Quan queden dues setmanes per conèixer els resultats de les eleccions presidencials de 2024 als Estats Units, la cursa entre Kamala Harris, actual vicepresidenta i candidata demòcrata, i Donald Trump, expresident i aspirant republicà, continua escalant en tensió i incertesa. Diverses enquestes recents, publicades per mitjans com la NBC, la CNN i el Washington Post, revelen un panorama polític altament polaritzat i uns resultats molt ajustats en els estats clau que determinaran el guanyador o la guanyadora.
Les dades de l’enquesta de la NBC mostren que Harris gaudeix d’un lleuger avantatge en termes de popularitat, amb un 51% d’opinions favorables, davant d'un 40% per a Trump. Aquestes xifres suggereixen que l'actual vicepresidenta compta amb una base de suport més sòlida, mentre que l'expresident continua sent una figura polaritzadora amb un 58% d'opinions desfavorables. Aquesta diferència significativa podria influir de manera crucial en els estats clau.
El pes de l'economia
Les dades de la mateixa enquesta de la NBC ofereixen una visió més detallada sobre quins candidats els votants creuen que poden gestionar millor diverses qüestions econòmiques fonamentals. Aquí, Harris torna a superar Trump en carpetes clau com els impostos sobre la classe mitjana, amb un avantatge del 46% en comparació amb el 36% de l'expresident. Els electors també confien més en la dirigent demòcrata pel que fa a la gestió de l’atur i l’habitatge, dos temes crítics en el panorama econòmic actual dels Estats Units. En el cas dels llocs de treball i l'atur, Harris té un marge de 43% a 41%, mentre que en el cost de l'habitatge la diferència s'amplia fins al 42% a 37%.
No obstant això, Trump manté una lleugera superioritat en altres àrees, com la gestió del cost dels productes alimentaris i els aranzels, on aconsegueix un 42% i 42% respectivament, enfront del 40% i 37% de Harris. Això suggereix que la seva reputació com a "negociador dur" encara ressona amb una part significativa de l'electorat, especialment en zones rurals i industrials que han patit les conseqüències de la globalització i els canvis en la política comercial.
El mapa electoral, una cursa renyida
El sistema del Col·legi Electoral continua sent el factor clau per guanyar la presidència. Tot i que les enquestes nacionals poden donar una visió general de la carrera, és el comportament en els estats clau el que finalment decideix el resultat. L'enquesta de la CNN i del Washington Post indica que Harris aconseguiria un mínim de 270 vots electorals, just la xifra necessària per aconseguir la presidència, guanyant a Wisconsin, Michigan i Pensilvània. Això situaria la vicepresidenta per davant de Trump, amb un marge molt, molt estret però suficient per guanyar les eleccions.
Aquestes diferències mínimes apunten a una campanya que, molt probablement, es decidirà a l’últim moment i depenent del treball de mobilització de votants per part dels dos candidats. Si Bill Clinton va fer famosa la frase "és l'economia, estúpid" en la seva primera campanya presidencial el 1992, ara podem dir que en aquestes eleccions "és la mobilització, estúpid" el marc clau per determinar qui pot guanyar.
A mesura que la campanya entra en la seva fase final, la mobilització dels votants esdevé crucial. Tot i que Harris manté un avantatge en alguns fronts, els resultats són tan ajustats que qualsevol canvi d’última hora podria capgirar la situació. Això ja es va evidenciar a les eleccions de 2020, quan la participació massiva en estats clau va ser determinant per a la victòria de Joe Biden. Per tant, podem dir que el candidat que sigui capaç de mobilitzar més votants en els estats clau es quedarà amb el despatx oval. En aquests moments, totes les empreses d'enquestes coincideixen que només queda un 4% de votants indecisos, i són aquests els que els dos candidats estan intentant captar. Qui els sedueixi serà president.
Tot i que les projeccions actuals mostren un lleuger avantatge per a Harris, la situació és massa ajustada per predir un guanyador definitiu. Factors imprevistos, com qualsevol esdeveniment entre Israel i l'Iran, les dades de l'atur o les dades de la inflació podrien tenir un impacte significatiu en el resultat final. A més, la història recent ens ensenya que les enquestes, tot i ser útils per entendre les tendències generals, no sempre reflecteixen amb precisió el comportament final dels votants. En unes eleccions tan polaritzades com aquestes, qualsevol petit canvi en els estats clau pot decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre.
Les eleccions més polaritzades
En resum, la cursa presidencial de 2024 es presenta com una de les més renyides i polaritzades de les últimes dècades, comparable a la del 2000 entre Al Gore i George Bush fill. Harris té un lleuger avantatge sobre Trump en diversos estats clau, però el resultat final continua sent altament incert. La estarà en els swing states i en la capacitat dels candidats de mobilitzar els seus votants en els últims dies de la campanya.
Aquestes eleccions no només decidiran el futur president dels Estats Units, sinó que també representen un referèndum sobre dos models de lideratge completament oposats i sobre la direcció que prendrà el país en els pròxims anys, i possiblement, la de les democràcies occidentals. Tot està per veure, i l’única certesa és que el camí fins al dimarts 5 de novembre serà intens i imprevisible, i fins que es compti l'últim vot. Si Harris guanya, caldrà veure després què diuen els jutges davant l'allau de denúncies que s’espera. Perquè això es una lluita a vida o mort entre dos models de veure el món.