Pauline Marois, envoltada de la resta de dirigents del partit sobiranista quebequès en l'inici de la campanya per a les eleccions del 4 de setembre. Foto: PQ.

El Quebec tornarà a les urnes el dimarts 4 de setembre. Així ho va decidir l'1 d'agost el primer ministre, el federalista Jean Charest, quan va decidir dissoldre l'assemblea nacional, tot i que la legislatura no s'havia d'acabar fins el desembre de l'any vinent. La decisió ha provocat que els partits s'hagin hagut de mobilitzar a corre-cuita en ple agost, i, un cop més, el debat sobre la sobirania nacional del país ha tornat a primer pla de l'actualitat. Si bé l'independentista Parti Québécois (PQ) va optar als passats comicis per deixar de banda la promesa d'un tercer referèndum, diumenge la líder de la formació, Pauline Marois, va assegurar: "Adoptarem una nova carta de la llengua francesa, una Constitució quebequesa i una llei de ciutadania! El Quebec ha d'estar preparat per esdevenir un país!"

Esquitxat per diversos casos de corrupció, el liberal Charest va decidir avançar més d'un any els comicis per mirar d'aconseguir que la ciutadania li revalidi la confiança. Diverses enquestes apunten que la popularitat del seu govern és de tan sols del 30% i, de fet, el debat sobre la corrupció i l'honestedat ja està sent el principal cavall de batalla d'aquesta campanya electoral, que tant el PQ com la minoritària Coalition avenir Québec (CAQ) miren de capitalitzar. Marois és conscient que, el 4 de setembre, "no votarem a favor o contra d'un referèndum, sinó que votarem per escollir un govern", tot i que deixa clar que "nosaltres preferim, nosaltres desitgem, nosaltres anhelem un país".

El PQ, doncs, suma a la lluita contra la corrupció la necessitat de més sobirania per al Quebec, debat en què la CAQ -fundada per l'exdirigent del PQ François Legault i hereva de l'autonomista Action Démocratique du Québec- refusa d'entrar, amb l'argument que la ciutadania n'està tipa.

En aquest inici de campanya, Marois ha afirmat que "tots els sobiranistes desitgen un referèndum durant el proper mandat", però s'ha abstingut de prometre que el PQ el promourà. De fet, el PQ proposa la creació d'una llei que permeti d'iniciar-ne un si ho demana un 15% de la població quebequesa. És a dir, el promotor del tercer referèndum d'independència quebequès no seria el govern, sinó el propi poble.

En el míting d'inici de campanya, diumenge passat, la plataforma electoral de suport al PQ va donar a conèixer el seu lema: "Agir honnêtement, s'affirmer, s'enrichir, s'entraider" ("Actuar amb honestedat, afirmar-se, enriquir-se i ajudar-se els uns als altres"). En el segon apartat, el de l'afirmació, el PQ hi contempla el reforçament de la sobirania nacional "a través d'una consulta a la població mitjançant un referèndum que se celebrarà quan es consideri oportú", la creació d'una Constitució pròpia i "la representació del Quebec a les negociacions internacionals"; en el tercer, es proposa aconseguir "la independència energètica" i "la represa del control dels nostres recursos naturals", entre d'altres aspectes.

Empat PQ-PLQ

A les eleccions del 2008, Charest va sumar el 41,08% dels vots i 66 escons, d'un hemicicle de 125; el PQ, el 35,17% i 51; l'Action démocratique du Québec, el 16,37% i 7, i Québec solidaire, el 3,78% i 1.

L'última enquesta electoral, feta pública l'1 d'agost, atorga al PQ el 39% dels vots i, al Parti Libéral du Québec (PLQ) de Charest, el 38%; és a dir, pràcticament un empat. La CAQ compta amb un 14% de les simpaties.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KQ5LD4Rw85M&hd=1[/youtube]