Aquest dilluns es compleix un any del terratrèmol de magnitud 7,6 que va sacsejar el Nepal des de la seva capital, Katmandú, fins a la ciutat de Pokhara. A causa del sisme, un dels més devastadors que ha viscut el país asiàtic, van morir al voltant de 8.700 persones i dos milions van quedar sense sostre. Després de centenars de rèpliques, el 12 de maig de 2015, un nou terratrèmol de 6,8 graus va afectar al país. Més de dos milions de nepalesos encara no han recuperat la normalitat i viuen a refugis temporals, segons Oxfam Intermón.

"És inacceptable que diversos milers de persones continuïn vivint en refugis temporals durant un segon any per retards en la reconstrucció i pels forts interessos que generen disputes entorn de la propietat de terres i el seu ús", lamenta Bàrbara Mineo, directora de Humanitària d'Oxfam.
 
L'ONG, ha publicat un nou informe en què adverteix que la població més pobra i vulnerable del país, situat entre l'Índia i el Tibet, està en risc de quedar exclosa del procés de reconstrucció i recuperació de país. Les investigacions dutes a terme en relació a altres desastres naturals, com el tsunami asiàtic o el tifó Haiyan a Filipines, evidencien que les dones i les persones que no tenen terres, sovint queden excloses dels plans de reconstrucció per no posseir la documentació necessària per a la seva participació. 

Almenys 40.000 famílies no posseeixen la documentació que demostra la propietat de les seves terres. D'acord amb una recent enquesta realitzada per una organització sòcia d'Oxfam, el 7% de les persones enquestades van afirmar haver perdut documents importants o que aquests havien patit danys significatius durant el terratrèmol.

Aquesta pèrdua sumada a la injusta distribució de terres que existia abans del terratrèmol al Nepal, on el 4% de la població posseïa el 40% de les terres i el 65% dels agricultors posseïa tan sols un 15%, pot donar lloc a una societat encara més desigual de la que existia anteriorment. Oxfam mostra la seva preocupació pels "grups més vulnerables com les dones, les persones sense terres, els dalit (intocables) i els agricultors indígenes" que posseeixen menys d'una hectàrea de terra.

"La reconstrucció del Nepal encara pot ser una oportunitat per aconseguir no només un país més fort, sinó també un país més just i igualitari", afirma Mineo. "No obstant això, el suport proposat pel Govern nepalès és insuficient per reconstruir fins i tot les cases més petites i això depèn que els que ho sol·licitin posseeixin certificats de propietat sobre les terres".

L'ajuda de l'estat espanyol en el desastre natural 

Tot i que l'Estat va actuar ràpidament noliejant un avió amb material humanitari, la contribució final a aquesta crisi ha estat "ínfima" segons Intermón. El govern espanyol només va contribuir amb mig milió d'euros a aquesta terrible tragèdia, el que representa el 0,1% de la crida que va fer Nacions Unides.

La permanent caiguda del pressupost de l'ajuda humanitària espanyola, que suma una baixada de el 82% des de 2009, explica aquesta mínima contribució. "Espanya ha d'iniciar ja la via de la recuperació per poder respondre de manera responsable a futures crisis i desastres. Per això demanem al govern espanyol que el pressupost augmenti el 2017 a 150 milions d'euros, triplicant la dotació actual", assenyalen des de l'ONG.
 

Informe d'Oxfam Intermón un any després del terratrèmol de Nepal (pdf)