Aquest dijous és dia d’eleccions múltiples al Regne Unit. Mentre els anglesos celebren eleccions municipals –centrades en la votació de l’alcalde de Londres-, irlandesos del nord, gal·lesos i escocesos elegiran els seus parlaments.

Tot apunta a una clara victòria del Partit Nacional Escocès (SNP) en l’elecció per renovar el parlament d’Edimburg. És el primer cop que la primera ministra, la nacionalista Nicola Sturgeon, afronta una cita tan determinant amb les urnes, després de la renúncia d'Alex Salmond a comandar el partit i a l'executiu en perdre el referèndum sobre la independència el 2014. Tot i així, Salmond continua sent ben present en la política escocesa.

El sistema electoral d’Escòcia és complicat ja que hi ha un doble vot, a un partit (per sistema proporcional) i a un candidat per circumscripció. En les anteriors eleccions, el 2011, l'SNP va treure un 44% dels vots i es va fer amb una majoria absoluta al legislatiu. Ara cal veure si s’imposaran els sondejos mes optimistes, que assenyalen una possible victòria amb més del 50%.

El Partit Laborista era, tradicionalment, el més potent a Escòcia. Però com indiquen tots els observadors, els independentistes de l'SNP els han ocupat l’espai, amb un discurs de “cap a la sobirania plena a través de l’estat del benestar”. Amb un missatge social molt remarcat, Sturgean cavalca cap al triomf. El seu èxit, si es confirma, podria donar la paradoxa d’uns laboristes afeblits enfront un Partit Conservador que, sense deixar de ser minoritari a Escòcia, quedaria a prop del Labour.

A Edimburg, a banda de les eleccions de dijous, estan pendents d’una “segona volta”, el referèndum del 23 de juny. Si s’imposa el Brexit al Regne Unit, Escòcia amenaça de promoure una nova consulta d'independència en dos anys i apostar per continuar a la UE.  

Irlanda del Nord, obligats a conviure

Els nord-irlandesos elegiran la seva nova assemblea legislativa. No es preveuen grans modificacions de l’escaquer de l’Ulster. El parlament està molt fraccionat, però destaquen quatre formacions: el Partit Democràtic Unionista (DUP) manté una majoria que ara no es veu en perill, amb 38 escons. L’actual cap de l’executiu i líder d’aquesta formació és Arlene Foster, que fa pocs mesos va arribar al lideratge. El DUP és el partit que va fundar el carismàtic Ian Paisley, ja desaparegut. És la formació que representa l’unionisme més dur, però com totes les altres forces en joc, ha hagut de suavitzar el to i acostumar-se a una convivència pacífica.

El Sinn Fein de Gerry Adams disposa de 29 escons i continua liderant el bloc republicà (nacionalistes irlandesos i catòlics). En lluita per la tercera posició hi ha el Partit Unionista de l’Ulster (UUP), de tradició més moderada que el DUP, i el Partit Social Demòcrata Laborista, que no està vinculat al laborisme britànic, i és, com el Sinn Fein, nacionalista irlandès.     

Gal·les, territori laborista

Dels territoris nacionals que voten dijous, l’únic que sembla, ara per ara, amable pels laboristes és Gal·les. Carwyn Jones, polític veterà, és el primer ministre i aspira a la reelecció. Els conservadors són segona força, i la tercera és pels independentistes del Plaid Cymru. En les opcions de Jones confia Jeremy Corbyn, un polític que cada dia ha d’afrontar dubtes sobre el seu lideratge. Si el seu partit manté la majoria a Gal·les (ara mateix, amb 30 dels seixanta escons al seu parlament) i recupera l’alcaldia de Londres, Corbyn haurà Salvat un nou escull. Si no...