Marine Le Pen, envoltada de seguidors al míting de final de campanya de mitjan abril. Foto: Front National.Els candidats i partits que no guanyen a la primera volta de les presidencials franceses tenen encara una oportunitat de manifestar-se al Primer de Maig, cada cinc anys. Des dels vuitanta, la majoria de convocatòries presidencials coincideixen amb la festa dels treballadors entremig, amb una primera volta a finals d'abril i una segona a principi de maig. I, en aquesta ocasió, els dos finalistes Nicolas Sarkozy, el president sortint, i François Hollande, el favorit socialista, han hagut de deixar-se portar per unes consignes a la seva dreta i la seva esquerra.
Com el 2002, la família Le Pen ha organitzat un gran míting a la plaça de l'Òpera, al centre de la capital, per commemorar el que suposa el sis-cents aniversari del naixement de Joana d'Arc. Un símbol del nacionalisme catòlic francès, que va ser traït per la pròpia església, però que l'extrema dreta no desaprofita per fer-ne la seva icona. El pare, Jean-Marie, ho va utilitzar per intentar fer creure que tenia alguna possibilitat de guanyar Jacques Chirac a la segona volta de fa deu anys. I, la filla, Marine, ho va fer servir aquest dimarts per anunciar el seu vot en blanc diumenge que ve i donar llibertat als sis milions i mig de francesos que van dipositar la butlleta per a ella el passat 22 d'abril. El seu objectiu és que Sarkozy perdi per fer explotar la dreta tradicional i convertir-se en la nova Joana d'Arc francesa per a les pròximes cites electorals.
Part del seus seguidors a l'Òpera cridaven: "Comunistes, assassins!" Però al Front Nacional li interessa, curiosament, que guanyi Hollande, amb els vots comunistes, per exercir aquesta vampirització de la dreta clàssica. Poques hores després, el gran perdedor d'aquesta conjuntura es dirigia als partidaris de la Unió per un Moviment Popular des d'un escenari de la plaça Trocadéro i amb la torre Eiffel de fons, a l'oest de la capital, per evitar de quedar eclipsat. Però, tot i tenir un discurs més moderat que el dels últims dies, Sarkozy no es va poder estar de parlar de fronteres, immigració i comunistes. Concretament, els temes imposats per Marine Le Pen, que no ha passat a la segona volta però hi és en esperit.
"Guardeu la bandera roja i serviu França!; deixeu de costat els partits; el vostre rol no és pas defendre una ideologia", cridava Sarkozy en referència als sindicats que, en aquell mateix moment, començaven a desfilar des de la plaça Denfert-Rochereau, al sud de la capital, en direcció la plaça de la Bastilla, a l'est. L'al·lusió gens amagada era per a la CGT, principal sindicat del país i el seu secretari general, Bernard Thibault, que ha anunciat el seu vot per a Hollande.
L'U de Maig de fa deu anys, la major manifestació a la que mai he assistit a París, va mobilitzar un milió de persones des de la plaça de la República fins a la de Nació sota unes pancartes sindicals que propugnaven barrar el pas a Jean-Marie Le Pen i, consegüentment, el vot per al president sortint de dretes, Jacques Chirac. En aquesta última dècada, s'han mantingut els pols oposats però estan variant les línies de contenció a una banda i altra de l'espectre polític. Les legislatives, el juny en seran una prova sobre les aliances a la primera i segona volta dels partits de Sarkozy i Hollande enfront el nou Front Nacional de Marine.
On era Hollande en aquesta jornada? A l'homenatge a l'ex-primer ministre Pierre Bérégovoy, que es va suïcidar fa dinou anys a Nevers, al centre de França, perseguit per un escàndol de corrupció i l'estrepitosa derrota de l'esquerra a les legislatives de poques setmanes abans, quan François Mitterrand era el president. El seu objectiu no és altre que succeir Mitterrand com a primer cap d'Estat socialista des de fa dues dècades.
On eren Jean-Luc Mélenchon i Eva Joly, candidats fa una setmana del Partit Comunista i els ecologistes? A la cerimònia de record de Brahim Bourram, un jove marroquí que va morir ofegat al Sena llançat per manifestants del Front Nacional, a l'altura del museu del Louvre, en la desfilada per a Joana d'Arc de 1995.
Aquest dimecres al vespre, Sarkozy i Hollande es troben cara a cara en el debat televisat per tornar a prendre la iniciativa i no ser emportats per aigües més tèrboles.
