El número dos de l'Opus Dei acusat de tràfic de dones pobres a l'Argentina

Mariano Fazio, sacerdot argentí, actualment viu al Vaticà i hauria format part de la trama quan vivia a l'Argentina

  • Mariano Fazio, en una imatge d'arxiu -
Publicat el 03 de juliol de 2025 a les 17:53
Actualitzat el 03 de juliol de 2025 a les 17:56

Escàndol a l'Opus Dei. Mariano Fazio, un sacerdot argentí, número dos de l'orde a escala mundial, ha estat acusat de formar part d'una trama de tràfic de dones pobres a l'Argentina. Fins a 44 víctimes han denunciat que van ser forçades a treballar sense cobrar –amb coaccions i maltractament psicològic– netejant i servint a les cases de l'Opus.

El cas ha sortit a la llum gràcies a una investigació d'elDiario.es. El procés judicial  que està en marxa investiga un sistema que s'hauria dut a terme a la seu central de l'Opus Dei a l'Argentina durant més de 40 anys. A la residència de dones Lara, a Buenos Aires, les criades que atenien els alts càrrecs de la jerarquia de l'Opus no rebien cap sou per la seva feina i vivien en condicions de semireclusió.

Allà va viure Mariano Fazio durant molts anys, inclosos els quatre en què va ser vicari regional i allà va treballar la testimoni principal de la investigació. Tot i això, la gran majoria de les denunciants van aconseguir marxar abans del 2008 de l'Opus Dei –algunes van haver d'escapar-se–, data en què va entrar en vigor la Llei de Tracta, i per tant només quatre casos del total s'emmarquen en aquest delicte.

Fazio actualment viu al Vaticà i demana que se l'imputi juntament amb quatre responsables de l'orde al país que ja havien estat acusats. La petició la van enviar l'11 de juny al jutge federal Daniel Rafecas els fiscals Alejandra Mángano, Marcelo Colombo i Eduardo Taiano.

Testimoni central

L'acusació se centra en el cas d'una dona boliviana que va ser captada quan era menor i va servir com a criada durant 31 anys. M.I.E. –les seves inicials–. La imputació sobre Fazio descriu les situacions a les quals era sotmesa. 

"La quantitat de tasques que li eren exigides, la disponibilitat a tota hora, les interminables jornades, i la submissió psicològica van tornar a formar part d'aquesta nova declaració", diu l'escrit i ressalta una frase de la víctima: "Jo anava pel carrer pensant que no volia viure més. Anava pel carrer pensant com pot la gent somriure. Allà em van enviar."