Aquesta tarda, el president francès, Emmanuel Macron, serà l'amfitrió d'una reunió urgent a París amb els caps de govern d’Alemanya, Itàlia, Espanya, Polònia, Països Baixos, Dinamarca i el Regne Unit, més el president del Consell Europeu, António Costa, de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el secretari general de l’OTAN. La trobada, de caire informal, es fa per debatre sobre la seguretat col·lectiva i les garanties que es poden donar a Ucraïna, que afronta la invasió russa, en vigílies de l'inici de converses entre Moscou i els Estats Units per buscar un acord de pau. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'enviar tropes sobre el terreny com a força de pau per garantir un alto el foc.
El ministre d'Exteriors francès, Jean-Nöel Barrot, ha assenyalat que es podria discutir l'enviament de tropes, probablement britàniques, franceses i poloneses, amb l'objectiu de garantir el compliment d'un alto el foc acordat. També el govern suec ha obert la porta a aquesta possibilitat. Barrot s'ha referit a una "pau duradora". En canvi, el govern alemany ha considerat "prematur" parlar de tropes sobre el terreny. Alemanya celebra eleccions aquest diumenge.
I Espanya? El desembre passat, Pedro Sánchez va refredar la possibilitat d'enviament d'infanteria. "No ho veiem", va dir aleshores. Però la situació internacional està sent molt canviant i un mes després, intervenint en el Fòrum de Davos, ja va modular el discurs afirmant que era aviat per prendre aquesta decisió, però que Espanya estava "compromesa amb els seus aliats".
Segons dades de l'OTAN, Polònia, amb més de 216.000 efectius, posseeix el tercer exèrcit més nombrós de l'Aliança Atlàntica, només per darrere dels Estats Units i Turquia. Les forces armades poloneses han duplicat els seus efectius en la darrera dècada. El Regne Unit en té 138.000 i Espanya prop de 100.000.