La judoca Connie Ramsay es mulla públicament pel 'Sí'. Foto: Yes Scotland.Fa mesos que els estrategues polítics d'Edimburg i de Londres saben que una de les batalles més importants que cal guanyar és la dels Jocs de la Commonwealth. La cita marcada al calendari ha arribat al seu inici, és a partir d'aquest dimecres a Glasgow. Cada gest, cada bandera, cada paraula, cada moviment, seran claus per decantar a milers de persones cap a votar el Sí o el No el proper 18 de setembre.
Després que les enquestes indiquin que les diferències entre les dos equips són cada vegada més escasses, el podi està més que disputat i sembla que aquests dies, en què Glasgow s'ha convertit en un fortí de seguretat feixuga pels seus combatius habitants, es viurà un espiral de sentiments dels contraris i els partidaris de la secessió.
Les medalles van molt cares, però a priori sembla que la campanya del sí pot ser la més perjudicada per l'esdeveniment, ja que el desembarcament dels poders britànics serà imponent. Des de la reina Elisabet II, amb molta popularitat a Escòcia, fins a nombrosíssims membres del govern del Regne Unit que faran ressonar els tambors d'enyorat imperi. L'esperança dels unionistes és que si els Jocs Olímpics de Londres van despertar un fervor patriota, ara la rèplica sigui conseqüent, encara que sobre la pista Escòcia i Anglaterra competeixin per separat.
Evitar un excés de gesticulacions
A l'altre cantó, es confia en l'orgull dels escocesos, amb els pavellons plens de sautors, com a amfitrions de l'esdeveniment de l'any, i tot es calcula al mil·límetre. Els Radical Independence ja han confessat que malgrat que l'escenari és ideal per irrompre amb força, si s'excedeixen en les protestes cauran de quatre grapes al parany i serà contraproduent pel Sí.
L'SNP, en canvi, opta per pressionar a esportistes d'elit perquè surtin en defensa de la independència. Ja han aconseguit uns quants noms, una de les més recents Connie Ramsay, una lluitadora de judo (foto) que ha assegurat: "Vull veure una Escòcia independent, perquè som capaços de governar-nos nosaltres mateixos."
Els espontanis, la clau
Aquesta remor de fons preocupa els organitzadors de Glasgow 2014, que contemplen amb pànic com la política pot passar per davant de l'esport. Les hipòtesis estan obertes, des que algun esportista estrella del Sí li hagin de retirar alguna insígnia de suport a la independència amb milions d'espectadors de testimonis, que els esportistes anglesos rebin solemnes xiulades. O, també, que tot un president d'Escòcia, Alex Salmond, aparegui a les pantalles gegants de l'estadi enmig de les protestes dels assistents.
