Van ser els aliats capaços d'arrossegar al banc dels acusats els principals líders del nazisme? La resposta és negativa, comporta controvèrsia i suposa posar el retrovisor en la manera com s'escriu la història. És de sobres conegut el suïcidi d'Adolf Hitler abans que els russos conquerissin Berlín. Heinrich Himmler, líder absolut de les SS i la Gestapo -número dos, a banda, del partit nazi-, va treure's la vida en el moment que va ser capturat pels aliats. Joseph Goebbels també va suïcidar-se al búnquer principal del govern alemany de l'època, juntament amb la dona i els fills. Martin Bormann, secretari de Hitler i un dels alts càrrecs del partit, va desaparèixer quan intentava escapar de Berlín.
[noticiadiari]2/201943[/noticiadiari]
Hermann Göring va suïcidar-se a la cel·la de Nuremberg quan estava a punt de convertir-se en el màxim dirigent jutjat en el procés judicial. Reinhard Heydrich va morir el 1942 per les ferides ocasionades per l'atemptat organitzat per dos partisans txecoslovacs i Rudolf Hess, també de la màxima confiança de Hitler, estava empresonat des de 1941, quan va intentar negociar amb els britànics.
Quins van ser, doncs, els màxims dirigents nazis que van evadir responsabilitats o van ser perdonats en circumstàncies controvertides? Historiadors, diversos autors -és el cas d'Eric Frattini- i caçadors de nazis han intentat explicar com van fugir o què va passar exactament amb aquests alts responsables de l'Alemanya nazi. Aquesta és la llista de les operacions que van marcar el context de l'època i dels seus protagonistes.
[playbuzz]
