El Sinn Féin es reforça de cara a la formació del nou govern d'Irlanda del Nord

Les eleccions han deixat la distància entre el principal partit nacionalista i l'unionista en només un escó | La formació d'un govern d'unitat, obligatori per llei, sembla difícil d'aconseguir entre el Sinn Féin i el Partit Unionista Democràtic

Publicat el 07 de març de 2017 a les 16:03
Les eleccions a Irlanda del Nord del passat dijous han deixat el Parlament més dividit que mai. El guanyador va ser el partit probritànic Partit Unionista Democràtic (DUP), però el nacionalista Sinn Féin va quedar-se a un sol escó de distància. En total, el DUP té 28 escons i el Sinn Féin 27, obtinguts amb una diferència de només 1.000 vots a les urnes. Amb aquest resultat el gran triomfador ha estat el Sinn Féin, que ha reduït la distància al mínim, mentre que el DUP ha vist com perdia deu escons des de l'última elecció al maig de l'any passat.

Les eleccions es preveien ajustades des de bon inici. A més de l'apropament dels dos grans partits, en general, el Parlament també s'ha quedat dividit entre els unionistes amb 40 escons i els nacionalistes amb 39 escons. Els partits que no es defineixen d'un costat o l'altre han obtingut 11 escons.

Ara el DUP i el Sinn Féin tenen tres setmanes per arribar a un acord i formar govern, ja que els Acords del Divendres Sant de 1998, que van suposar el fi de la lluita armada de l'IRA, obliga l'Ulster a formar un govern d'unitat amb un primer ministre de la primera força política i un viceprimer ministre de la segona. Si les dues forces polítiques no aconsegueixen formar govern en el temps establert, la llei dicta que s'haurien de convocar unes noves eleccions, encara que també pot succeir que el control del Parlament passi a les mans de Londres.

Està previst que les negociacions per formar govern comencin aquesta setmana, liderades per les dues candidates, Arlene Foster, del DUP, i Michelle O'Neill, del Sinn Féin, però no sembla fàcil que arribin a bon port, ja que fins ara des del Sinn Féin han insistit en què no volen que Foster repeteixi com a primera ministra. Les eleccions de dijous passat es van haver de celebrar després que el viceprimer ministre Martin McGuinness, del Sinn Féin, dimitís al gener d'aquest any en protesta contra la negativa de Foster de deixar el seu càrrec i permetre una investigació sobre un polèmic programa energètic, que podria suposar un sobrecost de més de 500 milions de lliures en els pròxims anys.

Si el DUP i el Sinn Féin formessin govern, les coses també canviarien. Els unionistes tindrien tres ministres, un menys que fins ara, i els nacionalistes dirigirien dues carteres. A més, el DUP perdria la seva oportunitat de vetar reformes, ja que no té els escons suficients per fer-ho, cosa que torna a posar sobre la taula el dret al matrimoni homosexual que va ser aprovat en referèndum l'any 2015 però estava vetat pel DUP.