A un mes exacte perquè els escocesos siguin preguntats a les urnes sobre el seu futur polític, les enquestes no són favorables als interessos dels independentistes. De la setantena d'enquestes que s'han publicat des que el febrer passat Londres i Edimburg van aprovar la pregunta “Ha de ser Escòcia un país independent?”, només una, encarregada pel Partit Nacional Escocès (SNP), ha donat la victòria al 'Sí'. I tot i que la resta de sondeigs publicats per les sis agències oficials apunten al 'No', ofereixen uns percentatges massa dispars com perquè cap de les dues opcions, Yes Scotland i Better Together, donin per fer la victòria. 

L'anàlisi del resultat de les successives enquestes publicades al Regne Unit els darrers sis mesos dibuixa un perfil del votant del sí amb una marcada diferència de gènere, en què les dones estan molt menys predisposades a contribuir a la independència que no pas els homes, i en què els joves són més partidaris del sí que no pas la tercera edat. Ara bé, és la gent gran qui té més predisposició a anar a votar, mentre que el jovent tendeix a l'abstencionisme.

Aquesta realitat, com escriu l'editor de Política de la BBC David Cowling, “demostra que les enquestes donen molta més informació rellevant que no pas les xifres d'intenció de vot del referèndum, i per tant fan més imprevisible el desenllaç del 18 de setembre”. De fet, els analistes veuen complicat fer un diagnòstic acurat del pols Sí-No. En totes les enquestes guanya el 'No', però la diferència amb el 'Sí' va entre els 7 punts i els 20 punts, amb una forquilla d'indecisos entre el 27% i el 7%. Això situa els independentistes en una franja de suport d'entre el 45% i el 35% si es tenen en compte els indecisos, i els unionistes entre el 55·% i el 41%. 
 

Xifres a banda, diversos analistes coincideixen a assenyalar que el bloc del 'sí' i del 'no' no s'ha mogut significativament en els darrers mesos, una circumstància a la qual cal sumar “el biaix històric que es produeix entre les enquestes i el vot real a Escòcia”, com assenyala l'editor de la BBC en el seu comentari de les enquestes. Per aquest motiu considera, com altres opinadors que apareixen a la premsa britànica, que el dia 18 de setembre “hi pot haver moltes sorpreses”. Al seu entendre, els percentatges són secundaris, perquè no tenen en compte factors no controlables com el nombre de persones que aniran a votar, sobretot per la mobilització de les dones o dels joves, habitualment més baixa.
   

El professor de la Universitat de Strathclyde (Glasgow9 John Curtice segueix el dia a dia de la campanya pel referèndum al blog What Scotland Thinks, i conclou que “malgrat la intensa batalla entre partidaris i detractors de sortir, l'opinió pública no sembla experimentar canvis, de manera que sembla molt difícil conèixer el parer real d'aquesta opinió pública fins que no parlin els vots el proper 18 de setembre”. I assenyala que “malauradament per al senyor Salmond, els pessimistes superen els optimistes, perquè no hi ha cap altre tema més important per als escocesos quan pensen en la independència que si seria econòmicament beneficiós o no”.