El Partit Conservador britànic de la primera ministra, Theresa May, guanyaria les eleccions anticipades del 8 de juny amb un avantatge de 19 punts sobre el segon. segons una enquesta de The Observer. El partit de May obtindria el 45% dels vots mentre que el Partit Laborista es quedaria amb el 26%.

Els liberals, que són anti-Brexit, aconseguirien l'11% dels vots mentre que els euroescèptics i nacionalistes de l'UKIP captarien el 9%, baixant del 14% que tenien en una enquesta de la setmana passada.

La primera ministra May -que aquest dimecres ha mantingut una entrevista a Londres amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker-, defensa que les eleccions són la millor opció per acabar amb la divisió al Parlament britànic i enfortir la posició negociadora amb la Unió Europea pel Brexit. Va ser el mateix Juncker qui va anunciar fa uns dies que la negociació "real" per pactar la sortida del Regne Unit del bloc comunitari no començarà fins que se celebrin les eleccions al mes de juny. Encara que, segons Juncker, aquesta distinció no suposa un canvi en el calendari previst per la UE.

L'inici de la campanya electoral

El líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn,  es vol presentar com el candidat 'anti-establishment', prometent més impostos pels qui més tenen, entre altres coses. Per ell, "només els laboristes se centraran en quina mena de país volem tenir després del Brexit". El líder laborista també ha denunciat que "el sistema està manipulat, creat pels extractors de riquesa". "Nosaltres no acceptem que sigui natural que el Regne Unit sigui governat per una elit governant, la City i els evasors d'impostos", va insistir Corbyn.

Per l'altra banda, el líder liberal, Tim Farron, ha anunciat que, sigui quin sigui el resultat, no formarà cap coalició amb el Partit Conservador o el Laborista. Per Farron tant els 'tories' com els laboristes volen un Brexit dur, que inclouria la sortida del mercat comú europeu. L'exviceprimer ministre Nick Clegg, que es presenta com a candidat a diputat, considera que "és essencial" que Theresa May no guanyi "per golejada" per evitar "que imposi un Brexit pel qual ningú va votar". Clegg va informar que es presenta per oposar-se "a la versió més dolorosa del Brexit".

L'antic líder de l'Ukip, Nigel Farage, va especular amb la possibilitat de presentar-se a les eleccions per ocupar l'escó que ocupa Douglas Carswell, el primer membre de l'Ukip que va arribar al Parlament i que ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. Finalment, Farage ha descartat presentar-se per seguir sent eurodiputat. 

Mentre Farage s'ha deslligat de la campanya electoral, el líder del partit nacionalista, Paul Nuttall, ha declarat en una entrevista per la BBC que pressionarà per prohibir el burca en llocs públics perquè són "una barrera per la integració i un risc de seguretat perquè impedeix que les càmeres de seguretat vegin les cares de les dones".

Una oportunitat més per Irlanda del Nord

Enmig de l'inici de la campanya, el govern britànic ha anunciat que donarà un marge fins al 29 de juny a Irlanda del Nord per formar l'executiu i nomenar els ministres que formaran el gabinet. Els dos partits més votats a les eleccions del passat 2 de maig han de formar un govern de coalició però encara no han arribat a cap acord.

Una de les principals raons del congelament de les negociacions és la negativa del Sinn Féin d'acceptar un govern amb Arlene Foster, del Partit Unionista Democràtic (DUP), com a primera ministra. En cas que no s'arribi a un acord en el temps establert, el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) no descarten la celebració de noves eleccions.

El DUP i el Sinn Féin van desfer, l'anterior govern quan el líder del partit republicà, Martin McGuinness -mort recentment-, va dimitir en protesta contraa un pla d'energies renovables proposat per Foster i que, segons els nacionalistes, podria suposar un sobrecost de més de 500 milions de lliures en els pròxims anys.