Els primers ministres d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord es reuniran aquest dilluns a Cardiff en una cimera inèdita per signar una declaració conjunta que reclama el dret a celebrar referèndums d’independència. La trobada se celebrarà a l’hotel St David’s i comptarà amb la presència de John Swinney, Rhun ap Iowerth i Michelle O’Neill, així com de Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin i líder de l’oposició a la República d’Irlanda. Els dirigents preveuen signar un memoràndum d’entesa per reforçar la cooperació entre les tres nacions.
Segons ha avançat el diari The Telegraph, el document inclourà quatre àmbits de cooperació: economia, energia, Europa i cooperació internacional i autodeterminació. Els tres governs, d'esquerres i europeistes, defensaran que els seus territoris han de poder decidir democràticament el seu futur i coincidiran en la voluntat de formar part de la Unió Europea.
En aquest escenari, Escòcia i Gal·les hi entrarien com a nous estats membres, mentre que Irlanda del Nord ho faria com a part d’una Irlanda unificada. El document també plantejarà reforçar les relacions amb els països veïns europeus i qüestionarà el model econòmic actual del Regne Unit.
La cimera es produeix dies després que el president dels Estats Units, Donald Trump, expressés des de Dublín el seu suport a una Irlanda unificada. Trump va assegurar que seria "una gran cosa" i va preguntar com podia ser negatiu que Irlanda del Nord s’unís a la República d’Irlanda.
Pressió sobre el govern britànic
El primer ministre escocès, John Swinney, ha aprofitat la trobada per pressionar el cap del govern britànic, Andy Burnham, i ha afirmat que ha d’assumir que podria passar a la història com "l’últim primer ministre del Regne Unit". "Per primera vegada en la història, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord estan governades per primers ministres favorables a la independència", ha defensat el líder de l’SNP. Segons Swinney, aquesta situació demostra que l’statu quo "no és sostenible" i que Westminster s’ha de preparar per a un futur posterior al Regne Unit. Les declaracions arriben després que Burnham afirmés al Parlament que es podria celebrar un nou referèndum d’independència a Escòcia si hi hagués un consens clar de l’opinió pública, però ha descartat que passi abans de les pròximes eleccions generals.
El precedent d’Irlanda del Nord
A Irlanda del Nord, el Sinn Féin va ser la força més votada a les eleccions de 2022, però la retirada del Partit Unionista Democràtic del govern va retardar fins al 2024 l’accés de Michelle O’Neill al càrrec de primera ministra. El partit nacionalista és considerat favorit per tornar a guanyar les pròximes eleccions.
L’Acord de Divendres Sant de 1998 estableix que el govern britànic pot convocar un referèndum sobre la reunificació d’Irlanda si considera que és probable que una majoria de la població nord-irlandesa hi voti a favor. Aquesta disposició ha estat utilitzada per Burnham com a referència per parlar també de les condicions d’un eventual referèndum escocès.
