Els míssils venien d'Ucraïna? Què sabem i què no de la mort de dues persones a Polònia

Biden assenyala que els projectils causants de l'incident podrien ser efectius antiaeris ucraïnesos, que aquests dies s'han de multiplicar per contenir els atacs russos contra les seves ciutats

Publicat el 16 de novembre de 2022 a les 08:50
Actualitzat el 15 de gener de 2024 a les 18:07
Una de les pors més esteses pel conflicte a Ucraïna és que, en algun moment, fes el salt a territori de l'OTAN. És per això que la mort de dues persones a Polònia -país que pertany a l'Aliança Atlàntica des del 1999- va fer encendre totes les alarmes ahir al vespre. La principal pregunta és d'on provenien els míssils, tenint en compte que Rússia se n'ha desmarcat i els dubtes que ha expressat Joe Biden, president dels Estats Units. Això és tot el que sabem i el que no sabem d'un fet clau en aquesta guerra.

Els míssils venien d'Ucraïna?


Aquesta és la visió que ha traslladat Biden en una reunió d'emergència de líders del G-7 i de l'OTAN celebrada en el marc de la cimera del G-20 que hi ha en marxa aquests dies a Bali (Indonèsia). Segons el president nord-americà, els projectils que van impactar a la ciutat polonesa de Przewodow podrien ser armament antiaeri ucraïnès. El país que lidera Volodímir Zelenski s'ha hagut de multiplicar en els últims dies per aturar noves onades de bombardejos per part del Kremlin que han afectat diverses ciutats, entre elles la capital, Kíiv. "És poc probable que vingui de Rússia", ha insistit Biden. 

Què ha dit Rússia fins ara?


No és una pràctica nova -Vladímir Putin l'ha posat en pràctica en nombroses ocasions abans i després de la guerra a l'hora de desmarcar-se d'accions que clarament portaven el segell rus-, però en aquesta ocasió hi ha "indicis" -és la paraula que ha fet servir Biden- que el Kremlin no hi té res a veure. Tenint en compte la "trajectòria", ha sostingut el president nord-americà, és "poc probable" la implicació russa. En un comunicat, el Ministeri de Defensa rus va considerar que les informacions que els atribueixen el fet són una "provocació deliberada" per "escalar la situació".

Què implicaria activar els mecanismes de l'OTAN?


Polònia estudia reclamar que s'apliqui l'article 4 de l'Aliança Atlàntica. "Les parts s'han de consultar quan, segons el parer de qualsevol d'elles, la integritat territorial, la independència política o la seguretat de les parts fos amenaçada", assenyala aquest precepte, que ja va ser invocat pels països Bàltics a l'inici de la guerra. Aquest article és previ al següent, el número 5, que diu el següent: si un dels estats membres rep un "atac armat" d'una potència externa, tots els exèrcits dels països aliats hi hauran d'intervenir en exercici del dret de legítima defensa individual o col·lectiva recollit en l'article 51 de la Carta de les Nacions Unides, adoptant de forma individual i d'acord amb les altres parts les mesures que consideri necessàries, inclosa l'ús de la força armada.

Quines decisions ha pres fins ara l'OTAN?


Malgrat que països que formen part de l'Aliança Atlàntica han ajudat militarment Ucraïna, començant pels Estats Units, no hi ha hagut cap implicació directa en el conflicte, tenint en compte que Ucraïna no és de l'OTAN i, per tant, no es poden aplicar els articles del tractat. En tot cas, aquest dimecres està prevista una reunió d'emergència amb ambaixadors capitanejada per Jens Stoltenberg, secretari general de l'Aliança. Andrzej Duda, president polonès, ha mantingut contactes amb ell en les últimes hores.



[plantillaucraina]