
Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia... i Escòcia. L'independentista SNP ja està planificar quin serà el futur d'Escòcia l'endemà de la victòria del Sí al referèndum d'autodeterminació que el primer ministre escocès, Alex Salmond, convocarà el 2014 o el 2015. I no serà un futur lligat a Anglaterra, sinó a la regió del nord d'Europa coneguda com a Escandinàvia, segons el full de ruta que la formació ja està elaborant i que aquesta setmana ha transcendit a la llum.
Ara per ara, Escòcia, com a part integrant del Regne Unit, té la vista posada eminentment en Londres, en la Commonwealth i en l'Europa continental. L'SNP proposa que la nova Escòcia independent giri la mirada més cap a l'est i cap al nord per tal d'establir-hi nous vincles econòmics, energètics, de cooperació militar i de col·laboració multilateral.
El partit reconeix que els vincles econòmics amb Anglaterra continuaran sent intensos, però proposa diversificar-los mirant cap als països escandinaus, amb qui creu que hi pot tenir més vincles de concepció de l'estat del benestar. De fet, la cúpula dirigent del SNP ha accentuat els viatges oficials als països escandinaus en els últims dos anys, reunint-se amb multitud de ministres i dirigents polítics per començar a preparar el terreny, segons The Independent.
"Els veïns del nord i de l'est"
El portaveu del SNP a Westminster en matèria de Defensa i Afers Exteriors, Angus Robertson, és qui lidera aquesta Aproximació Escandinava, com ja se l'ha anomenat. Robertson considera que Escòcia, abans de l'Acta d'Unió del 1707, ja mirava "cap als veïns del nord i de l'est", i creu que ara ho ha de tornar a fer.
Robertson advoca perquè, com la majoria de països escandinaus, la nova Escòcia es doti d'un petit exèrcit propi que es coordini amb la resta d'exèrcits escandinaus per defensar-se mútuament. També considera que l'eix Noruega-Escòcia seria d'allò més potent en matèria energètica, tant pel que fa a producció, com pel que fa a la distribució internacional del gas i el petroli russos.
Lligams històrics
És mundialment coneguda la vessant cèltica dels nacionalistes escocesos, que els emparenta amb països com Irlanda, el País de Gal·les, la Bretanya i, fins i tot, Galícia.
Però l'SNP sosté que el substrat escandinau també és present en la cultura escocesa, fins al punt que la llengua escocesa, l'scots -no pas el gaèlic escocès, parlat a les terres altes d'Escòcia- és reconegut internacionalment com una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona, filla del nòrdic antic -d'on en deriva l'actual noruec, el suec, el danès i l'islandès.
Fins i tot la BBC també ressalta l'existència de similituds horàries entre els països escandinaus i bona part d'Escòcia, un sentit de l'humor negre relativament similar i la manera de respectar la natura que tenen els ciutadans de tots aquests territoris.