L'extrema dreta ha obtingut un espectacular 17,7% dels vots a les eleccions celebrades ahir a Suècia. Però les forces democràtiques han evitat el pitjor. Els socialdemòcrates del primer ministre Stefan Lofven conserven la primera posició amb un esquifit 28% dels vots, que sumats als Verds i al més radical Partit de l'Esquerra situen el bloc progressista en un 40,6% dels sufragis. L'Aliança, la coalició de centre dreta fins ara l'oposició, obté un 40,1%. El Partit Moderat, que és la versió sueca dels conservadors, manté la segona posició amb un 19%.

Demòcrates Suecs (SD) ha pujat del 12 a un 17% llarg, el que suposa un èxit per una formació molt extremista que advoca per tancar les fronteres a la immigració i abandonar la Unió Europea. Però com que l'èxit i el fracàs es valora en una elecció en funció de les expectatives, els resultats dels ultres de Jimmie Akesson assenyalen un sostre. Moltes enquestes auguraven que el líder d'extrema dreta podria esdevenir de facto el cap de l'oposició, superant els moderats. I algun sondeig apuntava la possibilitat que Akesson fos el més votat. No ha estat així.

El resultat de les eleccions sueques són, sobretot, un alleugeriment per a la UE. Amb l'horitzó d'unes eleccions europees crucials el 2019,  el fantasma d'una extrema dreta ascendent ha esdevingut un dels principals maldecaps de Brussel·les. Les urnes sueques han donat alè als ultres, però alhora assenyalen els límits del seu potencial. Les forces democràtiques i moderades, de dreta i esquerra, continuaran liderant el regne nòrdic. 

Ara queden obertes moltes incògnites quant a política interna. Podrà el socialdemòcrata Lofven romandre com a primer ministre? Difícil si no disposa d'algun suport de l'oposició conservadora. Intentarà Ulf Kristersson, cap del Partit Moderat, fer-se amb el poder jugant a una neutralitat ambigua amb els ultres? És difícil, ja que en el si de L'Aliança, els partits més centristes s'hi posen. El que sí que es pot assegurar és que la propera legislatura serà inestable a Suècia.

Els ressorts d'una societat com la sueca, de llarga tradició liberal i tolerant, han funcionat i s'ha produït una mobilització important per aturar l'ascens ultra. Amb tot, l'entrada de prop de 200.000 sol·licitants d'asil a Suècia l'any 2015 va posar a prova els equilibris interns en el país i va radicalitzar un sector conservador de l'opinió.