per 30 dies prorrogables sobre les instal·lacions energètiques. Però el cert és que això és molt poca cosa per un conflicte que Trump va assegurar que ell resoldria en poques hores. Moscou ha demostrat el que entén per desescalar la guerra, amb bombardejos brutals contra població civil: el 4 d’abril, amb 20 morts a Kryvyi Rig, el 13 d’abril amb un atac despietat a Sumi amb la mort de 30 civils i més de cent ferits. Trump ho va qualificar d’"error".
La UE passa de l’astorament a la reacció
La comunitat internacional va acusar el cop de l’escena a la Casa Blanca. Feia cinc setmanes de la presa de possessió de Trump i l’eufòria acompanyava la conquesta del poder a Washington, mentre l’extrema dreta global aplaudia cada sortida de to trumpiana. Fins i tot el líder de Vox, Santiago Abascal, tan sensible davant imaginàries tendències autoritàries de Pedro Sánchez, va alinear-se amb Trump després de l’escena amb Zelenski. A la UE hi va haver nervis. Però per primer cop, els líders europeus van refermar el suport a Kíiv, mentre Ursula von der Leyen va presentar el programa Rearmar Europa.
I es van produir dos moviments estratègics significatius: l’acostament del Regne Unit a la UE i l’aposta d’Alemanya per reforçar la indústria militar. L’anunci del proper canceller Friedrich Merz -pren possessió el 6 de maig- de lliurar míssils creuer Taurus a Kíiv, formant així un bloc de fermesa amb França i Regne Unit, ha estat un senyal que Moscou ha captat. Un míssil d’aquest tipus és temible: pot arribar a 500 quilòmetres.
La resistència de Zelenski
El front psicològic és important en tot conflicte d’aquest tipus. La humiliació a Washington ha estat una prova pel lideratge de Zelenski. Però si Trump i el seu cercle pretenien derruir la moral del líder ucraïnès, el cert és que no ho han aconseguit. Si els primers dies després del numeret trumpià, les imatges de Zelenski amb els líders europeus semblaven fotografies per un àlbum del consol, les darreres setmanes el clima entorn Kíiv ha canviat. L’erosió de la popularitat del president d’Ucraïna també s’ha revertit, recuperant solidesa mentre resten ajornades les eleccions enmig de la guerra.
Les lliçons que Trump haurà d'aprendre
Desmentint tots els manuals de la guerra, Trump ha inaugurat el seu segon mandat obrint un munt de fronts alhora: guerra aranzelària contra la Xina i el món, Groenlàndia, Canadà, Panamà, pressió contra Ucraïna, mentre en el front intern escomet contra immigrants, món científic i universitats. De moment, ha hagut d’aturar les mesures aranzelàries durant 90 dies. En les darreres hores, ha atacat el president de la Reserva Federal per l’advertiment que ha fet Jerome Powell d’una major inflació i menys creixement.
Pel que fa al front ucraïnès, ha enviat una delegació a París amb el secretari d’Estat Marco Rubio al davant per negociar amb l’equip de Zelenski. Caldrà veure com evoluciona la situació. És possible que Trump sigui incapaç d’aprendre res. Tony Schwartz, el periodista que va fer fortuna gràcies al llibre amb Trump, fa anys que demana perdó per haver contribuït al seu èxit i explica que, més que un bon negociador, és un molt bon psicòpata.
